Pensaments en veu alta

Andalusia

2010-02-18T18:38:00.000+01:00

Us agrada Andalusia?
Doncs aquí teniu un vídeo casolà fet per mi i un amic meu amb els llocs més emblamàtics d'aquesta província.

1 any!

2010-01-28T19:02:00.000+01:00

Aquest blog, lluiscamprubi.blogspot.com, avui, dia 28 de gener, fa un any.
Vaig començar explicant-vos el perquè de la creació d'aquest blog i avui us la repeteixo:

He fet aquest blog perqué crec que soc un noi prou espavilat per dir el que penso i posar les meves fotos i els meus vídeos.
El meu germà gran (té 19 anys) té tres blogs i estudia periodisme. El meu pare té cinc blogs.
Vui fer aixó perquè també vull mostrar al món com un noi de 10 anys pot fer un blog, tot és qüestió de ganes, interés i dedicació.

Aquí podeu veure un dels blogs del meu pare: reflexions de Sant Pere de Vilamajor.

Espero que us agradi aquest blog!

Així és com escrivia el dia 28 de gener del 2009.

I així és com escrivia el dia 2 de gener de 2010:

Durant el 2009 han passat coses dolentes a Catalunya: La Corrupció, el Millet, (també és corrupció però és tan gran que el posu a part) la Grip A, la Curri and Company (o sigui, tots els de TeleMadrid) i la Crisi econòmica.

Però també han passat coses bones: El Barça de les sis copes, molts aniversaris: els 40 anys de l'arribada a la Lluna , els 50 anys d'Atèrix i Obèlix , 25 anys de Tetris i l'ànec Donald va fer 50 anys.

Però espero que el 2010 sigui un molt bon any per a tots. Perquè, encara que no ens n'ha adonem, han passat, segur, a tots unes coses boníssimes, unes coses nostres que ens han fet mirar el món amb uns altres ulls.

Han mort persones molt estimades per a tots: El rei del Pop, Michael Jackson; el gran creador de Shin-Chan, Yoshito Usui ; Vicenç Ferrer, la més bona persona del món; Hans Beck, el creador de Playmòbil i Daniel Carrasco, el president d'honor Danone i Dani Jarque , jugador de l'Espanyol.

Tot això ha passat el 2009 i espero que l'hagueu disfrutat al màxim.
Prepareu-vos, perquè lluiscamprubi.blogspot.com d'aquí 26 dies fa 1 any.

No patiu lectors, el 2010 aquest blog us preparà moltes sorpreses i us seguiré informant del que passa el món, i, amb una mica de sort, si vé un ovni a casa meva, us informaré del que passa fora del planeta terra.

Gràcies a tots i a totes per llegir aquest blog, i espero que me'l cuntinueu llegin.

Feliç 2010 i gràcies!

Veieu la diferència oi? El que passa és que l'any passat era el meu primer escrit i és clar, a mida que anava escrivin posts tenia més pràctica.

Però, el que de veritat m'anima ha escriure són els vostres comentaris, perquè m'impulsen a apretar les tecles del teclat i ha intentar escriure com si fós Sheakspear.

De mica en mica he arribat a fer 82 posts, entre ells vídeos i una pel·lícula casolana.

Aquest blog el cuntinuaré escrivint per puguer-vos deleïtar amb els meus escrits.

Feliç any 10!

2010-01-02T20:55:00.000+01:00

Durant el 2009 han passat coses dolentes a Catalunya: La Corrupció, el Millet, (també és corrupció però és tan gran que el posu a part) la Grip A, la Curri and Company (o sigui, tots els de TeleMadrid) i la Crisi econòmica.

Però també han passat coses bones: El Barça de les sis copes, molts aniversaris: els 40 anys de l'arribada a la Lluna , els 50 anys d'Atèrix i Obèlix , 25 anys de Tetris i l'ànec Donald va fer 50 anys.

Però espero que el 2010 sigui un molt bon any per a tots. Perquè, encara que no ens n'ha adonem, han passat, segur, a tots unes coses boníssimes, unes coses nostres que ens han fet mirar el món amb uns altres ulls.

Han mort persones molt estimades per a tots: El rei del Pop, Michael Jackson; el gran creador de Shin-Chan, Yoshito Usui ; Vicenç Ferrer, la més bona persona del món; Hans Beck, el creador de Playmòbil i Daniel Carrasco, el president d'honor Danone i Dani Jarque , jugador de l'Espanyol.

Tot això ha passat el 2009 i espero que l'hagueu disfrutat al màxim.
Prepareu-vos, perquè lluiscamprubi.blogspot.com d'aquí 26 dies fa 1 any.

Gràcies a tots i a totes per llegir aquest blog, i espero que me'l cuntinueu llegin.

Feliç 2010 i gràcies!

Ara ve Nadal, matarem el gall!

2009-12-12T13:35:00.000+01:00

S'està acostant Nadal, i això és molt bonic.
A mi m'encanta el Nadal (no pel fet de rebre regals) perquè tot sembla molt millor, els carrers plens de llums i colors, la gent dient: "Bon Nadal!" pel carrer, estem més contents i és molt més amable...
El Nadal té un no sé què, que fa que la gent sigui millor com a persona, fa que el món es torni millor, fa que ens oblidem de la corrupció catalana, la grip A, o fins i tot de les persones mortes per atemptats a Iraq. I el color vermell rogenc a les botigues fa un Nadal perfecte.

El Nadal fa que saboragem la vida, que la disfrutem el 100% . A més a més també és molt bonic trobar-te amb la família per fer el dinar de Nadal, xerrar i xerrar amb ells per a veure què fan aquests dies i quedar amb ells per continuar xerrant.
Per això m'agrada tant el Nadal.
Crec que és la millor època de l'any.

Bon Nadal!

Tot el camp, ha estat una clam!

2009-12-01T21:10:00.001+01:00

He tingut uns problemes amb l'ordinador i no he pogut escruire aquest mes.

Com ja sabeu, ja fa uns dies va guanyar el Barça, però contra qui... Contra el Madrid!!!
Sí, el mateix equip dels 270 milions d'euros. No sé on vaig sentir un acudit molt bo sobre aixó: D'aquí a uns dies jugarà la cantera contra la cartera.

Vam guanyar 1-0, gol de Zlatan Ibrahimovic. Perdò, golàs de Zlatan Ibrahimovic! Una "bolea" (no sé com es diu amb català, si algú ho sap, que m'ho digui si us plau) des de dins de l'àrea que Casillas es va quedar quiet, i amb un espectacular centre de Dani Alvés des de quasi el mig camp.

Els millors del partit: Valdés (va parar dos xuts de Cristiano Ronaldo que eren boníssims) Puyol (és imparable, el millor defensa del món) i Ibrahimovic (golàs).

Ara mateix el Barça va primer de la lliga amb dos punts més que el Madrid.

I a més a més, aquest matí el Messi ha estat nombrat Pilota d'or, que vol dir el millor jugador de futbol del món amb 473 punts, la llista és:

1. Lionel Messi (Argentina, FC Barcelona) : 473 points
2. Cristiano Ronaldo (Portugal, Manchester United-Real Madrid) : 233 pts
3. Xavi (Espanya, FC Barcelona) : 170 pts
4. Andrés Iniesta (Espanya, FC Barcelona) : 149 pts
5. Samuel Eto'o (Camerún, FC Barcelona-Inter Milan) : 75 pts
6. Kaka (Brasil, Milan AC-Real Madrid) : 58 pts
7. Zlatan Ibrahimovic (Suecia, Inter Milan-FC Barcelona) : 50 pts
8. Wayne Rooney (Inglaterra, Manchester United): 35 pts
9. Didier Drogba (Costa de Marfil, Chelsea): 33 pts
10. Steven Gerrard (Inglaterra, Liverpool) : 32 pts
11. Fernando Torres (Espanya, Liverpool): 22 pts
12. Cesc Fabregas (Espanya, Arsenal) : 13 pts
13. Edin Dzeko (Bosnia, Wolfsburgo) : 12 pts
14. Ryan Giggs (País de Gales, Manchester United) : 11 pts
15. Thierry Henry (Francia, FC Barcelona) : 9 pts
16. Luis Fabiano (Brasil, FC Sévilla), Nemanja Vidic (Serbia, Manchester United), Iker Casillas (Espanya, Real Madrid): 8 pts
19. Diego Forlán (Uruguay, Atlético Madrid) : 7 pts
20. Yoann Gourcuff (Francia, Bordeaux) : 6 pts
21. Andreï Arshavin (Rusia, Arsenal), Julio Cesar (Brasil, Inter Milan), Frank Lampard (Inglaterra, Chelsea) : 5 pts
24. Maicon (Brasil, Inter Milan) : 4 pts
25. Diego (Brasil, Werder Bremen-Juventus Turin) : 3 pts
26. David Villa (Espanya, Valencia), John Terry (Inglaterre, Chelsea) : 2 pts
28. Franck Ribéry (Francia, Bayern Munich), Yaya Touré (Costa de Marfil, FC Barcelona) : 1 pt
30. Karim Benzema (Francia, Lyon-Real Madrid): 0 pt

Visca el Barça!!

Halloween o Castanyada?

2009-11-02T21:16:00.003+01:00

Aquests dies s'està celebran la Castanyada, una festa popular de Catalunya on mengem castanyes, moniatos i panallets. Tots la coneixeu perquè sou d'aquí i la celebreu a finals d'octubre, però, heu pensat amb el Halloween? També sabeu què és oi, però d'on bé, perquè se celebra?

Halloween fa referència a una festa d'origen celta. Fa ja molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat del Samhain. Samhain era els deus dels morts. La paraula gal·lesa "Samhain" literalment vol dir "final d'estiu". El dia de Samhain era el dia de cap d'any, el 31 d'octubre en el nostre calendari.En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes.També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anàven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.
Amb l'arribada del Cristianisme es va decretar el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell instant, el dia 31 d'octubre es transformar en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món.

Sabent això, quina tradició us agrada més, el Halloween o la Castanyada?

I tu David, feu alguna tradició diferent a Portugal?

Per molts anys, Astèrix!

2009-10-30T19:38:00.000+01:00

Ja fa 50 anys que l'Astèrix el gal (Astérix le Gaulois, en francès) existeix. El 29 d'octubre del 1959 va sortir la primera historieta del gal, creada per René Goscinny (guiò) i Albert Uderzo (dibuix).
Caram, està amb molt bona forma per ser tan gran!! :-P
Lògicament no he vist totes les seves aventures, però n'he vist moltes. M'encanta veure l'Astèrix i l'Obèlix, aquell tan gras i tan fort i el druida Panoràmix, el sabi que fa les pocions per donar-lis a l'Astèrix, a l'Obèlix no li cal perquè quan era petit va caure a una marmita on hi havia la poció per fer fortes les persones, i desde llavors, és alt, gras i tan fort com deu elefants.
Han viscut concretament 40 aventures!!! Aquí les teniu:

Astèrix el gal (1961)
La falç d'or (1961)
Astèrix i els gots (1963)
Astèrix gladiador (1964)
La volta a la Gàl·lia (1965)
Astèrix i Cleopatra (1965)
El combat dels caps (1966)
Astèrix a Bretanya (1966)
Astèrix i els normands (1967)
Astèrix legionari (1967)
L'escut arvern (1968)
Astèrix als Jocs Olímpics (1968)
Astèrix i el calderó (1969)
Astèrix a Hispània (1969)
La zitzània (1970)
Astèrix a Helvècia (1970)
La residència dels déus (1971)
Els llorers del Cèsar (1972)
L'endeví (1972)
Astèrix a Còrsega (1973)
El regal del Cèsar (1974)
La gran travessia (1975)
Les dotze proves d'Astèrix (1976)
Obèlix i companyia (1976)
Astèrix a Bèlgica (1979)
La gran rasa (1979)
La gran rasa (1980)
L'odissea d'Astèrix (1981)
El fill d'Astèrix (1983)
Asterix Y La Sorpresa Del César (1985)
Astèrix a l'Índia (1987)
El Golp De Menhir (1989)
Astèrix la rosa i l'espasa (1991)
Astèrix a América (1994)
El mal tràngol de l'Obèlix (1996)
Com Obèlix caigué a la marmita del druida quan era petit (1996)
Astèrix i Latraviata (2001)
L'Astèrix mai vist (2003)
El cel ens cau al damunt (2005)
L'Aniversari d'Astèrix i Obèlix. El llibre d'or (2009)

Sempre m'ha fascinat les aventures del poble gal Galia i sempre em fascinaran.

