dijous, 28 de maig del 2009

Tricampions!

Visca! Ja les tenim! Les tres copes ja són a casa! Us ho vaig dir 2-0!
Ai... ahir va ser un dels millors dies de la meva vida...
Quan va marcar Eto'o al minut 10, lògicament vaig esclatar d'eufòria, però també savia que encara no estava guanyat del tot. Però quan va marcar en Leo, ja era nostra!!!! Em vaig posar boig!!
Boig del tot! Però savia que encara em quedava una cosa per fer...
Anar a Canaletes!
Anant-hi va ser brutal, tothom pitant amb samarretes i bufandes del Barça (igual que jo), cridant com bojos (igual que jo) i fent tota mena de bestièses més (igual que jo). No vaig poder entrar del tot pels mossos i per la gentada (la majoria borratxa). Estava amb els meus amics cantant típics càntics com: 1899, és el club que porto al cor, blaugrana són els colors, futbol club barcelona, le le le le le le, le le le le le le... o Campeones, campeones, oe oe oe, campeones, campeones, oe oe oe...
Va ser una nit de bojos...
I ara us estic narrant com vaig viure la final de la Champions.
I vosaltres? Com la vau viure? Vau fer alguna cosa d'espacial?

Visca el BARÇA i visca CATALUNYA !!!!


dimarts, 26 de maig del 2009

Barça - Manchester

Estic nerviosíssim!!
Uf!!
Bé, demà... Demà és un dia importantíssim per a mi i per a tots els culers.
La final de la Champions! És el partit més important de la temporada, la Champions és una copa molt díficil d'aconseguir. Londres, París i Roma...
A la temporada 1991-92 al Barça va guanyar la seva primera Champions a Londres, fa pocs anys, a la temporada 2005-06 vam guanyar la segona... I amb l'espectacular temporada que estem fent, Puyol eixecarà la tercera. Esque la primera Champions, amb el Dream Team... La segona ja va ser més complicada, però en aquells temps Ronaldinho tenia el cor de blaugrana...
Bé, ara tenim en Messi amb "power", en "Titi" brutal i en Samu... Molta gent diu que perdrem, però jo sóc optimista i dic que guanyarem 2-0.
En Guardiola és un gran entrenador i, abans, un gran jugador, és una persona catalana, culte i brutal entrenant.
Ara mateix el Barça té vuit jugadors de la Pedrera: Valdés, Puyol, Xavi, Piqué, Iniesta, Messi, Bojan i Busquets. (bé també tenim set catalans, Valdés, Puyol, Xavi, Piqué, Bojan, Busquets i en Pep Guardiola).
Insisteixo:
Aquest Barça és insuperable! Brutal! Magnífic! Maravallós, fantàstic i tots els adjectius que hi vulguis posar!
Segur que tindrem:

Copa, lliga i Champions


diumenge, 24 de maig del 2009

El millor amic de l'home

Els gossos són uns éssers vius fascinants, almenys per a mi. També hi ha molta gent que no els hi agraden per alguna mala experiència, però, de vegades són així, què hi vols fer-hi.
Hi ha moltíssimes races de gossos: Labrador, Golden, Chiwawa, Boxer, Teckel...
Cadascún té un quelcom que el fa ser especial.
Jo no ser perquè diuen que és el millor amic de l'home, si és la cervesa :-P Segurament deu ser perquè fan molta companyia i poden arribar a ser un més de la família.
Però tenir un gos no només són flors i violes també t'has de sacrificar: Treure'l a passejar, ensenyar-li com s'ha de comportar, recollir-li els seus regalets...
També de vegades encara que li ensenyis tot i li fagis tot, ell no està content perquè el pare i la mare traballen a fora, tu estàs al cole i ell, està sol davant de la porta movent la seva cua esperant que arribis...

Acudit:

- Doctor estic preocupat perquè ningú vol parlar amb mi...
- Que passi el següent!

dimarts, 19 de maig del 2009

Història Danone

Em poso a investigar sobre la vida d'aquest home i em sorprenc amb la seva increïble vida associada al iogurt. Darrere de cada gran història s'amaga un home excepcional.

La història de Danone es va iniciar als baixos d'un humil immoble de Barcelona, al carrer dels Àngels (la placa que recordava que en aquell lloc s'havia fet el primer Danone, va desaparèixer fa alguns anys), on ISAAC CARASSO va començar a fabricar iogurts al 1919, seguint les investigacions del Premi Nobel de Medicina Metchnikof que lloava les propietats del iogurt.

