David Nel·lo

Aquest matí tots els nens de cinquè de primària hem tingut una visita molt especial.

Ha vingut en David Nel·lo. És un home d'una cinquantena d'anys bastant alt i amb el cabell arrissat i negre com el carbó amb "patilles".
Que ha publicat uns trenta llibres (la majoria a l'Editorial Cruïlla) per nens com jo, petits. Jo me n'he llegit un molt entretingut titulat: "LA PORTA PROHIBIDA".
A més a més a escrit una cantata titolada "Cantània", que algunes escoles (la meva també) cantarem a l'Auditori de Catalunya. També ha traduït en anglès i italià a català els meus llibres preferits de "Geronimo Stilton" i "El Diari d'en Greg".
Alguns li hem fet preguntes, jo li he fet algunes i ell me les ha respós amb molta serietat i facilitat, utilitzant un molt bon vocabulari català (com ho ha de fer un bon escriptor). No li he pogut dir que existia aquest blog perquè m'ha faltat temps i valor per fer-ho.
Ell és un home esplèndit i simpàtic que desitjaria que mirés aquest escrit sobre ell, però per desgràcia no serà possible.

Acudit:

Un professor li diu als seus alumnes:
- Avui el títol de la redacció serà: Si jo fós un director d'una empresa...
Tothom es posa davant del full menys un.
- Jaume, perquè no escrius- li preguntà el professor estranyat.
- Es que estic esperant a la meva secretària.

Dedicat amb tota la meva felicitat a,

David Nel·lo

Lluís Camprubí

Poble o ciutat ?

Tothom té diferents motius per triar poble o ciutat. En el meu cas prefereixo el poble, perquè m'encanta la tranquil·litat i la bona gent de la muntanya, les excursions caminant o amb bicicleta, els entrenyables amics per fer una partideta a futbol (els de Sant Pere no podem jugar-hi perquè ens l'han tret, si voleu saber més coses sobre això cliqueu aquí) o mirar el Barça, també perquè coneixes a tota la gent de tot el poble, o sigui que vas caminant i et creues amb qualsevol persona i dius:
-Hola Maria! -Hola Miquel, com està la Joana?
Coses així. Per això m'encanta la muntanya, el poble.
Lògicament també hi ha coses bones de la ciutat: Que tens els serveis públics (policia, ambulància, hospital, botiga...) més aprop, o que és normal que tinguis una vida més tecnològica que en la muntanya. Segur que hi ha més motius pel qual és més important i/o millor. Però aquesta és la meva opinió i sé que hi ha gent que no hi està d' acord, si és així

Què en penseu vosaltres?

Acudit:

Estan dos monges en una moto preperats per passsar un revolt que quelcom que hi passa es mor. Sorprenenment els monges sobreviuen aleshores un policia els para i els hi pregunta:
-Com és que heu passat el revolt?
- És que anem amb Déu
- Doncs multa per anar tres en una moto

Els Pokémon

Els Pokémon són uns estranys personatjes que surten en molts jocs de la "Game Boy" i la "DS".
Jo i els meus germans sempre ens han agradat aquests personatges.
És un joc que es tracta d'aconseguir Pokémons i entrenar-los fent combats contra altres entrenedors del joc. És un joc bastant visciós per també bastant entretingut i bo. Han fet més (és una estimació) de 30 jocs de Pokémon en totes les consoles.
Jo ara mateix n'estic jugant a un i m'agrada molt. Tinc bastants amics que en saben molt i sempre els hi presento una qüestió sobre aixó i ells me la responen amb facilitat. Lògicament també hi ha persones que l'únic que fan és jugar-hi, aquestes persones el què els hi passa és que tenen una adicció, o sigui que estan malalts.
Si voleu saber més cliqueu aquí.

Acudit:

Un director d'un manicomi passa llista per veure si un dels tres bojos pot sortir:
- Avera, tu, 6X6?
- Febrer
- D'acord, ara tu 6X6?
- 1000
- Vinga! Ara tu 6X6?
- 36
- Ostres, com has arribat a aquesta conclusio?
- He dividit febrer entre 1000

(Dedicat al meu amic Gerard .R.)

Els amics

Ai els amics...

Persones brutals i escencials per la teva vida...
Persones que sempre tens al costat...