Felicitats Astèrix

FMX a Sant Pere de Vilamajor

2009-10-20T19:31:00.000+02:00

Fa uns dies a Sant Pere de Vilamajor es van reunir els millors competidors de freestyle d'Espanya per fer un show. Anteriorment havien preparat un camp de sorra amb salts.
Vam agafar lloc una hora abans de que comencés l'espectacle (que van ser dues hores) perquè si no ens hauríem de conformar amb un lloc on no es veiés res. Al fi va començar l'espectacle, primer de tot van presentar els "racers" (corredors), tot seguit van anunciar que dividirien els "racers" en grups i van començar a fer birgueries amb la moto (a per cert freestyle és un estil que es fa servir bastant, tracta de començar a fer birgueries amb la moto, la bicicleta o altres). Va ser impressionant veure com feien coses com aquesta:

o aquesta

Va ser la cosa més important que s'ha fet mai a Sant Pere de Vilamajor hi van assistir unes 6000 persones

APM?

2009-10-14T21:43:00.000+02:00

Sento no haver pogut escriure durant tans dies, he tingut un problema tècnic.

APM? (Alguna Pregunta Més?) és un programa d'humor de TV3. Tracta de pífies de programes o sèries de televisió divertides. També doblen a persones fent- ho molt graciós. És del tipus Zona Zàping però de tot, no només d'esports. A mi m'encanta i el miro cada dimarts.
A dins del programa fan seccions com: Homo APM?, Pressing APM?, Els millors, Canti qui pugui (per mi el millor) El defensor de l'espectador, Sputnik tv , La parabòlica. Només pensant com es deuen "currar" el programa ja es mereixen un 10.
De programes d'humor a TV3 en fan molts: APM? (pífies), Crakòvia (imitacions), Zona Zàping (pífies) i Polònia (imitacions).

Esperu que ho haveu vist!!!!

Rio 2016

2009-10-02T20:18:00.001+02:00

Ara mateix Río de Janeiro ha estat escollida capital olímpica.
Quan primer han eliminat Chicago, m'ha sorprès molt, i no m'ha agradat que fós la primera, perquè jo havia apostat per aquella ciutat (com sabeu tots) i també perquè sabia que Madrid tenia més possiblitats de guanyar. Al cap de poc han eliminat Tókio i aixó m'ha matat. Sabia que la cosa estaba entre Río de Janeiro i Madrid i jo tenia un mal prescentiment. Per fer temps, m'he mirat el nou programa de TV3 "Divendres", me l'he mirat una estona fins que han dit que anàven a sentenciar la candidatura per els jocs olímpics 2016, en aquell precís instant he posat Antena 3, he sentit acabar l'himne dels jocs olímpics i he vist el president de la federació dels jocs olímpics; ha dit unes quantes paraules i de cop s'ha parat per anunciar la ciutat escollida... i de cop ha dit (amb accent anglès): Río de Janerioo!! I s'han aixecat una part de la sala en la que estàven reunits els representants de les ciutats. Els d'Antena 3 han dit: "No podemos decir nada". No podeis decir nada porqué se os ha roto la corazonada.
Estic molt content que hagi guanyat Río i espero que fagin uns molts bons jocs olímpics, però de moment hem d'esperar als de Londres 2012!!

Cal Madrid 2016?

2009-09-28T19:57:00.005+02:00

Madrid espera amb emoció que sigui la escollida per els jocs olímpics del 2016. Els de 2012 els faran a Londres.

Els jocs olímpics són una cosa prou important perquè Madrid ho espatlli. Madrid ja és prou prepotent i xuleta com perquè els hi donin aquest premi. Tinc un exemple clar de com és Madrid de xuleta: el Madrid de Florentino Pérez, gastant-se 217 milions d'euros fitxant els millors de tots, així és com Madrid se sent millor que els altres, amb la seva xuleria. En canvi els catalans no ens cal ni tenir els millors per fer el triplet (que els tenim), ni fer les millors instalacions per fer els jocs olímpics, no ens calen tants "capritxos".

Els candidats per els jocs són: Tókio, Chicago, Río de Janeiro i Madrid. Jo vull el Jocs Olímipcs 2016 se celebrin a Chicago. El seu spot està molt ben fet.

Aquí teniu els espots:

Río de Janeiro

Chicago

Tókio

Madrid

VISCA CHICAGO!!!!!

L'últim supervivent

2009-09-27T17:49:00.002+02:00

L'últim supervivent (el último superviviente en castellà) és un programa de Cuatro. El programa va de un senyor (noi) que el que fa és passar uns dies sobrevivint en llocs remots. El programa és molt interesant perquè et comença a dir coses sobre plantes comestibles, tècniques de supervivència, com construir cabanes que et defensin dels animals... Menja unes coses escaroses com: cor de xai, sang de búfal o una planta que si no la talles bé et morts a l'instant, però també menja minimament bé: conill a la brasa, costelles de xai o filet de bou. I només porta un ganivet, roba i un obecte que fa xispes. El Bear Grylls (el noi que ho fa) és comand de l' armada i està molt fort. Va a llocs inframunds: una illa deserta, al desert del Sahara, Siberia, a un lloc d' Irlanda que fa molt fred, al pitjor lloc on pots anar d'Ecuador i altres. Heu de pensar que en Bear a sobreviscut a l' Everest.
Molta gent pensa que tot el que fa és mentida, jo no ho crec, però tampoc dic que tot sigui veritat.
Aquí teniu uns vídeos de l'últim supervivent (el segon és el "fake" (falç, en anglès) :

Dedicat a la Clara Miquel

Trobat el cos sense vida del creador de Shin-Chan

2009-09-21T12:46:00.004+02:00

Un alpinista ha trobat sense vida el cos de Yoshito Usui, de 51 anys, ha una zona muntanyosa del centre del Japó. El "crack" (així és com li dic jo) va sortir tot sol d'excursió feia nou dies.
La notícia de la mort d'Usui ha causat un gran impacte al seu país (i aquí), on era una de les grans celebritats del còmic manga, principalment perquè, l'any 1990, de la seva mà va sortir la cara i l'actitud burleta de Shin-chan.
Jo sóc un gran fan del Shinosuke, amb el seu gos Nebat, els seus pares Misae i Hiroshi, la seva germana petita Himawari els amics Bochan, Nené, Masao i Kazama, les professores Machuzaka i Yoshinaga i el director (o mafiós).
Em passaba moltes tardes mirant aquest programa. Però, lamentablament va passar com Bola de Drac, que els castellans ens ho han copiat hi ho han canviat. Lògicament m'agradava molt més amb català, però, tot-hi aixó ho miro amb castellà perquè m'encanta.
Sempre m'ha agradat el caràcter del Shin-Chan, que sempre que podia (o que no) es burlava de la gent.

Visca el Shin-Chan!!

Com és millor??

Els programes del cor

2009-09-14T18:40:00.006+02:00

Els programes del cor són programes que només serveixen per molestar a la gent.
Són una tonteria perquè només parlen dels amors i desamors dels altres.
Són persones que guanyen molts diners simplement explicant coses dels demés, que si la Belén Esteban fuma que si no se què, que si no sé quantus.... I a més a més fan tenir una molt mala vida a les persones de les qui parlen. D'aquests "programes" (perquè ja no sé si ni es poden dir programes) n'hi ha uns quants: Sálvame, de Telecirco (si si, Telecirco) Dec, (Donde Estás Corazón) d' Antena 3, Vaya Par, d'Antena 3, Tal qual lo contamos, d'Antena 3 i Gente de TV1. Els pitjors són Sálvame i DEC, per cert sabeu que DEC dura 3 hores!!!!
Parlen amb qui s'ha fet novia la ex del Cristino Ronaldo (que ja amb direu a qui li importa aixó) de que una pobre dona que es diu Belèn Esteban (que ja em direu què els hi ha fet a aquells perquè diguin tots els seus secrets més íntims, i a més a més també hi ha un senyor que s'ha anat a Tailanda per suicidar-se ara fa ja un mes i encara no ho ha fet.
I també hi ha revistes....

Acudit:
A la duana:
-Escolti, què porta en aquesta bossa?- preguntar un policia
-No res, menjar per les gallines- respon el viatger.
-Obril·la!- ordena l'agent.
L'obre i és plena de rellotges de contraban
- Menjar per les gallines, eh?
-Sí agent; jo el hi dono a les gallines. Però, és clar, si no s'els mengen, no tinc altre remei que vendre-mel's...

Àdeu Eto'o, Benvingut Ibra

2009-08-29T19:25:00.004+02:00

El joc de Samuel Eto'o s'ha acabat. Al principi ens encantava però amb el pas del temps ha anat perdent la gràcia. Nosaltres l'hem fet un dels davanters més bons del món i ell ens ha fet somiar, amb els dos gols de les dues Champions, per exemple.
Però ara l'ha substituit un gran jugador suec de l'Inter de Milà: Zlatan Ibrahimovic. Aquest, és un jugador més alt que Eto'o i amb més potència de xut que ell, però, creieu que podrà superar el crack camerunès?
Jo crec que no. Perquè a Eto'o sempre Xavi o Iniesta li havia de fer una boníssima assistència perquè ell pogués marcar amb facilitat, però en canvi Zlatan es pot crear ell les jugades. Però això no vol dir que en Samu sigui dolent.
De moment, L' Ibra no està mostrant el que ens esperàvem, però, esclar, li hem de donar una mica de temps, perquè s'acostumi a l'equip d'en Pep.

Gràcies i adèu Samu, mai t'oblidarem

Ha mort Dani Jarque

2009-08-09T14:36:00.003+02:00

Ahir al vespre va morir el capità de l'Espanyol Dani Jarque als 26 anys
L'Espanyol estava de gira a Itàlia i quan l'expedició va marxar a visitar la ciutat el capità no es trobava gaire bé.
Estava a l'habitació, parlant amb la seva família quan de cop va patir un greu atac de cor. El va trobar, ja mort el seu amic íntim, Corominas, amb qui compartia l'habitació. Els serveis mèdics del club van intentar reanimar-lo, però lamentablament no hi van poder fer res.
Aquesta tràgica notícia m'afecta molt, encara que no sigui seguidor d'aquest club, perquè és un jugador que desde el 2002 ha debutat amb l'Espanyol, i, al cap i a la fi hagi mort tant jove.
Aquesta tràgica notícia la vaig veure ahir a la matinada al canal 3/24, però també es podia veure per TV3 perquè van tallar la pel·licula que estavent fent i les notícies del 3/24, per anunciar la mort del capità de l'Espanyol Dani Jarque.

Em dol molt que hagi mort aquesta persona,
Gràcies per tot Jarque

40 anys de l'arribada a la lluna

2009-07-20T21:00:00.003+02:00

Avui, ja fa quaranta anys que:

Neil Amstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin,

van arribar a la lluna a bord de l'Apolo XI.
Jo no hi era, quan ho van aconseguir, però m'ha n'he informat una miqueta.
El que se és que quan Neil Amstrong va trepitjar la lluna per primera vegada de tota la humanitat, va dir: "Aixó és un petit pas per a l'home però un gran pas per a l'humanitat".

Aquesta petita però convovadora frase quederà sempre guardada en el cor de molts.
Però encara ara hi ha moltes persones que questionen l'arribada a la lluna de l'home. Jo m'ho crec i també crec que Amstrong tenia raó quan ho va dir la mítica frase.
Però el que no sabem és quantes persones ho han intentat sense èxit, demano si us plau que pareu i reflexioneu una mica.
Si mireu un mapa del sistema solar direu: Però si la Lluna està aquí mateix, és com anar al bar de la cantonada! I no és així o potser sí no ho sé, jutgeu vosaltres mateixos (és una mica vell):

I si voleu veure el vídeo de l'arribada a la Lluna, aquí el teniu:

Sense comentaris...

