L'Espanyol estava de gira a Itàlia i quan l'expedició va marxar a visitar la ciutat el capità no es trobava gaire bé.
Estava a l'habitació, parlant amb la seva família quan de cop va patir un greu atac de cor. El va trobar, ja mort el seu amic íntim, Corominas, amb qui compartia l'habitació. Els serveis mèdics del club van intentar reanimar-lo, però lamentablament no hi van poder fer res.
Aquesta tràgica notícia m'afecta molt, encara que no sigui seguidor d'aquest club, perquè és un jugador que desde el 2002 ha debutat amb l'Espanyol, i, al cap i a la fi hagi mort tant jove.
Aquesta tràgica notícia la vaig veure ahir a la matinada al canal 3/24, però també es podia veure per TV3 perquè van tallar la pel·licula que estavent fent i les notícies del 3/24, per anunciar la mort del capità de l'Espanyol Dani Jarque.
Em dol molt que hagi mort aquesta persona,
Gràcies per tot Jarque
Gràcies per tot Jarque
Hola Lluís,
ResponEliminaEm va agradar molt trobar-te allà a dalt, a Santa Susanna, encara que no hàgim arribat a parlar gaire. Ets idèntic a la foto que tenies aquí penjada, abans d'haver-te fet el nino! :-) També em va agradar molt haver conegut el teu pare! No me l'imaginava tan alt i prim --és a dir, tan alt i en tan bona forma! hehehe! ;-)-- però, això sí, és igual d'amable en persona que a través del blog!
Llàstima que no vaig arribar a conèixer la teva mare, que, segons l'Higini, també hi era. Potser en el proper aplec, oi?
Bé, pel que fa aquesta notícia, la veritat és que és esgarrifosa... Que a algú tan jove i que aparentment es trobava en tan bona forma li passi una cosa d'aquestes... mare meva! Però saps què penso a vegades i em fa molta ràbia? Que si això que li va passar a en Jarque ens passés a qualsevol de nosaltres, segurament la nostra família i amics patirien moltíssim però ja està, la vida seguiria com sempre. En canvi, quan això li passa a algú que és famós (i en el cas d'en Jarque no dic que no tingui mèrits però parlo dels famosos i famosillos en general), sembla que tot el món s'aturi commocionat: les teles els dediquen programes especials, els diaris obren portades amb aquestes notícies, gent com nosaltres, que els famosos i famosillos ni tan sols somien que existim, plorem per ells... I per això de vegades penso "és justa la forma com es divulga aquesta informació? És proporcionada? Realment són tan importants aquests fets o potser som nosaltres qui els fem més grans del que són...?"
Fa poc temps va haver-hi una gran crisi a l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya perquè en van acomiadar el director, el maestro Eiji Oue, d'una forma no gaire clara. Canviar el director d'una orquestra simfònica és l'equivalent musical a canviar l'entrenador d'un equip de futbol, de manera que ja et pots fer una idea de l'important que és. Val a dir, també, que una de les institucions més importants per al prestigi d'un país és la seva orquestra simfònica. Total, que de tot això no se'n va parlar als telediaris ni un pèl!! Als diaris sí que se'n va dir alguna coseta molt de fugida, però a la tele, absolutament res! I per què passa això? Perquè els telediaris són com qualsevol altra empresa que només vetlla pels seus ingressos i el que volen és fidelitzar clients, de manera que les notícies que transmeten no són, contràriament al que ens volen fer creure, les més importants del dia, sinó que són les que atrauen més audiència, més públic i, per consegüent, més diners. Que es mori algú com en Jarque és un drama pel que representa (un noi jove, una figura de pes de l'escenari esportiu nacional...), però creus que els canals de televisió tallen els programes i fan un munt d'especials perquè són conscients del que representa aquesta mort? No. Ho fan perquè aquesta mort els proporciona un espectacle, un circ, que atrau moltíssim la gent i que els porta diners i audiència. Aquesta falsa moral és un dels temes que més em preocupa de la nostra societat actual: quan una societat tria la informació que és rellevant i la que no ho és basada només en criteris comercials, alguna cosa no va bé. Si no hi haguessin telediaris, segurament la notícia hauria estat igual de dramàtica però més relativitzada, però com que la tele mana, aleshores quan es mor un futbolista (i qui diu futbolista diu qualsevol famosillo que hagi sortit del Gran Hermano, amb tot el respecte que li tinc a en Jarque) és com si s'hagués mort el Premi Nobel de la pau o un cap d'Estat o el mateix Papa! Per això dic que aquestes coses em fan una miqueta de ràbia...
Per cert, has tingut oportunitat de veure el vídeo que et vaig comentar en el post sobre l'arribada de l'home a la lluna? Si ja l'has vist, què t'ha semblat? ;-)
Em va agradar molt veure't el dia de l'aplec! ;-P
ResponEliminaBon estiu!