dimecres, 3 de juny del 2009

Tetris, 25 anys

El Tetris és un videojoc de tipus trencaclosques inventat per l'enginyer informàtic rus Elexei Pazhitnov l'any 1984.

Pazhitnov es va inspirar per fer el Tetris en un joc molt tradicional i conegut de Rússia anomenat pentaminó. El joc però, d'origen àrab. Va programar una nova versió d'aquest joc en un ordenador Electronica 60. Explica la llegenda que Pazhitnov el creà en una sola tarda.

El joc es tracta de que set peces en 2D de quatre blocs i de diferents mides cauen des de la part superior de la pantalla. El jugador no pot impedir aquesta caiguda però pot decidir el lloc on caurà la peça i la seva rotació. Quan una línia horitzontal es completa, aquesta línia desapareix i totes les peces que estan a sobre descendeixen una posició, alliberant així espai de joc i per tant facilita la tasca de situar noves peces. La caiguda dels blocs s'accelera de forma constant. El joc s'acaba quan s'amunteguen fins sortir del àrea de joc.Existeixen diferents versions del joc. La original té set peces diferents. Llicències posteriors li van afegir formes suplementàries i existeixen fins i tot algunes versions en 3D.

2 comentaris:

  1. A mi m'encanta el Tetris! Me'l vaig baixar al mòbil i és l'únic joc que hi jugo, de tant en tant. La veritat és que no he estat mai un gran jugador de vídeojocs ni res d'això... fins que el 2002 o el 2003 em vaig comprar el meu primer ordinador i, no sé per què, juntament amb els cds d'instal·lació hi havia un joc que es diu Morrowind (el nom complet és "The Elder Scrolls III: Morrowind"), i m'hi vaig viciar! És un joc de rol molt ben fet (va guanyar no sé quants premis) amb una història molt ben muntada i una jugabilitat molt simple i còmoda. El millor de tot és que et permet immergir-te completament en aquell món virtual. Sembla que hi visquis, que el personatge tingui vida i que aquest personatge ets tu! Jo alguna vegada havia jugat aquells jocs de curses de cotxes i recordo que el que realment volia era girar el volant, deixar la carretera i córrer en direcció a les muntanyes de l'horitzó, a veure què hi havia, però segons després d'haver deixat la carretera em trobava sempre amb una espècie de camp de força invisible que no em deixava avançar. El Morrowind ha fet real el meu somni! Pots caminar per on vulguis que no hi la límits! Pots pujar les muntanyes, nedar en qualsevol direcció, i a tot arreu et trobaràs amb aventures, enemics o criatures que has de derrotar, sorpreses... A més a més, pots aturar-te durant la nit i mirar el cel: veure com brillen les estrelles, com els núvols es van desplaçant lentament i com rellueixen les dues llunes ataronjades que hi ha... és preciós!
    L'argument està tan ben fet que sembla que no hi sigui, una mica com els acròbates o els ballarins, que fan uns exercicis físics d'un esforç tremendo però amb tanta gràcia i amb una tècnica tan depurada que sembla que siguin molt fàcils de fer.
    Comences en un vaixell. No saps ni qui ets ni què hi fas, però tampoc importa. L'únic que saps és que ets un presoner i que, per ordre de l'imperador, t'alliberen en un poble que es diu Seyda Neen. Ningú sap per què t'han alliberat però l'imperador així ho ha volgut, i et donen un paquet segellat perquè el donis en mà a un home que es diu Caius Cosades en un poble que es diu Balmora. A partir d'aquí, en el moment que surts al carrer, estàs pel teu compte: has de viure i sobreviure, aprendre a comerciar, a parlar amb la gent, que t'expliquin secrets i pistes, aprendre a lluitar, a fer servir la màgia (l'ambient és així com medieval, amb moltes criatures i gent que pertany a races molt diferents, i hi ha màgia), etc. Depenent de com juguis i de les opcions que triïs, el teu personatge pot esdevenir un mag molt poderós, un feroç lluitador, un lladre, un mercader, un alquimista, unir-te a un ordre religiós, etc. Pots agafar plantes del terra i utilitzar-les per fer pocions, pots agafar tota mena d'objectes de tot arreu, pots llegir llibres per guanyar coneixement... No hi ha dues persones que hagin jugat al Morrowind i hagin viscut una vida virtual idèntica. Per a mi, i ho dic de veritat, el Morrowind és una obra d'art!

    ResponElimina
  2. Ei Lluís m'agrada molt la entrada i el joc.
    Per cert has vist el google d'avui?
    Mira'l i ja diràs alguna cosa, jo m'he enrecordat de l'entrada per el google, és una pista.

    ResponElimina

Moltes gràcies per els vostres comentaris. M'agrada molt que em comenteu!