2009-07-02T14:36:00.002+02:00

Què està fent el Madrid? A quants n'ha comprat?
No pot ser...
El Madrid a comprat: Cristiano Ronaldo, procedent del Manchestrer United, 94 milions ( el rècord en diners en un jugador); Kaká, procedent del Milán, 65 milions; Benzema, procedent de l'Olympique de Lyon, 35 milions; Albiol, procedent del València, 15 milions; i Negredo, repescat de l'Almeria 5 milions. En total 217 milions d'euros en fitjatxes, una xifra altíssima, que, si no guanyen algun títol...
I el Barça no té a ningú (encara) perquè no li fa falta gastar-se tots els seus diners, és molt més de jugar amb seny, no amb els millors jugadors del món (que els tenim) i sense guanyar cap títol.
Amb 217 milions d'euros podríem invertir-los en medicines o en investigacions, perquè en futbol?
Què ens proporciona el futbol? Perquè en David ( un gran lector d'aquest blog) tenia raó, el futbol no ho és tot, vegeu el que va escriure:

David ha dit...: Doncs jo dec ser un extra-terrestre perquè no acabo d'entendre el motiu de tanta histèria, però si la gent està contenta, a mi ja em va bé.
Llàstima, però, que l'única cosa que sigui capaç d'emocionar la gent d'aquesta manera sigui el futbol. Sembla que al món no hi hagi res més: ni art, ni cultura, ni reivindicació social, ni eleccions, ni altres tipus d'esport ni res... És més: se suposa que el futbol és un esport, però tenint en compte els diners que s'hi gasten i la seriositat amb què la gent s'ho pren, costa de creure... i francament, una societat que només es mobilitza pel futbol no crec que sigui una societat gaire sana. Si totes aquestes energies fossin adreçades a resoldre problemes d'ordre social, el món seria, a hores d'ara, un lloc molt més agradable i just.
Però bé, acabo com he començat: no acabo d'entendre aquesta reacció davant una cosa com el futbol però m'agrada veure feliç la gent, així que FELICITATS a tots els culers que han plorat d'alegria aquella nit! :-)

PD: Ei, Lluís, no m'agafis mania ara, eh? Que jo no comparteixi la vostra il·lusió pel futbol (ni tractant-se del Barça) no significa que jo tingui raó i tots vosaltres estigueu bojos, eh? Tot i que jo crec que sí... però això no vol dir que sí... entens? hehehe!! ;-)
Bé només puc afegir una cosa:

Visca el Barça!!

Adéu, Michael

2009-06-29T12:17:00.003+02:00

Aquest any han mort moltes persones estimades.
La darrera mort, va ser la del rei del pop:
Michael Jackson.
Ell no era molt bona persona, però de ballar i cantar, per ell era bufar i fer ampolles.
Va fer moltíssimes coses dolentes, però, de totes (darrere de la d'abusar de nens) és canviar-se de color de pell. Quant va nèixer, Michael Jackson era de color de pell negre. Però més endavant es va vulguer canviar el color de la pell a blanc (no sé per què, perquè no passa res per ser negre, no són menys importants els de raça negre) i com que es va vulguer canviar de color mica en mica, la seva cara s'anava deformant. Observeu el canvi:

Abans Després

Quant era negre va fer una cosa insuperable: Thriller.
Aquesta cançó va fer un rècord que mai més has superarà, aquest disc va fer el rècord mundial de vendes va vendre més de 68 milions de copies tant solts en els Estats Units i es calcula que en l'actualitat porta venudes més de 109 milions de copies en tot el món segons el Llibre Guiness dels Rècords. Dura un quart d'hora

Thriller (suspens)

Així que espero que Michael Jackson, estigui on estigui (al cel o al infern) continui ballant d'aquesta manera tan extràodinària.
Ahh!!! Si amb el pas de "Maikel Yasson" del Chiqui Chiqui i altres passos no en teniu prou, mireu aixó (advaertència: No ho intenteu a casa!!! ;-P

Altre personatges que han anat a l'altra banda:
Hans Beck
Daniel Carrasco
Vicenç Ferrer

Adéu, Vicenç

2009-06-22T17:55:00.005+02:00

Fa poc va morir una persona molt estimada.
No per els europeus, ni per els asiàtics. Per els africans.
Ell era, en Vicenç Ferrer.
Ja sé que vaig una mica tard però igualment, el vull recordar.
El seu somni era ajudar als pobres, i ho va aconseguir.
Va començar sense res, però el seu objectiu no era donar diners, sinó fer que els aconseguissin. Com? Doncs molt fàcil, organitzar-los, fent-los fer coses, i així, quant ell ajudés a un a aconseguir diners, aquest li'n donava una part, perquè era pobre, però honrat. Perquè en Vicenç, els ajudava en ells i ells els hi ho agraïen donant-li el poc que tenien.
I així, ajudant, ell va poguer crear la fundació "Vicenç Ferrer". També va fer hospitals, escoles...
Li costar aconseguir-ho, de fet, va dedicar 40 anys de la seva vida ajudant als pobres. El seu fill també el va ajudar bastant. Va fer feliços a 1.500.000 de pobres durant 40 anys.

Àdeu, Vicenç

Altres personatges que ens han deixat:
Hans Beck
Daniel Carrasco

La poesia

2009-06-17T21:35:00.002+02:00

La poesia és una petita història fent rimes (segons crec jo).
Els "raperos" rimen perfecte. Perquè el rap és poesia cantada, de fet "rap" vé d' això, vol dir: Rims And Poesy, RAP.
Moltes persones en saben fer, però jo en conec una que rima com en Miquel Martí i Pol. Es diu Salvador, és molt bon amic meu li agrada molt la poesia. Acostuma a fer poesies d'amor, i quant les llegeixo sembla que m'estigui passant a mi...
Si coneixeu la sèrie de dibuixos animats "la banda del patio" ell és com el Mickey, clavat a ell.
Bé sé que us esteu pensant: Aquest Salvador, si escriu tant bé, perquè no ens posa una poesia?
Doncs aquí la teniu:

La estación de tren

Eran las ocho treinta y te llamé para que
te dieras cuenta de que tenias razón
ayer en esa discusión.

Entonces en el buzón tenía un
mensaje que decía que
te irias a la estación
para coger el tren que te
llevaría a algún sitio que
te reconstruyera el corazón.

Y con mucha preocupación
corrí hacia la estación y
te vi allí, te saludé con
ilusión y dije que te quería
y que nunca más me enfadaría.

Tu dijiste que no, que no volverías
y me puse tan triste
que no te lo imaginarías
entonces escuchamos el ¡ pasajeros al tren!

Y te dije que te lo pasarás bien
en tu nueva vida pero yo siempre
recordaría ese bello rostro que me dejó en
la estación de tren.

Salvador Galup

Quacquacquac! Felicitats!

2009-06-09T20:04:00.006+02:00

Avui, l'Ànec Donald fa 75 anys!!

L' Ànec Donald (Donald Duck en anglès) és un dels personatges més coneguts de The Wald Disney Company, tant en animació com en còmics. Donald és un ànec blanc antropomòrfic amb el bec, els braços i les potes ataronjades. Generalment porta una camisa i una gorra de mariner i no du pantalons (excepte quant va a nedar). Amb un caràcter rondinaire i irascible, té una manera de parlar que imita el so d'un ànec i que ha contribuït en gran mesura a la seva popularitat.

Al principi de la seva carrera cinematogràfica, Donald feia de contrapès al caràcter progressivament més tranquil d'un altre personatge famós, Mickey Mouse. Ràpidament, però, va esdevenir l'heroi de la seva pròpia sèrie de dibuixos animats. Pel que fa al còmic, es va veure envoltat per un nombre important de nous personatges i per un univers propi, mercès a grans guionistes i dibuixants americans com Al Taliaferro i Carl Barks. Alguns d'aquests personatges secundaris, com ara l'Òncle Garrepa, van acabar per difuminar una mica la importància del propi Donald.

Donald gairebé ha desaparegut del món del cinema, però dins del món editorial segueix sent molt popular, sobretot als països escandinaus i de l'Europa del Nord, així que a Itàlia (on se'l coneix com Paolino Paperino). També segueix tenint molta importància dins de la gama de productes derivats de l'univers Disney.

Segons el dibuix animat Donald Gets Drafted (1942), el nom complert d'aquest personatge és Ànec Donald Fauntleroy (el nom menys conegut fa referència al seu barret de mariner).

Acudit:

Un nen fa els deures i li pregunta al seu pare:
-Pare, on és l'Amazones?
-Pregunta-li a la teva mare, noi, que té la santa mania d'endraçaro tot i segur que ho ha posat en algun calaix.
Ah!!
I per acabar:

Quacquacquacquac!

El paisatge favorit de Catalunya

2009-06-08T20:13:00.002+02:00

Oi que tothom té el seu "paisatge favorit"?
Doncs a TV3 agafen a uns quants famosos catalans per ensenyar el seu paisatge favorit de Catalunya, i la veritat és que tots són molt bonics. El Maragall presenta l' Empordanet, el Peret la Barçaloneta, el Cuní la Costa Brava...
El programa es tracta de que cada dimecres surten tres paisatges de Catalunya presentats (com ja us he dit) per famosos, i tu has d'enviar un SMS per votar el teu paisatge favorit. I la setmana següent, diuen quins dels tres paisatges ha guanyat i així, al final sortirà el paisatge favorit de Catalunya.
Jo, si sortís en aquest programa presentaria com ha paisatge favorit...

SANT PERE DE VILAMAJOR!!

A mi m'agrada molt aquest programa per veure altres llocs de Catalunya molt bonics i, per si algun dia he de triar algun lloc de Catalunya que m'agradaria anar, triaria un d'aquests. De fet, si t'ho mires bé, cada racó i part del món és bonica, si si, del MÓN. Potser són carrers bruts i lletjos, però, en l'interior de cada casa segur que hi ha una cosa bona.
Per a mi, aquest programa, a part de mostrar-me paisatges preciosos, també mostra que la televisió no només és una caixa tonta, sinó que en aquest cas, es pot transformar en un boniquís- sim paisatge català.
Acudit:
Un senyor puja a l'autobús i pregunta al conductor:
- Quant val?
- Un euro.
- Doncs que vaixin tots que me'l quedo

Tetris, 25 anys

2009-06-03T19:50:00.002+02:00

El Tetris és un videojoc de tipus trencaclosques inventat per l'enginyer informàtic rus Elexei Pazhitnov l'any 1984.

Pazhitnov es va inspirar per fer el Tetris en un joc molt tradicional i conegut de Rússia anomenat pentaminó. El joc però, d'origen àrab. Va programar una nova versió d'aquest joc en un ordenador Electronica 60. Explica la llegenda que Pazhitnov el creà en una sola tarda.

El joc es tracta de que set peces en 2D de quatre blocs i de diferents mides cauen des de la part superior de la pantalla. El jugador no pot impedir aquesta caiguda però pot decidir el lloc on caurà la peça i la seva rotació. Quan una línia horitzontal es completa, aquesta línia desapareix i totes les peces que estan a sobre descendeixen una posició, alliberant així espai de joc i per tant facilita la tasca de situar noves peces. La caiguda dels blocs s'accelera de forma constant. El joc s'acaba quan s'amunteguen fins sortir del àrea de joc.Existeixen diferents versions del joc. La original té set peces diferents. Llicències posteriors li van afegir formes suplementàries i existeixen fins i tot algunes versions en 3D.

Tricampions!

2009-05-28T20:51:00.005+02:00

Visca! Ja les tenim! Les tres copes ja són a casa! Us ho vaig dir 2-0!
Ai... ahir va ser un dels millors dies de la meva vida...
Quan va marcar Eto'o al minut 10, lògicament vaig esclatar d'eufòria, però també savia que encara no estava guanyat del tot. Però quan va marcar en Leo, ja era nostra!!!! Em vaig posar boig!!
Boig del tot! Però savia que encara em quedava una cosa per fer...
Anar a Canaletes!
Anant-hi va ser brutal, tothom pitant amb samarretes i bufandes del Barça (igual que jo), cridant com bojos (igual que jo) i fent tota mena de bestièses més (igual que jo). No vaig poder entrar del tot pels mossos i per la gentada (la majoria borratxa). Estava amb els meus amics cantant típics càntics com: 1899, és el club que porto al cor, blaugrana són els colors, futbol club barcelona, le le le le le le, le le le le le le... o Campeones, campeones, oe oe oe, campeones, campeones, oe oe oe...
Va ser una nit de bojos...
I ara us estic narrant com vaig viure la final de la Champions.

I vosaltres? Com la vau viure? Vau fer alguna cosa d'espacial?

Visca el BARÇA i visca CATALUNYA !!!!

