Vaig començar explicant-vos el perquè de la creació d'aquest blog i avui us la repeteixo:
He fet aquest blog perqué crec que soc un noi prou espavilat per dir el que penso i posar les meves fotos i els meus vídeos.
El meu germà gran (té 19 anys) té tres blogs i estudia periodisme. El meu pare té cinc blogs.
Vui fer aixó perquè també vull mostrar al món com un noi de 10 anys pot fer un blog, tot és qüestió de ganes, interés i dedicació.
Aquí podeu veure un dels blogs del meu pare: reflexions de Sant Pere de Vilamajor.
Espero que us agradi aquest blog!
Així és com escrivia el dia 28 de gener del 2009.
I així és com escrivia el dia 2 de gener de 2010:
Durant el 2009 han passat coses dolentes a Catalunya: La Corrupció, el Millet, (també és corrupció però és tan gran que el posu a part) la Grip A, la Curri and Company (o sigui, tots els de TeleMadrid) i la Crisi econòmica.
Però també han passat coses bones: El Barça de les sis copes, molts aniversaris: els 40 anys de l'arribada a la Lluna , els 50 anys d'Atèrix i Obèlix , 25 anys de Tetris i l'ànec Donald va fer 50 anys.
Però espero que el 2010 sigui un molt bon any per a tots. Perquè, encara que no ens n'ha adonem, han passat, segur, a tots unes coses boníssimes, unes coses nostres que ens han fet mirar el món amb uns altres ulls.
Han mort persones molt estimades per a tots: El rei del Pop, Michael Jackson; el gran creador de Shin-Chan, Yoshito Usui ; Vicenç Ferrer, la més bona persona del món; Hans Beck, el creador de Playmòbil i Daniel Carrasco, el president d'honor Danone i Dani Jarque , jugador de l'Espanyol.
Tot això ha passat el 2009 i espero que l'hagueu disfrutat al màxim.
Prepareu-vos, perquè lluiscamprubi.blogspot.com d'aquí 26 dies fa 1 any.
No patiu lectors, el 2010 aquest blog us preparà moltes sorpreses i us seguiré informant del que passa el món, i, amb una mica de sort, si vé un ovni a casa meva, us informaré del que passa fora del planeta terra.
Gràcies a tots i a totes per llegir aquest blog, i espero que me'l cuntinueu llegin.
Feliç 2010 i gràcies!
Veieu la diferència oi? El que passa és que l'any passat era el meu primer escrit i és clar, a mida que anava escrivin posts tenia més pràctica.
Però, el que de veritat m'anima ha escriure són els vostres comentaris, perquè m'impulsen a apretar les tecles del teclat i ha intentar escriure com si fós Sheakspear.
De mica en mica he arribat a fer 82 posts, entre ells vídeos i una pel·lícula casolana.
Aquest blog el cuntinuaré escrivint per puguer-vos deleïtar amb els meus escrits.
