Coses

En aquest escrit, jo no hauré de fer res (no és que no vulgui). Us preguntareu: Com? Molt fàcil, com que m'agrada molt que em poseu comentaris, vosaltres, els que esteu a casa, posareu en aquest escrit: coses per millorar el blog o un tema que us interessi (que d'aquest tema, potser en faig un escrit) i jo mateix triaré les millors idees per millorar aquest bloguet.

Espero que hi partipici molta gent, perquè sé, que tots si voleu i us hi esforceu podeu treure un tema que interessi (com he intentat fer jo)


Encara que no trii el teu, moltíssimes gràcies!!

Colors

La nostra escola (com ja sabeu) és una mica diferent. A la nostra escola, hi tenim colors. És una forma d'ordenar els nens molt fàcilment. A la nostra escola hi tenim: el blau, el verd i el blanc.
Els tres colors són importants. Un cop al curs, escollim un cap i sotscap de color (a la classe també hi ha cap de color) per votacions dels nens de totes les classes, quan les hem recollit, ens reunim tots al menjador i conten tot els vots (abans de fer això tots els qui es volien presentar com a cap de color van fer una campanya).També, un cop per trimestre, fem una cursa de colors corrent on hi assisteixen nens i profes de P3 fins a sisé de primària però només corren de primer fins a sisé (acustuma a guanyar el color blau). També fem una cursa de colors nedant on hi assisteixen de primer fins a sisé però aquí no corre tothom sinó els millors nedadors i ho miren els caps de color de totes les classes perquè la piscina no dóna l'abast.

Acudit:

Un metge li diu a un pacient:
- I sobretot li recomano que begui més aigua que vi.
- Com?-cridà el malalt, astorat i espantat-. És impossible, del tot impossible!
- Per què?
- Però doctor, com vol que begui més aigua que vi? Si jo bec tres litres de vi diaris!

Mossos d'esquadra

Ja sé que escric una mica tard això però, més val tard que mai.

Jo vaig sentir a parlar dels mossos que van fer no sé què, però no em va semblar greu. No em va semblar greu fins que vaig veure el vídeo per la tele. Però com tenen vergonya de pegar uns estudiants d'aquella manera!!!! No hi ha dret! Pobres xicots! No sé què els hi van fer els nois però el que sí sé és que res es soluciona utilitzant la violència. Hi ha molts països que ho fan però aquest no, aquest país no!! Catalunya ha de ser un país pacífic!! La policia ha d' estar no només per atrepar lladres, sinó per posar pau! I aqusts polis no ho han fet.


A partir d'ara a quasi cada escrit hi posaré un acudit:

De metges i malats:

Un psiquiatre no aconseguia guarir un pacient que tenia l'obsessió d'haver-se empassat un cavall.
- El tinc aquí dintre -deia sempre el malalt assenyallan-se la panxa.
A la fi el doctor va decidir simular una operació.
Trasdallaren el pacient a un quiròfan, li va donar una petita dòsi d'anastèsia i quan es va despertar li van fer mirar per la finestra.
- Ja està. Li hem tret el cavall.Miri'l, l'hem lligat a l'arbre del pati.
- Mentida!- exclamà el malalt-.Aquest cavall és negre i jo m'en vaig empassar un de blanc.

NBA

L'NBA és la lliga dels millors jugadors de bàsquet del món. Les seves jugades són espectaculars: tirs desde mitg camp a l'últim segon, esmaixades brutals, triples sense parar, jugades inverosímils... què hos he d'explicar. Com ja sabeu una de els meves passions és el bàsquet i dintre del bàsquet l'NBA sense cap mena de dubtes la millor lliga del món, encara que aquí a l'ACB tenim algun que altre bon equip com el TAU Ceràmica o el Barça però no són res comparable a l'espectacle de l'NBA.

Com ja sabeu, tres jugadors catalans han anat a jugar a l'NBA, els germans Gasol i el Rudy Fernàndez. En Rudy està al Portland i ja és un dels ídols de l'aficiò en la seva primera temporada. En Marc Gasol està als Grizzlies de Memphis, és un equip inferior a la majoria d'equips de l'NBA però el petit dels Gasols està fent un bon paper per terres americanes. Només hem queda parlar d'un català a l'NBA,l'ídol de tot un país, el millor de tots (no vol dir que els altres siguin dolents) el Pau Gasol. En Pau ja fa bastant de temps que volta per amèrica encara que abans d'anar als Lakers havia jugat als Memphis i abans va guanyar molts títols amb el Barça de l'ACB. En Pau juga a una de les millors franquicies de l'NBA,als Lakers. L'any passat els Lakers van perdre la final contra l'equip que porto al cor, els Celtics de Boston. El Pau no para de fer dobles figures i es supera dia rere dia en la millor lliga del món.