Barça - Manchester

2009-05-26T20:30:00.002+02:00

Estic nerviosíssim!!
Uf!!
Bé, demà... Demà és un dia importantíssim per a mi i per a tots els culers.
La final de la Champions! És el partit més important de la temporada, la Champions és una copa molt díficil d'aconseguir. Londres, París i Roma...
A la temporada 1991-92 al Barça va guanyar la seva primera Champions a Londres, fa pocs anys, a la temporada 2005-06 vam guanyar la segona... I amb l'espectacular temporada que estem fent, Puyol eixecarà la tercera. Esque la primera Champions, amb el Dream Team... La segona ja va ser més complicada, però en aquells temps Ronaldinho tenia el cor de blaugrana...
Bé, ara tenim en Messi amb "power", en "Titi" brutal i en Samu... Molta gent diu que perdrem, però jo sóc optimista i dic que guanyarem 2-0.
En Guardiola és un gran entrenador i, abans, un gran jugador, és una persona catalana, culte i brutal entrenant.
Ara mateix el Barça té vuit jugadors de la Pedrera: Valdés, Puyol, Xavi, Piqué, Iniesta, Messi, Bojan i Busquets. (bé també tenim set catalans, Valdés, Puyol, Xavi, Piqué, Bojan, Busquets i en Pep Guardiola).
Insisteixo:
Aquest Barça és insuperable! Brutal! Magnífic! Maravallós, fantàstic i tots els adjectius que hi vulguis posar!
Segur que tindrem:

Copa, lliga i Champions

El millor amic de l'home

2009-05-24T13:05:00.003+02:00

Els gossos són uns éssers vius fascinants, almenys per a mi. També hi ha molta gent que no els hi agraden per alguna mala experiència, però, de vegades són així, què hi vols fer-hi.
Hi ha moltíssimes races de gossos: Labrador, Golden, Chiwawa, Boxer, Teckel...
Cadascún té un quelcom que el fa ser especial.
Jo no ser perquè diuen que és el millor amic de l'home, si és la cervesa :-P Segurament deu ser perquè fan molta companyia i poden arribar a ser un més de la família.
Però tenir un gos no només són flors i violes també t'has de sacrificar: Treure'l a passejar, ensenyar-li com s'ha de comportar, recollir-li els seus regalets...
També de vegades encara que li ensenyis tot i li fagis tot, ell no està content perquè el pare i la mare traballen a fora, tu estàs al cole i ell, està sol davant de la porta movent la seva cua esperant que arribis...

Acudit:

- Doctor estic preocupat perquè ningú vol parlar amb mi...
- Que passi el següent!

Història Danone

2009-05-19T20:46:00.009+02:00

Em poso a investigar sobre la vida d'aquest home i em sorprenc amb la seva increïble vida associada al iogurt. Darrere de cada gran història s'amaga un home excepcional.

La història de Danone es va iniciar als baixos d'un humil immoble de Barcelona, al carrer dels Àngels (la placa que recordava que en aquell lloc s'havia fet el primer Danone, va desaparèixer fa alguns anys), on ISAAC CARASSO va començar a fabricar iogurts al 1919, seguint les investigacions del Premi Nobel de Medicina Metchnikof que lloava les propietats del iogurt.

Tenia clar des del principi que el suport del món científic podria ser fonamental per aconseguir l'èxit. Va aconseguir l'aval de la classe mèdica barcelonina i, de, aquesta forma, els iogurts que fabricava van començar a vendre's a partir de 1923 exclusivament en farmàcies (en envasos de porcellana).

La marca es va elegir pel sobrenom familiar del fill d'Isaac, Daniel "DANON" (com a mi em diuen Lucho, de Lluís).

El 1931 apareix la primera furgoneta de repartiment; en 1949 el iogurt enriquit envasat en un envàs de vidre, el 1968 apareix el primer anunci de Danone en TVE.

Els Danone es venen ara a tots els supermercats, però la filosofia que els va portar ràpidament a l'èxit continua vigent: contribuir a millorar la salut dels seus clients.

Seguint la història, al 1929 els Carasso es van traslladar a França, on va Isaac va fundar una altra empresa per desenvolupar la marca Danone, que continuava fabricant també a Barcelona.
El 1939 va morir el seu pare, amb la qual cosa es va convertir en el cap visible de la companyia. Tanmateix, es va exiliar els Estats Units en esclatar la Segona Guerra Mundial i va delegar la direcció de l'empresa a persones de la seva confiança, tant a França com a Espanya. Acabada la Guerra mundial, Carasso va tornar a Europa.

A partir dels anys seixanta, Danone va començar a expandir-se per tot Espanya. La decisió de la companyia de diversificar els seus productes van ser clau en el seu creixement. Així, en van aparèixer 1955 els primers iogurts amb aromes, el que va ser seguit del llançament d'altres derivats lactis, com els formatges frescos, els flams, la crema, el mató, el Dan´up, etc. Paral·lelament les instal·lacions industrials de la companyia es van anar modernitzant a bon ritme i es va instal·lar les seves fàbriques per tot el país.

Daniel, President d’honor de Danone, es passava tot el temps entre Barcelona i París, i finalment ha mort en aquesta última ciutat, com deia als 103 anys d'edat. Jo crec que viscut tants anys perquè s'alimentava de molt iogurt.

Precisament, la marca DANONE compleix aquest any el seu 90 aniversari.

Altres personatges que ens han deixat.

Copa, lliga i Champions

2009-05-17T20:42:00.006+02:00

Visca!!!!!
Ja en portem dues!
I al 27 a Roma!
Ahir ja vam aconseguir la Lliga però, el que no m'agrada és que hem guanyat un títol sense haver fet res, o sigui que hem guanyat la Lliga gràcies a un altre equip. Això no m'agrada però, què vols fer-hi si el Madrid és així de dolent!!
Per el que fa respecte a la Copa he de confessar que estava un pèl amoinat, tot i que vaig apostar 2€ (dos eurus no, buà, buà buà...) per un 3-1. Al final un 4-1.
Jo crec (encara que acabi de fallar un penal) que Eto'o serà pichichi. Eto'o confio amb tu hasta los uevos!

La Champions, bé, la Champions... guanyarèm per 2-0! Cristiano, no ens fas por!

O sigui que només ho puc resumir amb quatre paraules:

Copa, lliga i Champions

La música III

2009-05-13T20:14:00.004+02:00

Quan vaig xocar conta la sorra..
Vaig sentir una dolça veu que venia d'allà al fons, una veu manífica que t'atrepava i vaig entrendre' el significat:

Visca la vida!

Això em va donar forces per continuar endevant. Vaig acoseguir sortir de la bossa, i vaig donar una volta per l'illa. Tothom estava cantant i feliç, aleshores s'em va posar al davant un noi que em va dir:
- Vols que t'ajudi?
Jo li vaig agrair i ens vam amics mentre xerràvem i jo li explicava la meva història.
Ell es va comprometre a ajuar-me si jo prometia fer- li sempre cas, jo ho vaig acceptar. Es deia Arion, cantava com els àngels però ningú ho sabia accepte jo perquè el vaig sentir cantar metre es dutxava; era la cançò que vaig sentir al arribar a l'illa!
Van anar passant els dies, jo estava aprenent a cantar bé! L'Arion, en canvi, estava igual sense que ningú sabés el seu do per la música, fins que un dia li vaig dir:
- Arion, has de fer públic el teu do per la música!
- Però si jo no sé cantar
- Arion, si que en saps, el que passa esque et fa vergonya que et sentin i et treguin de l'illa
- Sí, la veritat és que sí- va admetre ell
- Doncs mira, saps què et dic, que t'has d'arriscar, tothom s'ha d'arriscar en aquesta vida; si us plau Arion fes-me cas per una vegada, fes-me cas a mi. Ell va merxar sense di ni do ( diuen a l'illa).
Al cap d'un mes ell es va presentar davant del rei de l'illa i el va retar a un duel de cant (segons havia sentit dir jo el duel només es pot fer al rei, siel rei perd el rei ja mai més ho pot ser-ho, si el jugador guanya, ell és rei), tot seguit de retar-lo, em va fer l'ullet.
Va començar el rei amb una cançò magnífica, semblava perdut, però Arion va cantar aquella cançò...

Visca la vida!

Estava clar, ell era el vencedor absolut.
Al dia següent em van dir la desagradable notícia de que havia de marxar cap a la meva ciutat, amb un vaixell tripulat per l'Arion; a mi s'em van escapar unes llàgrimes.
Al cap de dues hores vaig marxar dient adèu a tothom, em llàgrimes als ulls.
El viatge va trigar tres hores, jo em vaig marejar una mica. Al arribar al port, vaig plorar com un desconsolat, sóc un noi sensible! Li vaig fer l'abraçada més forta que havia fet en tota la meva vida; li vaig agraïr tot el que havia fet per a mi li vaig donar un petò i li vaig tornar a agrair el que
havia fet per a MI. Ell em va dir:
-Mai abandonis, i si t'has d'arriscar arrisca't i si una cosa t'agrada fes el que sigui per aconseguir-la. I Li vaig dir adèu per darrera vegada. Vaig girar cua.
Vaig pensar em les seves paraules...

i vaig anar directe en un càsting de cant!
Vaig cantar una de les cançons que m'havien ensenyat:
Peter Pan
Vaig anar passant les fases fins a la final que vaig cantar la cançò...

Visca la vida!

Vaig guanyar! Vaig guanyar un Mercedes i 400.000.000 d' €!
A partir d'aquell dia tot em va anar brutalment, vaig conèixer a la Júlia...
Vam tenir un fill, es deia...
Com creieu que es deia?

La música II

2009-05-05T20:08:00.002+02:00

Continuem...

Em va enlluernar una llum encegadora i vaig veure a un home calb amb unes ulleres de sol molt grosses que feia pinta de ser ric; vaig preguntar sense saber què dir:
- Què, qui, quan, com!!
- Hola, sóc el senyor X, t'hem portat aquí perquè sabem que tu ets una persona molt rica i et volem robar tots els diners
- Què?! Si jo no sóc gens ric-vaig protestar jo
- No et fagis el pobre ara, a més, sabem que ets una de les persones que hi enténs més de música de tot el món, Ja ja ja ja!!!!! Et matarem!!!
- No, no hi entenc de música jo!
- Vinga anem per feina! Porteu-lo a la sala X!
- No si us plau!!- vaig suplicar jo, però indignat
- Ara és on patiràs per tot el que saps i nosaltres també sabem perquè mentre estàves inconcient hem extret del teu cervell i ho hem passat a una màquina
- Doncs no n'heu tret gaire pel què jo sé...- vai dir rient per sota del nas
- Mira ara et diré què et passarà: et sonarà una música molt forta per l'orella dreta, tan que no resistiràs i et tiraràs per la finestra; ja ja ja!
- No!- però ja era massa tard.
El senyor X va apretar el "play" i va començar la música...
Però jo estàva sord per l'orella dreta! Per l'esquerre vaig poder sentir:
- Bé adeú que tu passis bé; ja ja ja!
La música va sonar uns deu minuts fins que el senyor X va entrar; jo em vaig fer el mort perquè no sospités, el senyor X va dir respecte a això:
- Perfecte, està mort, llançeu-lo a l'illa dels músics que segur que el rebràn amb molt de gust; ja ja ja!
Pel què havia sentit l'illa dels músics és l'illa on hi viuen tots els músics més importants del món.
Em van lligar amb un sac i em van tirar al mar, jo em vaig adormir perquè estàva rebentat.
De cop vaig notar com xocava contra la sorra...

La música

2009-05-04T12:46:00.002+02:00

La música no és res més que una reproducció d'audio, però, per un motiu que qui sap qui, poden passar coses com aquesta que us contaré ara:

Jo sóc un noi de 22 anys que gràcies a la música vaig poder ser feliç.
Jo abans era una persona que pidolaba per el carrer al costat de l' FNAC, tot va començar al 30 de maig de 2009...
Com sempre, estava tranquil mig dormit a la porta de l' FNAC amb una llauna oberta de Coca-Cola. Vaig veure passar una senyora amb un mp3 molt petit i, segurament barat, amb el seu marit (ho sé perquè li va dir "tresor") estava caminant quan de cop, se li va caure, jo li anava a donar perquè era un noi pobre però honrat, i abans que pogués dir "mp3" la senyora va desaparèixer.
Jo no sabia què fer-ne d'allò i, com que sabia com funcionava perquè ho habia vist a la gent, vaig apretar el "play".
Va començar a sonar una música d'òpera, vaig anar passant les cançons, cap m'agradava, n'hi havia de heavi metal (amb una d'aquelles amb va fer molt mal l'orella dreta), però abans que pogués escoltar la última va venir un senyor molt fort i... Pum!!! Amb va clavar una puntada de peu a la panxa tan forta que em va deixar inconscient.
De cop, em vaig veure en un lloc que aparentava ser un interrogatori, de sobte, em va enlluarnar una llum ceguedora...

Gran Barça!

2009-05-04T01:00:00.004+02:00

Quina pallissa!
Si us plau quina verberitat!
2-6!!

Ai, estic molt eufòric (i també molt efònic) per el partit d'ahir. Un BARÇA madrid!
Me n'enrecordo prou bé, tot va començar en un bar de Sant Pere de Vilamajor...