Són unes persones molt importants al llarg de tota la teva vida. Saps que sempre els tindràs al costat per ajudar-te amb el què calgui. Tothom en té perquè sempre hi ha una persona que et recolza amb tot, o quasi tot (això només depèn de si ets molt amic d'aquella persona o no).

A castellà, ja fa unes setmanes, abans de Setmana Santa, ens va explicar la professora una història (bé, una fàbula) que reflexa molt el què estic explicant:

A dos amigos se apareció un oso:
El uno, muy medroso,
en las ramas de un árbol se asegura;
el otro, abandonado a la ventura,
se finge muerto muy repentinamente.

El oso se le acerca lentamente;
mas como este animal, según se cuenta,
de cadáveres nunca se alimenta,
sin ofenderlo lo registra y toca,
güélele las narices y la boca;
no se siente el aliento,
ni el menor movimiento;
y así, se fue diciendo sin recelo:
"Este está tan muerto como mi abuelo"
Entonces el cobarde,
de su gran amistad haciendo alarde,
del árbol se desprende muy ligero;
corre, llega y abraza al compañero.

Pondera la fortuna
de haberle hallado sin lesión alguna,
y al fin dice: "Sabes que he notado
que el oso te decía algún recado.
¿Qué pudo ser?" Diréte lo que ha sido;
estas dos palabritas al oído:

Aparta tu amistad de la persona
que si te ve en riesgo, te abandona

Acudit:

Va un senyor a una botiga i pregunta:
- Perdò, tenen xapu?
- Perquè el vol per cabells grassos o cabells secs?
- No té per cabells bruts?

Els llibres

Els llibres no són uns simples fulls amb lletres, són històries, són aventures, són tot el què ens puguem immaginar! I, les histò que hi amaguen a dins, són especials i, si estàn ben fetes, et poden enganxar, tant, que et poden fer plorar, perquè et penses que n'ets tu el protagonista. Jo, quan començo un llibre bo, ja no puc parar de llegir-lo.
A mi m'encanta llegir tota mena de llibres, però sobretot els de por o aventures. Però encara m'agrada més crear uhna història, perquè, quan la comences, sembla que els teus personatges estiguin vius, per tant, fan ells tota la feina. O també pots crear el teu llibre inspiran-te en la realitat, com vaig fer jo quedant segon en el concurs literari de la meva escola.

Acudit:

Aquest és un senyor que va ha una edivina:
-Toc-toc- fa el senyor
- Qui és?- contesta l'edivina.
-Bah!-fa el senyor
- Quina porqueria d'edivina!

Els acudits

Els acudits són quelcom necessari per viure (almenys per mi). És una força que, si és bona, molt bona, ho recordes molt temps i, si no és així, tens una petita però entrenyable estona, que t'ho passes molt bé.
A mi em fascinen els acudits, sobretot els d'un "Eugeni", que els pares el recorderan molt bé.
Era un humorista molt bo que va morir ja fa anys. Però al "Youtube" encara està viu, cliqueu aquí per veure acudits d'ell. O també us podeu comprar llibres d'acudits, que us podeu emportar a tot hora i també llegir a tot hora. O també la forma més dífil, inventar-vos els vostres propis acudits (l'acudit d'avui me l'he inventat jo).
Mireu si es poden fer coses amb els acudits!

Acudit meu:

Hi ha hagut un robatori en una joieria i un comissari investiga el voltant i troba a un ´tros de cotò i li pregunta:
- ¿Has robado tu la joieria?
- No
- I como se que no me estas engañando?
- Porque el algodon no engaña

La mona

La mona com sabeu tots, és una mena de festa. Es tracta de que el padrí o la padrina et fan un regal que és una figura de xocolata. Hi ha mones de totes les menes, desde de l'última pel·lícula del cinema, fins l'habitació d'un famós.
La meva, en particular, era: Una pilota de bàsquet trevassada per un petit pal de plàstic on hi havien les banderes del Barça i Catalunya, quasi a dalt de la pilota hi havia en Navarro, un jugador de bàsquet i al centre da la mona un escut del Barça (l'escut i el Navarro eren de xocolata blanca i, encara que sembli impossible la pilota tenia el mateix tacte que una de veritat i lògicament, era taronja, de xocolata blanca, però taronja amb unes ratlles de xocolata negre).

Com era la vostra?

Visca la mona!