Aquí teniu en Pau Gasol

Lectura de cròniques

La nostra escola, és bastant diferent a la resta. Però avui, us explicaré una de la característiques de la nostra escola.

La Lectura de cròniques que fem un cop per trimestre. Es tracta d'una lectura de les millors cròniques que fem a classe per algun fet, una sortida, una cosa important a algun lloc extranger...
Abans hi assistien nens i nenes de tercer fins a sisé de primària, però aquesta vegada ho hem fet de primer fins a sisé. D'aquesta manera, podem escoltar com escriuen i llegeixen els més menuts de primària, cosa molt bona. de la nostra classe hi han llegit tres persones, peròla que m'ha agradat més ha estat la de l'Anouk (que juga al nostre equip), que tractava de la nostra classe, ja se que vaig fer un escrit sobre això, però es que m'ha apassionat:

"La meva classe és molt especial i única. Som poques nenes i molts nens, fet que la fa diferent.Hi ha nens més esportistes, més lectors o més divertits.
A vegades fem coses que no s'han de fer, però després les corregim.
A l'estona de jardí les nenes juguen a coses diferents, els nens sempre juguem a futbol.
També és única perquè tenim tres persones que parlen diferents idiomes: l'Àmina parla àrab, en Max parla rus i l'Anouk parla holandès.
Tots intentem treure bones notes i no deixar els estudis ni els treballs per l'últim moment perquè a tots ens surti rodó i no tinguem cap ensurt.
Encara que les matemàtiques i català siguin les assignatures que més ens costen (a mi no, encara més, són les que em surten millor, això ho escric jo, en Lluís) el nostre tutor Sergi ens ajuda a entendre-les.
Per a mi la meva classe és la millor i no la canviaria per res del món"

També hi ha una altra que m'ha encantat de l'Albert de sisé, però no us la puc escriure perquè no tinc el seu permís.

Què? (III)

Ara mateix us destaparé el misteri de què li passa a en Sahami (Higini, et dic que no se l'endú a casa) .

Al cap d’uns dies ningú va saber res d’ell quan van trucar a casa seva de França i una veu va dir-li al seu majordom Richard:
- He segrestat a en Sahami, si el voleu recuperar haureu de pagar 5.000.000.000 d’ euros.
Al cap d’uns dies això li va arribar a la seva mare que estava a l’Àfrica i va anar ella i tot el poblat amb avió a París. Allà van estar uns dies sense saber res d’ell. El seu germà petit de dos anys va dir:
- Llança!!
La seva mare li va prendre abans de que pogués fer-se mal. La mare d’en Sahami se la va quedar mirant i va dir:
- Com m’ agradaria que aquesta llança ens portés cap on està en Sahami.
Llavors la llança es va començar a moure molt ràpid i tot el poblat la va seguir. Al cap de poca estona van arribar en un magatzem abandonat, van obrir la porta i van veure e en Sahami, tot el poblat va mirar el segrestador amb una mirada assassina, el segrestador va marxar en un obrir i tancar d’ulls.
El poblat també va fer una cosa en un obrir i tancar d’ulls, deslligar a en Sahami.
Tot seguit d’aquest fet, en Sahami, va vendre casa seva de París i amb aquells diners se’n va tornar a l’ Àfrica i també va millorar coses del poblat i va tornar a caçar lleons amb la seva família, però sense la llança ja que se la va regalar als científics.

Què? (II)

Sé que alguns estàveu molt impacients per veure la segona part de la història, així que...

- Què fas noi?- Va preguntar un dels científics tot estranyat al veure que estava fent servir vidre.
- Sé parlar el vostra idioma i estic fent el meu últim invent, un cotxe!- Va dir tot feliç.
- Què!!! Però si tens 12 anys!
- Deu, deu anys
- I què més has fet, a part del cotxe?
- Mirin: una banyera, una televisió, un carro i el Master Mind.
- Òndia noi, que llest ets, vols venir amb nosaltres a França?
- A què fer?
- Revolucionar el món de la ciència
- Un moment, que ho vaig a comentar amb la meva família.