Quasi tothom estava eufòric, alguns contents, alguns preoucupats.
Van passar un, dos, tres... fins a quinze minuts. Centrada de Sergio Ramos cap a Higuaín, gol.
1-0, el Barça cap problema, al bar tots patin. Ningú parlava només es sentía un xiuxiueix nerviós fins al minut 17, Messi eleva la pilota amb una màgia sorprenent cap a Henry, el francès amb un sol toc deixa Casillas al terra i la pilota dins la xarxa.Tothom es va aixecar per celebrar el gol. Tothom sabia que allò no estava perdut encara faltaven 83 minuts per centenciar el partit.

Al minut 19 al Madrid va fer una falta a prop de l'àrea i de la línea de fons, Xavi anava a centrar la pilota, ningú s'hi immaginava què passaria amb aquella pilota. Aquesta s'eleva del terra fins impactar amb el cap del capità del Barça, amb el cap de Puyol, quan ell veu la pilota dins la xarxa blanca comença a còrrer cap el còrner, es va treure la senyera del braç, i li va fer un petò, sempre recordarè aquella mostra de Puyol gastant el seu únic gol de l'any dedicant-lo a Catalunya, aquest és un català de veritat. Amb aquest gol 1-2, i minut vint de la primera part.
El temps anava passant, ocasions desaprofitades del Barça fins al minut 35, Lass va regalar una pilota perillosíssima a Messi, que el baixet però mestre del futbol va fulminar el 1-3. Tots estàvem contentíssims per fora, però per dins savíem que el Madrid sap remuntar barbaritats de gols.
Va acabar la primera part i el resultat no es va canviar d' 1-3. Fins el minut 10 que Robben anava a xutar una falta desde una certa distància molt díficil de marcar. La pilota va estar a l'aire, quant, de cop, va aparèixer Sergio Ramos rematant de cap marcant el 2-3, aquest, per celebrar-ho va fer una celebració de gol que s'acostuma a fer quant perds: una vegada la pilota a dins de la xarxa la va agafar i se la va emportar (es fa per no gastar temps).
Al minut dotze Xavi veu la defensa del Madrid molt adelentada i li fa un passe de gol claríssim cap Henry que ell, una vegada més desde fora de l'àrea amb un magistral toc marca el 2-4.
Messi li fa un curt passe a Xavi i aqust s'envà de dos jugadors del Madrid, retallant-los perfectament deixant la pilota a Messi que sol, davant de Casillas marcava el 2-5. Al bar estàvem cantant molt feliços càntics com: Campeones, oe, Campeones, o, un tret gràcies a Vicente Boluda (Balamabambú) Eo, eo, eo, esto és un chorreo.
Quant estàvem encara cantant vam veure que Eto'o s'en va per la banda donant la pilota a Piqué (que per cert, encara que no ho sembli, Piqué juga al Barça i es diu Gerard Piqué Bernabéu) que xuta davant de Casillas que envia la pilota molt a prop de la línia de fons i, abans de poguer-la anar a buscar, Piqué marca el 2-6. Al bar estàvem cantant molt contents per aquesta victòria (perdò) golejada al Bernabéu, però a l'avió del Barça, tres quarts del mateix, i tothom a Canaletes i tot Catalunya cridant i celebrano com bojos.

I jo, sense edunarmen, us estic dictant com va passar aquest rècord que, culers i madrilistes hem viscut.

Ho sento, avui no hi ha acudit, a canvi...

Merci Barça per donar-nos aquesta calitat de joc professional, i per deleïtar-nos, per això us dedico aquesta cançò:

Viva la vida

David Nel·lo

2009-04-29T21:43:00.004+02:00

Aquest matí tots els nens de cinquè de primària hem tingut una visita molt especial.

Ha vingut en David Nel·lo. És un home d'una cinquantena d'anys bastant alt i amb el cabell arrissat i negre com el carbó amb "patilles".
Que ha publicat uns trenta llibres (la majoria a l'Editorial Cruïlla) per nens com jo, petits. Jo me n'he llegit un molt entretingut titulat: "LA PORTA PROHIBIDA".
A més a més a escrit una cantata titolada "Cantània", que algunes escoles (la meva també) cantarem a l'Auditori de Catalunya. També ha traduït en anglès i italià a català els meus llibres preferits de "Geronimo Stilton" i "El Diari d'en Greg".
Alguns li hem fet preguntes, jo li he fet algunes i ell me les ha respós amb molta serietat i facilitat, utilitzant un molt bon vocabulari català (com ho ha de fer un bon escriptor). No li he pogut dir que existia aquest blog perquè m'ha faltat temps i valor per fer-ho.
Ell és un home esplèndit i simpàtic que desitjaria que mirés aquest escrit sobre ell, però per desgràcia no serà possible.

Acudit:

Un professor li diu als seus alumnes:
- Avui el títol de la redacció serà: Si jo fós un director d'una empresa...
Tothom es posa davant del full menys un.
- Jaume, perquè no escrius- li preguntà el professor estranyat.
- Es que estic esperant a la meva secretària.

Dedicat amb tota la meva felicitat a,

David Nel·lo

Lluís Camprubí

Poble o ciutat ?

2009-04-27T20:12:00.003+02:00

Tothom té diferents motius per triar poble o ciutat. En el meu cas prefereixo el poble, perquè m'encanta la tranquil·litat i la bona gent de la muntanya, les excursions caminant o amb bicicleta, els entrenyables amics per fer una partideta a futbol (els de Sant Pere no podem jugar-hi perquè ens l'han tret, si voleu saber més coses sobre això cliqueu aquí) o mirar el Barça, també perquè coneixes a tota la gent de tot el poble, o sigui que vas caminant i et creues amb qualsevol persona i dius:
-Hola Maria! -Hola Miquel, com està la Joana?
Coses així. Per això m'encanta la muntanya, el poble.
Lògicament també hi ha coses bones de la ciutat: Que tens els serveis públics (policia, ambulància, hospital, botiga...) més aprop, o que és normal que tinguis una vida més tecnològica que en la muntanya. Segur que hi ha més motius pel qual és més important i/o millor. Però aquesta és la meva opinió i sé que hi ha gent que no hi està d' acord, si és així

Què en penseu vosaltres?

Acudit:

Estan dos monges en una moto preperats per passsar un revolt que quelcom que hi passa es mor. Sorprenenment els monges sobreviuen aleshores un policia els para i els hi pregunta:
-Com és que heu passat el revolt?
- És que anem amb Déu
- Doncs multa per anar tres en una moto

Els Pokémon

2009-04-26T19:38:00.003+02:00

Els Pokémon són uns estranys personatjes que surten en molts jocs de la "Game Boy" i la "DS".
Jo i els meus germans sempre ens han agradat aquests personatges.
És un joc que es tracta d'aconseguir Pokémons i entrenar-los fent combats contra altres entrenedors del joc. És un joc bastant visciós per també bastant entretingut i bo. Han fet més (és una estimació) de 30 jocs de Pokémon en totes les consoles.
Jo ara mateix n'estic jugant a un i m'agrada molt. Tinc bastants amics que en saben molt i sempre els hi presento una qüestió sobre aixó i ells me la responen amb facilitat. Lògicament també hi ha persones que l'únic que fan és jugar-hi, aquestes persones el què els hi passa és que tenen una adicció, o sigui que estan malalts.
Si voleu saber més cliqueu aquí.

Acudit:

Un director d'un manicomi passa llista per veure si un dels tres bojos pot sortir:
- Avera, tu, 6X6?
- Febrer
- D'acord, ara tu 6X6?
- 1000
- Vinga! Ara tu 6X6?
- 36
- Ostres, com has arribat a aquesta conclusio?
- He dividit febrer entre 1000

(Dedicat al meu amic Gerard .R.)

Els amics

2009-04-20T20:16:00.003+02:00

Ai els amics...

Persones brutals i escencials per la teva vida...
Persones que sempre tens al costat...

Són unes persones molt importants al llarg de tota la teva vida. Saps que sempre els tindràs al costat per ajudar-te amb el què calgui. Tothom en té perquè sempre hi ha una persona que et recolza amb tot, o quasi tot (això només depèn de si ets molt amic d'aquella persona o no).

A castellà, ja fa unes setmanes, abans de Setmana Santa, ens va explicar la professora una història (bé, una fàbula) que reflexa molt el què estic explicant:

A dos amigos se apareció un oso:
El uno, muy medroso,
en las ramas de un árbol se asegura;
el otro, abandonado a la ventura,
se finge muerto muy repentinamente.

El oso se le acerca lentamente;
mas como este animal, según se cuenta,
de cadáveres nunca se alimenta,
sin ofenderlo lo registra y toca,
güélele las narices y la boca;
no se siente el aliento,
ni el menor movimiento;
y así, se fue diciendo sin recelo:
"Este está tan muerto como mi abuelo"
Entonces el cobarde,
de su gran amistad haciendo alarde,
del árbol se desprende muy ligero;
corre, llega y abraza al compañero.

Pondera la fortuna
de haberle hallado sin lesión alguna,
y al fin dice: "Sabes que he notado
que el oso te decía algún recado.
¿Qué pudo ser?" Diréte lo que ha sido;
estas dos palabritas al oído:

Aparta tu amistad de la persona
que si te ve en riesgo, te abandona

Acudit:

Va un senyor a una botiga i pregunta:
- Perdò, tenen xapu?
- Perquè el vol per cabells grassos o cabells secs?
- No té per cabells bruts?

Els llibres

2009-04-19T20:55:00.002+02:00

Els llibres no són uns simples fulls amb lletres, són històries, són aventures, són tot el què ens puguem immaginar! I, les histò que hi amaguen a dins, són especials i, si estàn ben fetes, et poden enganxar, tant, que et poden fer plorar, perquè et penses que n'ets tu el protagonista. Jo, quan començo un llibre bo, ja no puc parar de llegir-lo.
A mi m'encanta llegir tota mena de llibres, però sobretot els de por o aventures. Però encara m'agrada més crear uhna història, perquè, quan la comences, sembla que els teus personatges estiguin vius, per tant, fan ells tota la feina. O també pots crear el teu llibre inspiran-te en la realitat, com vaig fer jo quedant segon en el concurs literari de la meva escola.

Acudit:

Aquest és un senyor que va ha una edivina:
-Toc-toc- fa el senyor
- Qui és?- contesta l'edivina.
-Bah!-fa el senyor
- Quina porqueria d'edivina!

Els acudits

2009-04-19T00:30:00.002+02:00

Els acudits són quelcom necessari per viure (almenys per mi). És una força que, si és bona, molt bona, ho recordes molt temps i, si no és així, tens una petita però entrenyable estona, que t'ho passes molt bé.
A mi em fascinen els acudits, sobretot els d'un "Eugeni", que els pares el recorderan molt bé.
Era un humorista molt bo que va morir ja fa anys. Però al "Youtube" encara està viu, cliqueu aquí per veure acudits d'ell. O també us podeu comprar llibres d'acudits, que us podeu emportar a tot hora i també llegir a tot hora. O també la forma més dífil, inventar-vos els vostres propis acudits (l'acudit d'avui me l'he inventat jo).
Mireu si es poden fer coses amb els acudits!

Acudit meu:

Hi ha hagut un robatori en una joieria i un comissari investiga el voltant i troba a un ´tros de cotò i li pregunta:
- ¿Has robado tu la joieria?
- No
- I como se que no me estas engañando?
- Porque el algodon no engaña

La mona

2009-04-13T21:36:00.002+02:00

La mona com sabeu tots, és una mena de festa. Es tracta de que el padrí o la padrina et fan un regal que és una figura de xocolata. Hi ha mones de totes les menes, desde de l'última pel·lícula del cinema, fins l'habitació d'un famós.
La meva, en particular, era: Una pilota de bàsquet trevassada per un petit pal de plàstic on hi havien les banderes del Barça i Catalunya, quasi a dalt de la pilota hi havia en Navarro, un jugador de bàsquet i al centre da la mona un escut del Barça (l'escut i el Navarro eren de xocolata blanca i, encara que sembli impossible la pilota tenia el mateix tacte que una de veritat i lògicament, era taronja, de xocolata blanca, però taronja amb unes ratlles de xocolata negre).

Com era la vostra?

Visca la mona!

Per fi!