Per fi!

Per fi arriben les vacances!
Ara tenim una setmana de vacances. Això no vol dir deixar de fer feina, perquè, segurament a tots us han posat deures... Ara el què hem de fer és desconectar una mica i passar-ho bé amb la família i els amics.També arriben una altra cosa important a casa... les NOTES! Esperu que hagueu tret bones notes (i si és així, no us confieu que sempre pot venir una sorpresa) i, si no ho són gaire, en l'últim trimestre intenteu millorar, perquè, tothom té el seu punt fort amagat! Però sempre hem de tenir clara una cosa: Sempre ho hem de fer el millor que puguem i, també sempre, intentar millorar-nos, perquè així, tot ens sortirà rodó! No cal dir que sempre ens hem d'esforçar per aconseguir el que volem.
La Setmana Santa, és una festa religiosa. Es fa perquè diuen que va ser quan Jesús de Natzaret va morir, i va ressucitar, com sabeu tots, hi ha gent que creu amb Déu, però, això segur, que Jesús de Natzaret va viure, està demostrat (pels qui no ho saben, quan Jesús va nèixer, és quan es comença ha comptar tots els anys, o sigui al 25 de desembre, farà 2009 anys que va nèixer Jesús).
Si marxeu a un lloc de viatge, que vagi bé! I si no, que vagi bé igualment!
Ah, i recordeu que avui és Sant Ricard, siconeixeu algun Ricard, ja sabeu el què toca ;-)

Acudit:

- És aquí on arrenquen els queixals gratis?
- El primer cop, sí.
- I el segon?
- No ho sé. Ningú no torna.

Les llengües

Aquest post (escrit) l'escric jo, però el tema me l'ha donat en David Pinheiro.

Les llengües són les coses que fem servir per comunicar-nos: Anglès (que és la llengüa universal, que vol dir que és la llengüa que en teoria hauria de saber tothom, perquè és molt útil quan vas a un país que no en saps la llengüa, per això ens la fan aprendre al cole) o el nostre ididoma, el
català.

Parleu algun idioma més que no sigui ni el català ni el castellà ni tampoc l'anglès?

La gran majoria de llengües tenen moltes curiositats:

Sabies que els esquimals tenen més d'una trentena de paraules diferents només per a dir "blanc"? I que, també en esquimal, hi ha més de cent maneres diferents de dir que neva?
I sabies que els àrabs tenen una paraula per referir-se a les potes de davant d'un camell i una altra per a les potes del darrere? Tot això m'ho va enviar en David, el mateix que m'ha proposat aquest post, esque a ell li fascinen les llengües!! El seu blog: Dossier Virtual


Encara que no ho sapigueu hi ha moltíssimes llengües en tot el món, moltes més de les que us immagineu. L' escriptura va començar a existir l'any 3000 aC més o menys, que és quan comença la primera era de la nostra història.

Avui, com que estem parlant sobre la llengua posaré un acudit sobre llengües:

Estaven un pagès i el seu fill laurant un camp, quan va arribar un turista i adreçant-se al pare li digué:
- Do you speak english?
- No entenc res- va contestar el pagès-
- Parla italiano?- provà l'estranger.
- No sé què diu, aquest - fa el pare.
- Parlez vous français? - insistí el turitsa.
- Que no sé res, jo. Deixim treballar!
El turista se n'anà i el fill comentà al seu pare:
- Quina sort, aqust home, que sap tants idiomes!
- Bah, però si no se l'entén res! - va respondre el camperol.

Coses que dir

Com que només hi ha participat el meu pare i el David hi posaré els dos el de la família ara:

La família

La família és la cosa més important de tota la vida, per sobre els estudis. Per això l'hem de respectar i tractar-la bé. Segur que totes les famílies del món tenen alguna curiositat, la família de la meva mare,per exemple, té una empresa d'assegurances (amb una altra família) que és qui t'assegura els accidents i tot això.

Vinga, quina curiositat té la teva família? Escriu-ho

Tothom té dret a tenir una família com Déu mana, però per desgràcia, no tothom la té.

Acudit:

Un metge mirava d'animar a un malalt amb aquestes paraules:
- La seva vida no està em perill. Jo mateix vaig patir aquesta malaltia.
- Sí, doctor- es va doldre el pacient-, però vostè no va tenir el mateix metge.