Al cap d’una estona va tornar i va dir que sí molt content. Van marxar cap a París al cap de dues hores.

Quan van arribar els científics li van dir que la Torre Eiffel s’estava a punt de caure.
En Sahami va dir als 200 paletes unes quantes coses i, al cap de deu dies, quan els paletes van acabar, estava rígida com un pal. Amb aquest esdeveniment es va fer una mica famós.

Al cap de quatre setmanes ja havia ajudat a 100 famílies amb problemes per tirar endavant econòmicament i totes van sortir-ne contentes.
També, els hi havia declarat la guerra un país molt poderós i es va acabar abans de que hi hagués algun ferit lleu per cap dels dos bàndols.

Amb totes aquestes peripècies que havia solucionat ja era tot un èxit a tot Europa, però un dia... estava caminant a les vuit del vespre tot sol quan un senyor el va agafar pel coll i se’l va endur sense cap mena de problema perquè en Sahami només tenia 10 anys...

Què? (I)

Aquest és un conte que he escrit jo mateix. El separaré per parts, avui us faré la primera.

Aquesta història va passar fa pocs anys a l’ Àfrica negra.

En Sahami, un noi de deu anys que vivia al nord-est d’Àfrica, li va passar una cosa extraordinària.

Era una matí càlid, calidíssim, es va despertar el més matiner del poblat. Pel sol va saber que eren les set del matí.
En Sahami, es considerava el noi (per sobre dels adults) més llest del poblat, és clar que, amb aquelles circumstàncies, una persona llesta no ho era gaire. Però ell era 50 vegades més llest que jo (un noi de deu anys, també). Gràcies a ell, tot el poblat, d’unes 40 persones, tenia televisió, o, només a casa seva, tenien banyera.

Bé, com us anava dient es va despertar a les set del matí i, amb la seva llança particular, inventada per ell, que quan tu li deies que anés cap aquell lleó, la llança el matava. A les vuit del matí, quan tothom es va despertar, ja no hi havia més animals per caçar, en Sahami, els havia posat tots en un carro, doncs per això el poblat era nòmada.

En Sahami podia fer que tot el poblat tingués una vida molt més fàcil, però no volia, perquè sinó es trencaria el costum de generacions i generacions dels avantpassats del poblat.

Un dia prop del poblat van passar unes persones que estaven fen turisme que, casualment, eren científics. Però quan van veure en Sahami fent de les seves...

El supermanager

El supermanager és com una mena de joc. Es tracta de que comences amb uns diners i amb aquests diners t'has de comprar entre tots els jugadors de l' ACB 11 per tal de fer un equip.
Quan cada jugador de l'ACB juga un partit de bàsquet, fa una valoració, que es compte: els punts, les faltes fetes i rebudes, les assistències, els taps, els rebots... Es pot sumar punts de valoració o restar-ne, això depèn. Els meus germans i jo hi juguem i com que es poden crear lliguetes dels equips que tens (perquè te'n pots fer tants com vulguis) hem fet una lligueta i els millors equips són els del Ricard el meu germà gran.
Si voleu jugar i fer equips entreu aquí: http://supermanager.acb.com/
A mi m'agrada!!

El meu equip

Avui, quan he entrenat m'he mirat el meu equip. M'hi he fixat i he vist que aquells que estàven allà eren els millors jugadors de bàsquet. Perquè en el nostre equip tothom té un punt fort:
Hi havia en Salvador, un noi més aviat grandot i molt alt, la seva aptitud (o sigui, que se li dona bé) és: agafar rebots (perquè és molt alt). En Pere, un noi també alt, (però no tan) que és molt bo fen entrades. En Guillem, ai, què podem dir d'en Guillem Lorca... és sencecional pujant la pilota de camp a camp! No ens podem descuidar de la noia de l'equip, l'Anouk té una cosa molt bona, que és: quan tu tens la pilota entre les mans, sempre veus l'Anouk sense cap defensor a sota la canasta (i es clar, quan li dones, veus aquella pilota marró amb ratlles negres fregant la reixa blanquinosa. Tampoc ens podem descuidar de mi... Jo sóc un noi més aviat baixet. Quan jugo a bàsquet sempre sóc o blanc o negre, o sigui, que ho faig molt bé o molt malament (això no m'agrada, exepte quan jugo molt bé ;-P) Faig bons passes i també tiro bastant bé la veritat...

1,2,3...4!!