2009-04-03T20:20:00.002+02:00

Per fi arriben les vacances!
Ara tenim una setmana de vacances. Això no vol dir deixar de fer feina, perquè, segurament a tots us han posat deures... Ara el què hem de fer és desconectar una mica i passar-ho bé amb la família i els amics.També arriben una altra cosa important a casa... les NOTES! Esperu que hagueu tret bones notes (i si és així, no us confieu que sempre pot venir una sorpresa) i, si no ho són gaire, en l'últim trimestre intenteu millorar, perquè, tothom té el seu punt fort amagat! Però sempre hem de tenir clara una cosa: Sempre ho hem de fer el millor que puguem i, també sempre, intentar millorar-nos, perquè així, tot ens sortirà rodó! No cal dir que sempre ens hem d'esforçar per aconseguir el que volem.
La Setmana Santa, és una festa religiosa. Es fa perquè diuen que va ser quan Jesús de Natzaret va morir, i va ressucitar, com sabeu tots, hi ha gent que creu amb Déu, però, això segur, que Jesús de Natzaret va viure, està demostrat (pels qui no ho saben, quan Jesús va nèixer, és quan es comença ha comptar tots els anys, o sigui al 25 de desembre, farà 2009 anys que va nèixer Jesús).
Si marxeu a un lloc de viatge, que vagi bé! I si no, que vagi bé igualment!
Ah, i recordeu que avui és Sant Ricard, siconeixeu algun Ricard, ja sabeu el què toca ;-)

Acudit:

- És aquí on arrenquen els queixals gratis?
- El primer cop, sí.
- I el segon?
- No ho sé. Ningú no torna.

Les llengües

2009-04-02T20:21:00.004+02:00

Aquest post (escrit) l'escric jo, però el tema me l'ha donat en David Pinheiro.

Les llengües són les coses que fem servir per comunicar-nos: Anglès (que és la llengüa universal, que vol dir que és la llengüa que en teoria hauria de saber tothom, perquè és molt útil quan vas a un país que no en saps la llengüa, per això ens la fan aprendre al cole) o el nostre ididoma, el
català.

Parleu algun idioma més que no sigui ni el català ni el castellà ni tampoc l'anglès?

La gran majoria de llengües tenen moltes curiositats:

Sabies que els esquimals tenen més d'una trentena de paraules diferents només per a dir "blanc"? I que, també en esquimal, hi ha més de cent maneres diferents de dir que neva?
I sabies que els àrabs tenen una paraula per referir-se a les potes de davant d'un camell i una altra per a les potes del darrere? Tot això m'ho va enviar en David, el mateix que m'ha proposat aquest post, esque a ell li fascinen les llengües!! El seu blog: Dossier Virtual

Encara que no ho sapigueu hi ha moltíssimes llengües en tot el món, moltes més de les que us immagineu. L' escriptura va començar a existir l'any 3000 aC més o menys, que és quan comença la primera era de la nostra història.

Avui, com que estem parlant sobre la llengua posaré un acudit sobre llengües:

Estaven un pagès i el seu fill laurant un camp, quan va arribar un turista i adreçant-se al pare li digué:
- Do you speak english?
- No entenc res- va contestar el pagès-
- Parla italiano?- provà l'estranger.
- No sé què diu, aquest - fa el pare.
- Parlez vous français? - insistí el turitsa.
- Que no sé res, jo. Deixim treballar!
El turista se n'anà i el fill comentà al seu pare:
- Quina sort, aqust home, que sap tants idiomes!
- Bah, però si no se l'entén res! - va respondre el camperol.

Coses que dir

2009-04-01T20:37:00.003+02:00

Com que només hi ha participat el meu pare i el David hi posaré els dos el de la família ara:

La família

La família és la cosa més important de tota la vida, per sobre els estudis. Per això l'hem de respectar i tractar-la bé. Segur que totes les famílies del món tenen alguna curiositat, la família de la meva mare,per exemple, té una empresa d'assegurances (amb una altra família) que és qui t'assegura els accidents i tot això.

Vinga, quina curiositat té la teva família? Escriu-ho

Tothom té dret a tenir una família com Déu mana, però per desgràcia, no tothom la té.

Acudit:

Un metge mirava d'animar a un malalt amb aquestes paraules:
- La seva vida no està em perill. Jo mateix vaig patir aquesta malaltia.
- Sí, doctor- es va doldre el pacient-, però vostè no va tenir el mateix metge.

Coses

2009-03-31T20:06:00.004+02:00

En aquest escrit, jo no hauré de fer res (no és que no vulgui). Us preguntareu: Com? Molt fàcil, com que m'agrada molt que em poseu comentaris, vosaltres, els que esteu a casa, posareu en aquest escrit: coses per millorar el blog o un tema que us interessi (que d'aquest tema, potser en faig un escrit) i jo mateix triaré les millors idees per millorar aquest bloguet.

Espero que hi partipici molta gent, perquè sé, que tots si voleu i us hi esforceu podeu treure un tema que interessi (com he intentat fer jo)

Encara que no trii el teu, moltíssimes gràcies!!

Colors

2009-03-30T19:31:00.003+02:00

La nostra escola (com ja sabeu) és una mica diferent. A la nostra escola, hi tenim colors. És una forma d'ordenar els nens molt fàcilment. A la nostra escola hi tenim: el blau, el verd i el blanc.
Els tres colors són importants. Un cop al curs, escollim un cap i sotscap de color (a la classe també hi ha cap de color) per votacions dels nens de totes les classes, quan les hem recollit, ens reunim tots al menjador i conten tot els vots (abans de fer això tots els qui es volien presentar com a cap de color van fer una campanya).També, un cop per trimestre, fem una cursa de colors corrent on hi assisteixen nens i profes de P3 fins a sisé de primària però només corren de primer fins a sisé (acustuma a guanyar el color blau). També fem una cursa de colors nedant on hi assisteixen de primer fins a sisé però aquí no corre tothom sinó els millors nedadors i ho miren els caps de color de totes les classes perquè la piscina no dóna l'abast.

Acudit:

Un metge li diu a un pacient:
- I sobretot li recomano que begui més aigua que vi.
- Com?-cridà el malalt, astorat i espantat-. És impossible, del tot impossible!
- Per què?
- Però doctor, com vol que begui més aigua que vi? Si jo bec tres litres de vi diaris!

Mossos d'esquadra

2009-03-29T20:23:00.003+02:00

Ja sé que escric una mica tard això però, més val tard que mai.

Jo vaig sentir a parlar dels mossos que van fer no sé què, però no em va semblar greu. No em va semblar greu fins que vaig veure el vídeo per la tele. Però com tenen vergonya de pegar uns estudiants d'aquella manera!!!! No hi ha dret! Pobres xicots! No sé què els hi van fer els nois però el que sí sé és que res es soluciona utilitzant la violència. Hi ha molts països que ho fan però aquest no, aquest país no!! Catalunya ha de ser un país pacífic!! La policia ha d' estar no només per atrepar lladres, sinó per posar pau! I aqusts polis no ho han fet.

A partir d'ara a quasi cada escrit hi posaré un acudit:

De metges i malats:

Un psiquiatre no aconseguia guarir un pacient que tenia l'obsessió d'haver-se empassat un cavall.
- El tinc aquí dintre -deia sempre el malalt assenyallan-se la panxa.
A la fi el doctor va decidir simular una operació.
Trasdallaren el pacient a un quiròfan, li va donar una petita dòsi d'anastèsia i quan es va despertar li van fer mirar per la finestra.
- Ja està. Li hem tret el cavall.Miri'l, l'hem lligat a l'arbre del pati.
- Mentida!- exclamà el malalt-.Aquest cavall és negre i jo m'en vaig empassar un de blanc.

NBA

2009-03-29T01:00:00.004+01:00

L'NBA és la lliga dels millors jugadors de bàsquet del món. Les seves jugades són espectaculars: tirs desde mitg camp a l'últim segon, esmaixades brutals, triples sense parar, jugades inverosímils... què hos he d'explicar. Com ja sabeu una de els meves passions és el bàsquet i dintre del bàsquet l'NBA sense cap mena de dubtes la millor lliga del món, encara que aquí a l'ACB tenim algun que altre bon equip com el TAU Ceràmica o el Barça però no són res comparable a l'espectacle de l'NBA.

Com ja sabeu, tres jugadors catalans han anat a jugar a l'NBA, els germans Gasol i el Rudy Fernàndez. En Rudy està al Portland i ja és un dels ídols de l'aficiò en la seva primera temporada. En Marc Gasol està als Grizzlies de Memphis, és un equip inferior a la majoria d'equips de l'NBA però el petit dels Gasols està fent un bon paper per terres americanes. Només hem queda parlar d'un català a l'NBA,l'ídol de tot un país, el millor de tots (no vol dir que els altres siguin dolents) el Pau Gasol. En Pau ja fa bastant de temps que volta per amèrica encara que abans d'anar als Lakers havia jugat als Memphis i abans va guanyar molts títols amb el Barça de l'ACB. En Pau juga a una de les millors franquicies de l'NBA,als Lakers. L'any passat els Lakers van perdre la final contra l'equip que porto al cor, els Celtics de Boston. El Pau no para de fer dobles figures i es supera dia rere dia en la millor lliga del món.

Aquí teniu en Pau Gasol

Lectura de cròniques

2009-03-28T12:56:00.004+01:00

La nostra escola, és bastant diferent a la resta. Però avui, us explicaré una de la característiques de la nostra escola.

La Lectura de cròniques que fem un cop per trimestre. Es tracta d'una lectura de les millors cròniques que fem a classe per algun fet, una sortida, una cosa important a algun lloc extranger...
Abans hi assistien nens i nenes de tercer fins a sisé de primària, però aquesta vegada ho hem fet de primer fins a sisé. D'aquesta manera, podem escoltar com escriuen i llegeixen els més menuts de primària, cosa molt bona. de la nostra classe hi han llegit tres persones, peròla que m'ha agradat més ha estat la de l'Anouk (que juga al nostre equip), que tractava de la nostra classe, ja se que vaig fer un escrit sobre això, però es que m'ha apassionat:

"La meva classe és molt especial i única. Som poques nenes i molts nens, fet que la fa diferent.Hi ha nens més esportistes, més lectors o més divertits.
A vegades fem coses que no s'han de fer, però després les corregim.
A l'estona de jardí les nenes juguen a coses diferents, els nens sempre juguem a futbol.
També és única perquè tenim tres persones que parlen diferents idiomes: l'Àmina parla àrab, en Max parla rus i l'Anouk parla holandès.
Tots intentem treure bones notes i no deixar els estudis ni els treballs per l'últim moment perquè a tots ens surti rodó i no tinguem cap ensurt.
Encara que les matemàtiques i català siguin les assignatures que més ens costen (a mi no, encara més, són les que em surten millor, això ho escric jo, en Lluís) el nostre tutor Sergi ens ajuda a entendre-les.
Per a mi la meva classe és la millor i no la canviaria per res del món"

També hi ha una altra que m'ha encantat de l'Albert de sisé, però no us la puc escriure perquè no tinc el seu permís.

Què? (III)

2009-03-26T21:00:00.002+01:00

Ara mateix us destaparé el misteri de què li passa a en Sahami (Higini, et dic que no se l'endú a casa) .

Al cap d’uns dies ningú va saber res d’ell quan van trucar a casa seva de França i una veu va dir-li al seu majordom Richard:
- He segrestat a en Sahami, si el voleu recuperar haureu de pagar 5.000.000.000 d’ euros.
Al cap d’uns dies això li va arribar a la seva mare que estava a l’Àfrica i va anar ella i tot el poblat amb avió a París. Allà van estar uns dies sense saber res d’ell. El seu germà petit de dos anys va dir:
- Llança!!
La seva mare li va prendre abans de que pogués fer-se mal. La mare d’en Sahami se la va quedar mirant i va dir:
- Com m’ agradaria que aquesta llança ens portés cap on està en Sahami.
Llavors la llança es va començar a moure molt ràpid i tot el poblat la va seguir. Al cap de poca estona van arribar en un magatzem abandonat, van obrir la porta i van veure e en Sahami, tot el poblat va mirar el segrestador amb una mirada assassina, el segrestador va marxar en un obrir i tancar d’ulls.
El poblat també va fer una cosa en un obrir i tancar d’ulls, deslligar a en Sahami.
Tot seguit d’aquest fet, en Sahami, va vendre casa seva de París i amb aquells diners se’n va tornar a l’ Àfrica i també va millorar coses del poblat i va tornar a caçar lleons amb la seva família, però sense la llança ja que se la va regalar als científics.

Què? (II)

2009-03-25T19:27:00.019+01:00

Sé que alguns estàveu molt impacients per veure la segona part de la història, així que...