Tenia clar des del principi que el suport del món científic podria ser fonamental per aconseguir l'èxit. Va aconseguir l'aval de la classe mèdica barcelonina i, de, aquesta forma, els iogurts que fabricava van començar a vendre's a partir de 1923 exclusivament en farmàcies (en envasos de porcellana).

La marca es va elegir pel sobrenom familiar del fill d'Isaac, Daniel "DANON" (com a mi em diuen Lucho, de Lluís).

El 1931 apareix la primera furgoneta de repartiment; en 1949 el iogurt enriquit envasat en un envàs de vidre, el 1968 apareix el primer anunci de Danone en TVE.

Els Danone es venen ara a tots els supermercats, però la filosofia que els va portar ràpidament a l'èxit continua vigent: contribuir a millorar la salut dels seus clients.

Seguint la història, al 1929 els Carasso es van traslladar a França, on va Isaac va fundar una altra empresa per desenvolupar la marca Danone, que continuava fabricant també a Barcelona.
El 1939 va morir el seu pare, amb la qual cosa es va convertir en el cap visible de la companyia. Tanmateix, es va exiliar els Estats Units en esclatar la Segona Guerra Mundial i va delegar la direcció de l'empresa a persones de la seva confiança, tant a França com a Espanya. Acabada la Guerra mundial, Carasso va tornar a Europa.

A partir dels anys seixanta, Danone va començar a expandir-se per tot Espanya. La decisió de la companyia de diversificar els seus productes van ser clau en el seu creixement. Així, en van aparèixer 1955 els primers iogurts amb aromes, el que va ser seguit del llançament d'altres derivats lactis, com els formatges frescos, els flams, la crema, el mató, el Dan´up, etc. Paral·lelament les instal·lacions industrials de la companyia es van anar modernitzant a bon ritme i es va instal·lar les seves fàbriques per tot el país.

Daniel, President d’honor de Danone, es passava tot el temps entre Barcelona i París, i finalment ha mort en aquesta última ciutat, com deia als 103 anys d'edat. Jo crec que viscut tants anys perquè s'alimentava de molt iogurt.



Precisament, la marca DANONE compleix aquest any el seu 90 aniversari.


diumenge, 17 de maig del 2009

Copa, lliga i Champions

Visca!!!!!
Ja en portem dues!
I al 27 a Roma!
Ahir ja vam aconseguir la Lliga però, el que no m'agrada és que hem guanyat un títol sense haver fet res, o sigui que hem guanyat la Lliga gràcies a un altre equip. Això no m'agrada però, què vols fer-hi si el Madrid és així de dolent!!
Per el que fa respecte a la Copa he de confessar que estava un pèl amoinat, tot i que vaig apostar 2€ (dos eurus no, buà, buà buà...) per un 3-1. Al final un 4-1. Afegir un vídeo
Jo crec (encara que acabi de fallar un penal) que Eto'o serà pichichi. Eto'o confio amb tu hasta los uevos!

La Champions, bé, la Champions... guanyarèm per 2-0! Cristiano, no ens fas por!

O sigui que només ho puc resumir amb quatre paraules:

Copa, lliga i Champions


dimecres, 13 de maig del 2009

La música III

Quan vaig xocar conta la sorra..
Vaig sentir una dolça veu que venia d'allà al fons, una veu manífica que t'atrepava i vaig entrendre' el significat:
Això em va donar forces per continuar endevant. Vaig acoseguir sortir de la bossa, i vaig donar una volta per l'illa. Tothom estava cantant i feliç, aleshores s'em va posar al davant un noi que em va dir:
- Vols que t'ajudi?
Jo li vaig agrair i ens vam amics mentre xerràvem i jo li explicava la meva història.
Ell es va comprometre a ajuar-me si jo prometia fer- li sempre cas, jo ho vaig acceptar. Es deia Arion, cantava com els àngels però ningú ho sabia accepte jo perquè el vaig sentir cantar metre es dutxava; era la cançò que vaig sentir al arribar a l'illa!
Van anar passant els dies, jo estava aprenent a cantar bé! L'Arion, en canvi, estava igual sense que ningú sabés el seu do per la música, fins que un dia li vaig dir:
- Arion, has de fer públic el teu do per la música!
- Però si jo no sé cantar
- Arion, si que en saps, el que passa esque et fa vergonya que et sentin i et treguin de l'illa
- Sí, la veritat és que sí- va admetre ell
- Doncs mira, saps què et dic, que t'has d'arriscar, tothom s'ha d'arriscar en aquesta vida; si us plau Arion fes-me cas per una vegada, fes-me cas a mi. Ell va merxar sense di ni do ( diuen a l'illa).
Al cap d'un mes ell es va presentar davant del rei de l'illa i el va retar a un duel de cant (segons havia sentit dir jo el duel només es pot fer al rei, siel rei perd el rei ja mai més ho pot ser-ho, si el jugador guanya, ell és rei), tot seguit de retar-lo, em va fer l'ullet.
Va començar el rei amb una cançò magnífica, semblava perdut, però Arion va cantar aquella cançò...
Estava clar, ell era el vencedor absolut.
Al dia següent em van dir la desagradable notícia de que havia de marxar cap a la meva ciutat, amb un vaixell tripulat per l'Arion; a mi s'em van escapar unes llàgrimes.
Al cap de dues hores vaig marxar dient adèu a tothom, em llàgrimes als ulls.
El viatge va trigar tres hores, jo em vaig marejar una mica. Al arribar al port, vaig plorar com un desconsolat, sóc un noi sensible! Li vaig fer l'abraçada més forta que havia fet en tota la meva vida; li vaig agraïr tot el que havia fet per a mi li vaig donar un petò i li vaig tornar a agrair el que
havia fet per a MI. Ell em va dir:
-Mai abandonis, i si t'has d'arriscar arrisca't i si una cosa t'agrada fes el que sigui per aconseguir-la. I Li vaig dir adèu per darrera vegada. Vaig girar cua.
Vaig pensar em les seves paraules...