(Això ho dedico a tot l'equip i a en Leandre)

El meu germà gran

El meu germa gran, en Ricard (19 anys) no s'assembla gens al meu germa mitjà l'Ignasi (16 anys). En el gran li agrada la música tipus Apologize i en canvi a l'altre li agrada el rap. El gran fa periodisme, el mitjà farà diseny industrial. Al gran juga a futbol (encara que escrigui sobre bàsquet) i al mitjà juga a bàsquet.
Però com que ja he fet un escrit sobre el meu germà mitjà ara en toca un sobre el gran.
Ell sempre està dispusat a fer el que sigui per mi : Em diu: -No miris tant la tele- (i té raò) també sempre em pregunta si vull jugar amb ell a la PlayStation2 o també el dia abans d'un examen sempre em pregunta si vull que em pregunti la lliçó (avui ho ha fet). Però com tots els germans...
té coses dolentes: Quant m'en vaig a dormir...
-Se va a ver un follón que no sabe ni donde se ha metio-(APM)
Entren els dos a la meva habitació i llavors estan una estoneta fen-me la guitza (fins que arriba el meu pare, es clar)

Els meus germans tenen blog: El de l'Ignasi, el del Ricard i també el diari on hi escriu (que tots tres els podeu trobar en aquest blog)

La rutina

La rutina és una cosa que mai m'ha agradat.

Vol dir que durant molt de temps fas el mateix (sona el despertador, fas un badall, t'aixeqeues, et rentes les dents, vas al cole, tornes del cole, el pare et pregunta: -com ha anat al cole?- tu li contestes: - Molt bé-, arribes a casa, penjes la jaqueta, fas els deures, mires la tele o jugues amb alguna cosa o amb algú, sopes i si els pares et deixen, mires la tele, i vas a dormir i quan menys t'ho esperes, sona el despertador fas un badall...).

A mi no m'agrada la rutina perquè jo vull viure coses que no te les esperis, com que quan tens més d'una vintena d'anys i, quan estàs caminant tranquil·lament pel carrer, et trobis amb la persona que et casaràs o alguna cosa per l'estil. O sigui, que a mi m'agrada que tingis emocions fortes, que viatgis a l'altre punta del món, que et fagin el regal de la teva vida o, simplement, que quan arribes cansat del bàsquet i hagis tingut un mal dia al cole, la teva mare et doni un gofre de xocolata boníssim.

Qui llegegi això... que deixi un comentari! Perquè a mi m'encanta que em digueu el què penseu dels meus textos o (en aqust cas) si us agrada la rutina.

(Dedicat a Clara Miquel)

La tele

Ja sé que els que em coneixeu direu que no sóc el més indicat per fer aquest escrit però... el farè :-P
Bé, també sé que quan començes a veure un programa o una sèrie no et pots cansar de veureu però la teva força de voluntat pot més que la tele.
És mentida que la tele és una "caixa tonta" perquè hi han programes que són de profit.
Però de totes maneres aixeca el cul del sofà i vés a fer una altra cosa(o sigui, mirar aquest blog;-P).

(Dedicat a la Paula Espinal)

Capità Calçotets

En Capità Calçotets és una entretinguda col·lecció de llibres d'uns nens que tenen un director molt dolent i un dia decideixen hipnotitzar-lo i quan algú fa petar els dits, el director es converteix en el Capità Calçotets (el Capità Calçotets és el protagonista de les històries que dibuixen aquests dos nens, és un superheroi).

Els títols són molt divertits: El Capità Calçotets i el terrible trama del professor tirapets, el Capità Calçotets contra la dona del monyo mutant...

Bé, llegiu aquestes històries, són divertidíssimes!

Una altre derrota!

Ufff!!!!
Estic molt índignat! Perquè ja portem 3 derrotes seguides.Avui però el nostre punt feble no han estat els rebots (perquè els últims partits vam perdre per robots) sinó perquè feiem el què ens donava la gana... és veritat, al Leandre (el meu entrenador) sempre em deia:
-Passala!- i jo la perdu...
Avui, però, he jugat bé si traiem això, però, no he pugut fer ni una entrada ni un tir, o sigui zero punts.
Aiiiii... I a sobre al Barça ja porta 2 derrotes consecutives.Ahir va perdre 4-3 contra l'Atlètic de Madrid (l'Henry la meitat dels gols del Barça amb 2 gols, un d'aquests, un autèntic golàs.Visca l'Henry!)