- Què fas noi?- Va preguntar un dels científics tot estranyat al veure que estava fent servir vidre.
- Sé parlar el vostra idioma i estic fent el meu últim invent, un cotxe!- Va dir tot feliç.
- Què!!! Però si tens 12 anys!
- Deu, deu anys
- I què més has fet, a part del cotxe?
- Mirin: una banyera, una televisió, un carro i el Master Mind.
- Òndia noi, que llest ets, vols venir amb nosaltres a França?
- A què fer?
- Revolucionar el món de la ciència
- Un moment, que ho vaig a comentar amb la meva família.

Al cap d’una estona va tornar i va dir que sí molt content. Van marxar cap a París al cap de dues hores.

Quan van arribar els científics li van dir que la Torre Eiffel s’estava a punt de caure.
En Sahami va dir als 200 paletes unes quantes coses i, al cap de deu dies, quan els paletes van acabar, estava rígida com un pal. Amb aquest esdeveniment es va fer una mica famós.

Al cap de quatre setmanes ja havia ajudat a 100 famílies amb problemes per tirar endavant econòmicament i totes van sortir-ne contentes.
També, els hi havia declarat la guerra un país molt poderós i es va acabar abans de que hi hagués algun ferit lleu per cap dels dos bàndols.

Amb totes aquestes peripècies que havia solucionat ja era tot un èxit a tot Europa, però un dia... estava caminant a les vuit del vespre tot sol quan un senyor el va agafar pel coll i se’l va endur sense cap mena de problema perquè en Sahami només tenia 10 anys...

Què? (I)

2009-03-23T19:33:00.005+01:00

Aquest és un conte que he escrit jo mateix. El separaré per parts, avui us faré la primera.

Aquesta història va passar fa pocs anys a l’ Àfrica negra.

En Sahami, un noi de deu anys que vivia al nord-est d’Àfrica, li va passar una cosa extraordinària.

Era una matí càlid, calidíssim, es va despertar el més matiner del poblat. Pel sol va saber que eren les set del matí.
En Sahami, es considerava el noi (per sobre dels adults) més llest del poblat, és clar que, amb aquelles circumstàncies, una persona llesta no ho era gaire. Però ell era 50 vegades més llest que jo (un noi de deu anys, també). Gràcies a ell, tot el poblat, d’unes 40 persones, tenia televisió, o, només a casa seva, tenien banyera.

Bé, com us anava dient es va despertar a les set del matí i, amb la seva llança particular, inventada per ell, que quan tu li deies que anés cap aquell lleó, la llança el matava. A les vuit del matí, quan tothom es va despertar, ja no hi havia més animals per caçar, en Sahami, els havia posat tots en un carro, doncs per això el poblat era nòmada.

En Sahami podia fer que tot el poblat tingués una vida molt més fàcil, però no volia, perquè sinó es trencaria el costum de generacions i generacions dels avantpassats del poblat.

Un dia prop del poblat van passar unes persones que estaven fen turisme que, casualment, eren científics. Però quan van veure en Sahami fent de les seves...

El supermanager

2009-03-22T15:27:00.003+01:00

El supermanager és com una mena de joc. Es tracta de que comences amb uns diners i amb aquests diners t'has de comprar entre tots els jugadors de l' ACB 11 per tal de fer un equip.
Quan cada jugador de l'ACB juga un partit de bàsquet, fa una valoració, que es compte: els punts, les faltes fetes i rebudes, les assistències, els taps, els rebots... Es pot sumar punts de valoració o restar-ne, això depèn. Els meus germans i jo hi juguem i com que es poden crear lliguetes dels equips que tens (perquè te'n pots fer tants com vulguis) hem fet una lligueta i els millors equips són els del Ricard el meu germà gran.
Si voleu jugar i fer equips entreu aquí: http://supermanager.acb.com/
A mi m'agrada!!

El meu equip

2009-03-19T20:18:00.004+01:00

Avui, quan he entrenat m'he mirat el meu equip. M'hi he fixat i he vist que aquells que estàven allà eren els millors jugadors de bàsquet. Perquè en el nostre equip tothom té un punt fort:
Hi havia en Salvador, un noi més aviat grandot i molt alt, la seva aptitud (o sigui, que se li dona bé) és: agafar rebots (perquè és molt alt). En Pere, un noi també alt, (però no tan) que és molt bo fen entrades. En Guillem, ai, què podem dir d'en Guillem Lorca... és sencecional pujant la pilota de camp a camp! No ens podem descuidar de la noia de l'equip, l'Anouk té una cosa molt bona, que és: quan tu tens la pilota entre les mans, sempre veus l'Anouk sense cap defensor a sota la canasta (i es clar, quan li dones, veus aquella pilota marró amb ratlles negres fregant la reixa blanquinosa. Tampoc ens podem descuidar de mi... Jo sóc un noi més aviat baixet. Quan jugo a bàsquet sempre sóc o blanc o negre, o sigui, que ho faig molt bé o molt malament (això no m'agrada, exepte quan jugo molt bé ;-P) Faig bons passes i també tiro bastant bé la veritat...

1,2,3...4!!

(Això ho dedico a tot l'equip i a en Leandre)

El meu germà gran

2009-03-18T20:53:00.009+01:00

El meu germa gran, en Ricard (19 anys) no s'assembla gens al meu germa mitjà l'Ignasi (16 anys). En el gran li agrada la música tipus Apologize i en canvi a l'altre li agrada el rap. El gran fa periodisme, el mitjà farà diseny industrial. Al gran juga a futbol (encara que escrigui sobre bàsquet) i al mitjà juga a bàsquet.
Però com que ja he fet un escrit sobre el meu germà mitjà ara en toca un sobre el gran.
Ell sempre està dispusat a fer el que sigui per mi : Em diu: -No miris tant la tele- (i té raò) també sempre em pregunta si vull jugar amb ell a la PlayStation2 o també el dia abans d'un examen sempre em pregunta si vull que em pregunti la lliçó (avui ho ha fet). Però com tots els germans...
té coses dolentes: Quant m'en vaig a dormir...
-Se va a ver un follón que no sabe ni donde se ha metio-(APM)
Entren els dos a la meva habitació i llavors estan una estoneta fen-me la guitza (fins que arriba el meu pare, es clar)

Els meus germans tenen blog: El de l'Ignasi, el del Ricard i també el diari on hi escriu (que tots tres els podeu trobar en aquest blog)

La rutina

2009-03-17T21:04:00.005+01:00

La rutina és una cosa que mai m'ha agradat.

Vol dir que durant molt de temps fas el mateix (sona el despertador, fas un badall, t'aixeqeues, et rentes les dents, vas al cole, tornes del cole, el pare et pregunta: -com ha anat al cole?- tu li contestes: - Molt bé-, arribes a casa, penjes la jaqueta, fas els deures, mires la tele o jugues amb alguna cosa o amb algú, sopes i si els pares et deixen, mires la tele, i vas a dormir i quan menys t'ho esperes, sona el despertador fas un badall...).

A mi no m'agrada la rutina perquè jo vull viure coses que no te les esperis, com que quan tens més d'una vintena d'anys i, quan estàs caminant tranquil·lament pel carrer, et trobis amb la persona que et casaràs o alguna cosa per l'estil. O sigui, que a mi m'agrada que tingis emocions fortes, que viatgis a l'altre punta del món, que et fagin el regal de la teva vida o, simplement, que quan arribes cansat del bàsquet i hagis tingut un mal dia al cole, la teva mare et doni un gofre de xocolata boníssim.

Qui llegegi això... que deixi un comentari! Perquè a mi m'encanta que em digueu el què penseu dels meus textos o (en aqust cas) si us agrada la rutina.

(Dedicat a Clara Miquel)

La tele

2009-03-11T22:20:00.004+01:00

Ja sé que els que em coneixeu direu que no sóc el més indicat per fer aquest escrit però... el farè :-P
Bé, també sé que quan començes a veure un programa o una sèrie no et pots cansar de veureu però la teva força de voluntat pot més que la tele.
És mentida que la tele és una "caixa tonta" perquè hi han programes que són de profit.
Però de totes maneres aixeca el cul del sofà i vés a fer una altra cosa(o sigui, mirar aquest blog;-P).

(Dedicat a la Paula Espinal)

Capità Calçotets

2009-03-07T09:55:00.005+01:00

En Capità Calçotets és una entretinguda col·lecció de llibres d'uns nens que tenen un director molt dolent i un dia decideixen hipnotitzar-lo i quan algú fa petar els dits, el director es converteix en el Capità Calçotets (el Capità Calçotets és el protagonista de les històries que dibuixen aquests dos nens, és un superheroi).

Els títols són molt divertits: El Capità Calçotets i el terrible trama del professor tirapets, el Capità Calçotets contra la dona del monyo mutant...

Bé, llegiu aquestes històries, són divertidíssimes!

Una altre derrota!

2009-03-03T20:39:00.003+01:00

Ufff!!!!
Estic molt índignat! Perquè ja portem 3 derrotes seguides.Avui però el nostre punt feble no han estat els rebots (perquè els últims partits vam perdre per robots) sinó perquè feiem el què ens donava la gana... és veritat, al Leandre (el meu entrenador) sempre em deia:
-Passala!- i jo la perdu...
Avui, però, he jugat bé si traiem això, però, no he pugut fer ni una entrada ni un tir, o sigui zero punts.
Aiiiii... I a sobre al Barça ja porta 2 derrotes consecutives.Ahir va perdre 4-3 contra l'Atlètic de Madrid (l'Henry la meitat dels gols del Barça amb 2 gols, un d'aquests, un autèntic golàs.Visca l'Henry!)

El meu germà

2009-02-26T20:06:00.003+01:00

El meu germà mitjà (16 anys, l'altre 19) no és la persona més llesta del món, que em molesti o que m'agafi el berenar, no em treu de la boca dir que, l'estimo.
De vegades està enfadat,però quan no ho està, és el millor.Els seus hobbies són:
el RAP, pintar graffitis i jugar a bàsquet.
És un dels millors amics de l'Ignasi Miquel (al que juga a l'Arsenal).
Per mi és el que pinta millor graffitis del món, ho fa força bé, aquí a baix de tot del blog (on hi havia al Hummer Limusina) hi podeu veure un graffiti seu.

Derrota

2009-02-25T20:52:00.003+01:00

Abans de començar a parlar-vos del que us volia parlar, perdò per no escriure durant aquests dies es que demà tinc dos controls difícils... :-(
Ahir, jo vaig jugar a l'escola un partit de bàsquet contra l'escola Casp.Vam perdre.
He de reconèixer que vaig jugar fatal.Vam perdre per 22 punts però, es clar, tard o d'hora ens havia de passar:aquesta temporada no havíem perdut cap partit! Anavem millors que el Barça d'en Pep, parlant del Barça, també va perdre contra l'Espanyol o ahir va empatar contra l'Olimpique (gol d'Henry, per cert, per mi el millor del món, VISCA L'HENRY!)

Aiiiiii.... sempre s'ha de saber encaixar una derrota!! ;-)

Un derbi

2009-02-22T12:08:00.006+01:00

Ahir va jugar al Barça... :-(
Va perdre, 1-2 contra l'Espanyol. Jo no ho entenc: el Barça és quasi bé l'equip més en forma d'Europa i juga contra al penúltim de la Lliga Espanyola... i perd.Al Keita el van expulsar injustament i ara l'Abidal estarà dos mesos de baixa per una falta.
I a sobre al Madrid va apallisar al Betis 6-1. El Madrid està ha només 7 punts!!!!!
Aiiiiii... Anem de mal en pitjor :-0

Partit emocionant

2009-02-20T21:47:00.003+01:00

Ara mateix, ving d'un partit de bàsquet amb el Garbí. Ha estat molt emocionant perquè és el sogon partit seguit que guanyem... d'un punt!!
Jo he fet 4 punts (dues cistelles) però també li he fet molts bons passes en Guillem. A l'últim quart jo no podia jugar... :-( Tothom ha jugat al 100%, crec jo. En Guillem al defensava un que feia bastant més de metre 1,53!!!!!
Estic rebantat del partit!!!

Barça-Madrid

2009-02-19T20:30:00.003+01:00

Ara mateix, el Barça i el Madrid de bàsquet. Aquest partit (igual que en el del futbol) s'en diu "dervi". El meu germà està mirant el partit i escriurà una crònica a l'Esportiudigital.com (que el podeu trobar aquí, al meu blog,a l'apartat dels diaris esportius).És periodista (bé està estudiant).
Mireu el partit "Basquetmaniatics!" (Lluís Canut, Crackòvia) :-)

Mª Pilar

2009-02-18T18:25:00.006+01:00

Jo, l'any passat, tenia una professora que es pre-jubilava aquell mateix any. És la Mª Pilar.