i vaig anar directe en un càsting de cant!
Vaig cantar una de les cançons que m'havien ensenyat:
Peter Pan
Vaig anar passant les fases fins a la final que vaig cantar la cançò...

Vaig guanyar! Vaig guanyar un Mercedes i 400.000.000 d' €!
A partir d'aquell dia tot em va anar brutalment, vaig conèixer a la Júlia...
Vam tenir un fill, es deia...
Com creieu que es deia?

dimarts, 5 de maig del 2009

La música II

Continuem...

Em va enlluernar una llum encegadora i vaig veure a un home calb amb unes ulleres de sol molt grosses que feia pinta de ser ric; vaig preguntar sense saber què dir:
- Què, qui, quan, com!!
- Hola, sóc el senyor X, t'hem portat aquí perquè sabem que tu ets una persona molt rica i et volem robar tots els diners
- Què?! Si jo no sóc gens ric-vaig protestar jo
- No et fagis el pobre ara, a més, sabem que ets una de les persones que hi enténs més de música de tot el món, Ja ja ja ja!!!!! Et matarem!!!
- No, no hi entenc de música jo!
- Vinga anem per feina! Porteu-lo a la sala X!
- No si us plau!!- vaig suplicar jo, però indignat
- Ara és on patiràs per tot el que saps i nosaltres també sabem perquè mentre estàves inconcient hem extret del teu cervell i ho hem passat a una màquina
- Doncs no n'heu tret gaire pel què jo sé...- vai dir rient per sota del nas
- Mira ara et diré què et passarà: et sonarà una música molt forta per l'orella dreta, tan que no resistiràs i et tiraràs per la finestra; ja ja ja!
- No!- però ja era massa tard.
El senyor X va apretar el "play" i va començar la música...
Però jo estàva sord per l'orella dreta! Per l'esquerre vaig poder sentir:
- Bé adeú que tu passis bé; ja ja ja!
La música va sonar uns deu minuts fins que el senyor X va entrar; jo em vaig fer el mort perquè no sospités, el senyor X va dir respecte a això:
- Perfecte, està mort, llançeu-lo a l'illa dels músics que segur que el rebràn amb molt de gust; ja ja ja!
Pel què havia sentit l'illa dels músics és l'illa on hi viuen tots els músics més importants del món.
Em van lligar amb un sac i em van tirar al mar, jo em vaig adormir perquè estàva rebentat.
De cop vaig notar com xocava contra la sorra...

dilluns, 4 de maig del 2009

La música

La música no és res més que una reproducció d'audio, però, per un motiu que qui sap qui, poden passar coses com aquesta que us contaré ara:

Jo sóc un noi de 22 anys que gràcies a la música vaig poder ser feliç.
Jo abans era una persona que pidolaba per el carrer al costat de l' FNAC, tot va començar al 30 de maig de 2009...
Com sempre, estava tranquil mig dormit a la porta de l' FNAC amb una llauna oberta de Coca-Cola. Vaig veure passar una senyora amb un mp3 molt petit i, segurament barat, amb el seu marit (ho sé perquè li va dir "tresor") estava caminant quan de cop, se li va caure, jo li anava a donar perquè era un noi pobre però honrat, i abans que pogués dir "mp3" la senyora va desaparèixer.
Jo no sabia què fer-ne d'allò i, com que sabia com funcionava perquè ho habia vist a la gent, vaig apretar el "play".
Va començar a sonar una música d'òpera, vaig anar passant les cançons, cap m'agradava, n'hi havia de heavi metal (amb una d'aquelles amb va fer molt mal l'orella dreta), però abans que pogués escoltar la última va venir un senyor molt fort i... Pum!!! Amb va clavar una puntada de peu a la panxa tan forta que em va deixar inconscient.
De cop, em vaig veure en un lloc que aparentava ser un interrogatori, de sobte, em va enlluarnar una llum ceguedora...

Gran Barça!

Quina pallissa!
Si us plau quina verberitat!
2-6!!

Ai, estic molt eufòric (i també molt efònic) per el partit d'ahir. Un BARÇA madrid!
Me n'enrecordo prou bé, tot va començar en un bar de Sant Pere de Vilamajor...

Quasi tothom estava eufòric, alguns contents, alguns preoucupats.
Van passar un, dos, tres... fins a quinze minuts. Centrada de Sergio Ramos cap a Higuaín, gol.
1-0, el Barça cap problema, al bar tots patin. Ningú parlava només es sentía un xiuxiueix nerviós fins al minut 17, Messi eleva la pilota amb una màgia sorprenent cap a Henry, el francès amb un sol toc deixa Casillas al terra i la pilota dins la xarxa.Tothom es va aixecar per celebrar el gol. Tothom sabia que allò no estava perdut encara faltaven 83 minuts per centenciar el partit.

Al minut 19 al Madrid va fer una falta a prop de l'àrea i de la línea de fons, Xavi anava a centrar la pilota, ningú s'hi immaginava què passaria amb aquella pilota. Aquesta s'eleva del terra fins impactar amb el cap del capità del Barça, amb el cap de Puyol, quan ell veu la pilota dins la xarxa blanca comença a còrrer cap el còrner, es va treure la senyera del braç, i li va fer un petò, sempre recordarè aquella mostra de Puyol gastant el seu únic gol de l'any dedicant-lo a Catalunya, aquest és un català de veritat. Amb aquest gol 1-2, i minut vint de la primera part.
El temps anava passant, ocasions desaprofitades del Barça fins al minut 35, Lass va regalar una pilota perillosíssima a Messi, que el baixet però mestre del futbol va fulminar el 1-3. Tots estàvem contentíssims per fora, però per dins savíem que el Madrid sap remuntar barbaritats de gols.
Va acabar la primera part i el resultat no es va canviar d' 1-3. Fins el minut 10 que Robben anava a xutar una falta desde una certa distància molt díficil de marcar. La pilota va estar a l'aire, quant, de cop, va aparèixer Sergio Ramos rematant de cap marcant el 2-3, aquest, per celebrar-ho va fer una celebració de gol que s'acostuma a fer quant perds: una vegada la pilota a dins de la xarxa la va agafar i se la va emportar (es fa per no gastar temps).
Al minut dotze Xavi veu la defensa del Madrid molt adelentada i li fa un passe de gol claríssim cap Henry que ell, una vegada més desde fora de l'àrea amb un magistral toc marca el 2-4.
Messi li fa un curt passe a Xavi i aqust s'envà de dos jugadors del Madrid, retallant-los perfectament deixant la pilota a Messi que sol, davant de Casillas marcava el 2-5. Al bar estàvem cantant molt feliços càntics com: Campeones, oe, Campeones, o, un tret gràcies a Vicente Boluda (Balamabambú) Eo, eo, eo, esto és un chorreo.
Quant estàvem encara cantant vam veure que Eto'o s'en va per la banda donant la pilota a Piqué (que per cert, encara que no ho sembli, Piqué juga al Barça i es diu Gerard Piqué Bernabéu) que xuta davant de Casillas que envia la pilota molt a prop de la línia de fons i, abans de poguer-la anar a buscar, Piqué marca el 2-6. Al bar estàvem cantant molt contents per aquesta victòria (perdò) golejada al Bernabéu, però a l'avió del Barça, tres quarts del mateix, i tothom a Canaletes i tot Catalunya cridant i celebrano com bojos.

I jo, sense edunarmen, us estic dictant com va passar aquest rècord que, culers i madrilistes hem viscut.

Ho sento, avui no hi ha acudit, a canvi...

Merci Barça per donar-nos aquesta calitat de joc professional, i per deleïtar-nos, per això us dedico aquesta cançò:

Viva la vida