Jo me l'estimava moltíssim, era com una persona de la meva família. Per a mi, ha estat la millor professora de la meva vida, perquè era molt bona persona, sempre apreníem alguna cosa d'ella i feia (fa) unes frases molt peculiars, com per exemple:

-Bueno, vull dir be.

Ara només ve els dimecres, m'és igual perquè la continuo recordant i sempre la recordaré.

Des d'aquí em molt d'afecte

Lluís Campru

Cinema

2009-02-17T20:01:00.005+01:00

El cine, és una cosa que tothom hi a anat alguna vegada. Esta molt bé veure una pel·lícula en una pantalla de tele més gran que la del Ronaldinho! I, a sobre menjant crispetes i Coca-Cola. I encara millor si hi vas amb els amics! Jo hi he anat bastantes vegades i és molt divertit.Si encara no hi has anat fes-ho, tu recomano. Perquè... per què esperar si pots veura-la quan vulguis? Això si, és una mica caret.

Doraemon

2009-02-16T18:48:00.003+01:00

Avui, a classe de música la meva professora ha tocat amb piano la cançó del Doraemon :-P!!
M'ha fet recordar aquells matins que em passava veien aquell ninot blau que treia invents molt rars (i pràctics) de la seva butxaca! Que no hi pot faltar en Nobita el seu amic íntim! (i també un desastre, esclar) I la Shisucka, en Suneo o en Tackeshi (Gegant, per els amics).
El millor esque mai fan (perquè encara surt) CAPÍTULS REPATITS!!!
Ara, miro Bola de Drag, en castellà esclar :-(

Sant Just Desvern

2009-02-15T19:05:00.004+01:00

Al poble on visc, Sant Just Desvern, no és el poble més pettit de Catalunya, ni el més gran. És quasi bé una ciutat. Es troba situat al Baix Llobregat, al costat d'Esplugues. Té prop de 10.000 habitants, un d'aquests és el nostre president de la Generalitat, en José Montilla. I aquest fet dóna bastanta importancia a Sant Just Desvern.
Bé no sé que di més, això vol dir que....

Fins a l'altra post!! :-)

Barça

2009-02-13T17:11:00.003+01:00

Jo, desde que era petit, he estat del Barça. És un equip que pot ser que de vegades jugui malament però quan juga bé, juga perfecte. I també que tots els que són del Barça els hi encanta, però respecte això hi ha una cosa que no m'agrada gens: que ningú anima quan estem al camp!!!!!!! (apart dels nens esclar). Bé espero que qui llegi això si és del Barça.... que animi méssssssss!!!!!

(Dedicat a: Lluís Bou Salazar i a l'Ignasi Miquel Pons)

Patch-mon

2009-02-12T22:33:00.004+01:00

La meva mare té una empresa de decoració tèxtil. Es diu "Patch-mon" que "patch" amb anglès vol dir retall i món, món(està amb català), o sigui "Patch-mon" vol dir món del retall. A mi m'agrada molt la botiga perquè hi han coses molt boniques per nens i grans. Està situat a Esplugues-Sant Just Desvern el carrer Nord. Ara mateix no té pàgina web. Bé espero que si et passes per allà t'ho miris.

Bola de Drac

2009-02-10T20:41:00.005+01:00

A mi, Bola de Drac sempre m'ha agradat molt, tot hi que ho he vist en castellà...

Prefereixo 1000 vegades més amb català perquè la lletra és molt més original.

El meu germà gran de petit quan tenia la meva edat sempre ho veia.

Tot i que s'estan mitja hora per fer un moviment.

Si no sabeu què és aqui teniu un vídeo:

Ignasi Miquel

2009-02-09T20:11:00.004+01:00

Jo, tinc una gran amiga a la classe que el seu germà és molt espacial. El seu germà...juga a l'Arsenal!
I d'aquí uns anys (en té 16) jugarà a l'equip d'en Cesc Fabregas i companyia. A més a més el meu germà i ell són molt amics. Ara ell (a part de jugar bé a futbol) ha d'aprendre anglès. Abans d'anar a l'Arsenal va passar pels següents equips: Cornellà, Barça, Sel·lecció Espanyola...
Jo si jugués al meu esport preferit (el bàsquet) igual que fa l'Ignasi, m'ho passaria pipa perquè (a més a més de cobrar un preu considerable) jugaria cada dia bastantes hores a bàsquet, això per mi seria quasi bé la felicitat de la meva vida.

Espero que marquis molts gols (i que em dediquis algun)
Lluís Camprubí

Lluís Bou

2009-02-08T17:14:00.004+01:00

En Lluís Bou és un amic meu de l'escola. Per sort ja ha fet més de 40 anuncis!!
El dimarts 10 estrena una nova sèrie a TV1: 23F (ell fa de príncep Felip) que si veieu la tele potser també haureu vist aquesta mateixa sèrie anunciada a altres canals. Jo, en espeial sóc el seu fan "number 1". Ell i jo som molt amics tot i que falta uns quants dies a classe.

Crackòvia

2009-02-05T20:39:00.009+01:00

Crackòvia és un programa de TV3 molt divertit que ha tota la classe ens encanta i ho veiem cada dilluns. És molt divertit perquè és el primer programa entretingut de TV3 que poguin veure els nens i que ho entenguem amb facilitat hi ha sobre parli del què ens hi dediquem més:(a part d'estudiar esclar...) L'ESPORT.Per a mi els que em fan més gracia són: L'Iniesta,(que l'imito bastant bé)el Núñez i el Lluís Canut(que tinc una foto d'ell i jo).
VISCA CRACKÒVIA!

Mor Hans Beck, el creador de Playmòbil

2009-02-04T20:02:00.007+01:00

Després d'haver passat per una llarga malatia, Hans Beck ha mort als 79 anys al seu domicili al llac de Constança, frontera entre Alemanya, Suïssa i Àustria. Segurament, per molts, el seu nom no és conegut, però sí els seus fills: les figures de Playmobil. Beck és el dissenyador dels famosos ninots de plàstic que va crear a la dècada dels 70. Al cap de de gairebé 40 anys, se n'han venut més de 2.000 milions a tot el món i la xifra continua creixent.

Va nèixer l'any 1929, a Turíngia un estat del centre d'Alemanya, i va ser fuster a la ciutat de Zirndorf.Es va especialitzar en joguines, sobretot, en automòbils i avions. Al cap d'uns anys va començar a treballar a l'empresa Geobra, que encara avui comercialitza els Playmobil.
Al principi dissenyava maquetes d'avions i vehicles diversos, però després va passar a un altre departament. L'empresa li va encarregar que treballés en un joc que combinés persones i mitjans de transport i que fos adecuat per als nens. Així és com van néixer els primers Playmobil.

Tot i que les creacions d'aquest dissenyador industrial van començar com un producte exclusivament infantil, amb el temps van passar a ser un element que ha fasciant col·leccionistes adults de tot el món. Actualment, l'empresa que els fabrica, Geobra, n'exporta els "clicks" a 70 països de tot el món.

Jo, en tinc per donar i per vendre i m'han entretingut milers de tardes, fins i tot vaig fer un pel·lícula amb ells, per això em dol molt que hagi mor aquest senyor.

La CLASSE

2009-02-02T19:36:00.005+01:00

La meva classe (amb diferència) és la millor, perquè sempre pots pensar que tindràs uns companys amb els que confiar i gent al costat que t'ajudarà en el què calgui.Com totes les classes, tenim un professor. El nostre, a mi m'agrada, perquè és molt de la broma però ell sap quan se n'ha de fer i quan no. I ha sobre és molt jove. A l'hora de pati, cap problema, (bé de vegades algun en el futbol...) els nens a futbol o ha bàsquet i les nenes (tal com diu un gran amic meu, en Salvador) parlen sobre les últimes novetats sobre "High School Musical".
Tots som amics, això és el què m'agrada més de la meva classe!

Bàsquet

2009-02-01T17:58:00.003+01:00

El bàsquet és molt divertit per jugar amb els amics i amb la família però jo, tinc un equip.
El nostre equip anem molt bé, (anem millors que el Barça) i tenim un entrenedor molt enrotllat. De moment, hem guanyat tots els partits però ara el que hem de fer és no confiar-nos perquè esclar, diem: Va segur que guanyem aqusts són molt dolents. I va, i perdem de 15.
Per això mateix, estimat lector quan juguis a futbol, bàsquet, tenis o handbol no et confiis, et pot resultar molt car.

El blog

2009-01-30T20:21:00.003+01:00

El blog estimat lector, és entretenit però quan tens un blog passen dues coses: Que comporta molt esforç i molta dedicació i la segona és que quan tens un blog tothom s'en voldrà fer un. Tu ben asseguro. Si et vols fer un blog estimat lector, que no sigui només perquè un amic teu s'ha n'ha fet un, sinó perquè vols dir el què vulguis quan vulguis, i que tingui sentit esclar. Siusplau estimat lector pensa-hi, tu prego. Ha i siusplau no em copiis fins i tot el títol

Futbol

2009-01-29T21:18:00.003+01:00

El futbol (tal com diu el meu profe) és un esport de contacte.
Jo crec que en el futbol no hi ha bons ni dolents crec que tot és questió de por. O sigui que quan un jugador (bo) té la pilota tu penses que com que és tan "bo" et regatejarà en un obrir i tancar d'ulls.
I quan un "dolent" té la pilota penses que com que és tant "dolent" li prendràs fàcilment.
En el bàsquet també passa, en sóc testimoni.
Va, sense por lector juga a futbol sense por.

Sant Pere de Vilamajor

2009-01-28T20:14:00.003+01:00

Sant Pere de Vilamajor és un poble del Montseny, perquè us feu un idea té 4.000 habitants.
A mi Sant Pere m'agrada molt perquè a més a més de tenir-hi molts amics, tota la meva família té una casa o que tothom es coneix, és més que res perquè tota la gaent que hi viu en un moment qualsevol, els veus amb un somriure d'orella a orella. Això és el que dona vida Sant Pere.
Abans els nois i les noies podien jugar a un poliesportiu però per desgracia ara, hi han posat una carpa que la fan servir un cop cada dos mesos, i ara els nens no tenim on anar per poder jugar a futbol o encara que sigui, patinar. El poli, era la cosa més important que tenien els nens i ens l'han près. Ara tothom diu que Sant Pere és més avorrit que una ostra. Esque sense el poli els nens ara no sabem què fer. Estimat lector, tan si ets de Sant Pere com si no, pensa amb nosaltres.

Barack Obama

2009-01-27T22:46:00.001+01:00

Jo de política no en tinc ni idea però pel què he sentit tinc soficient informació per dir que a mi m'encanta l'Obama!
Sempre està a favor dels joves, és un president de raça negre i és molt jove. De moment a mi m'agrada, però ara ha de fer el bé per Estats Units. Sé que hi ha persones que no li agraden l'Obama, jo no estic en contra d'elles però espero que tinguin motius perquè no els hi agradi.

Caserna dels mossos d'esquadra

2009-01-27T20:33:00.004+01:00

Avui, he anat amb l'escola a una comissaria de mossos d'esquadra que hi ha al costat de l'escola.
Allà he vist moltes coses sobre els mossos i sobre altres menes de protectors de la llei.
Per exemple: savieu que les persones que desactiven bombes es diuen TEDAX? Sabieu que els que van quan estan atracant un banc es diuen GEI?
Bé he aprés més coses sobre els polis però ho deixerem, dacord?
Si teniu algun problema que només ho pugui solucionar la poli truqueu al 088.

La meva primera pel·lícula

2009-01-25T13:58:00.010+01:00

Aquí teniu una pel·lícula que vaig fer amb els típics "Clics" de Playmòbil.

Disfruteu-la!

Cursa de Coixinets

2009-01-25T13:38:00.005+01:00

El meu germà ja porta bastants anys corrents en una cursa de karts de coixinets amb un amic seu.
Un va ha davant assegut per girar una mica i frenar i el de darrere va dret per empenyer el kart.

Però també es fan mal

Per què ho he fet?

2009-01-23T22:49:00.000+01:00

He fet aquest blog perqué crec que soc un noi prou espavilat per dir el que penso i posar les meves fotos i els meus vídeos.
El meu germà gran (té 19 anys) té tres blogs i estudia periodisme. El meu pare té cinc blogs.
Vui fer aixó perquè també vull mostrar al món com un noi de 10 anys pot fer un blog, tot és qüestió de ganes, interés i dedicació.

Aquí podeu veure un dels blogs del meu pare: reflexions de Sant Pere de Vilamajor.

Espero que us agradi aquest blog!