dilluns, 2 de novembre del 2009

Halloween o Castanyada?

Aquests dies s'està celebran la Castanyada, una festa popular de Catalunya on mengem castanyes, moniatos i panallets. Tots la coneixeu perquè sou d'aquí i la celebreu a finals d'octubre, però, heu pensat amb el Halloween? També sabeu què és oi, però d'on bé, perquè se celebra?

Halloween fa referència a una festa d'origen celta. Fa ja molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat del Samhain. Samhain era els deus dels morts. La paraula gal·lesa "Samhain"  literalment vol dir "final d'estiu". El dia de Samhain era el dia de cap d'any, el 31 d'octubre en el nostre calendari.En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes.També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anàven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.
Amb l'arribada del Cristianisme es va decretar el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell instant, el dia 31 d'octubre es transformar en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món.

Sabent això, quina  tradició us agrada més, el Halloween o la Castanyada?

I tu David, feu alguna tradició diferent a Portugal?

18 comentaris:

  1. A mi m'agrada molt la Castanyada per les castanyes! I si són de les petites i ben torrades millor! Mmmmm... Llàstima que durin tant poc!

    ResponElimina
  2. Ah! Per cert, ja has vist la nova HIGINI TV?

    ResponElimina
  3. Hola guapo!

    Molt interessant la teva descripció etnogràfica! És molt bo que t'interessis per aquestes coses: les tradicions i les històries en ensenyen molt més que 1000 hores de tele! ;-)

    Jo crec que a Portugal passa si fa no fa el mateix que aquí. Ara bé, tradicionalment s'hi celebrava el magusto. Bé, celebrava i encara celebra, tot i que cada vegada menys... El magusto és una festa popular que se celebra a Portugal, Galícia i Astúries. Consisteix en fer una gran foguera a l'aire lliure on es torren castanyes i glans. La gent se les menja acompanyades de vins dolços, com la jeropiga i l'abafado, o encara el vi Oporto. Acostumava a ser una festa social molt bonica perquè es perllongava per la nit, es cantaven cançons, es feien jocs... Al meu poble es va fer alguna vegada, que jo recordi. Per cert, aquesta festa no té una data exacta per realitzar-se. Tant pot ser per Tots Sants (l'1 de novembre) com per Sant Martí (l'11 de novembre) o encara per Sant Simó (el 28 d'octubre).

    Jo l'altre dia vaig fer castanyes però en lloc de torrar-les vaig coure-les. M'agraden més torrades però no tinc on fer-ho... Si vols provar de coure-les (millor demana a la teva mare o al teu pare --al que se'n surti millor a la cuina!-- que t'acompanyi), prova aquesta recepta tan senzilla:

    1. Compres mig quilo de castanyes de les bones (mig quilo deu estar bé per 3 o 4 persones...)
    2. Les rentes i els fas un tall a través de la pell, que és molt dura i per això has d'anar molt amb compte!!
    3. Les poses a bullir durant una mitja horeta en aigua amb sal gruixut (uns 10 grams), un pal de canyella i molt de fonoll!

    I ja està. Ja veuràs quina bona oloreta es desprendrà per tota la casa! ;-)

    Una abraçada i bon magusto!

    ResponElimina
  4. Hola Lluís, soc la mare. No sóc habitual en els comentaris del teus posts i em sap greu. Però el dia que m´hi poso m´els llegeixo tots. En aquest últim, i a la teva pregunta de Halloween o Castanyada, em decanto per la castanyada. Es la tradició que sempre he viscut, i a mi particularment m´agrada esser fidel a les tradicions amb les que em crescut i transmetreles de igual manera que ens han arrivat. T´agraeixo el que has explicat sobre Halloween, jo no ho coneixia, s´entén d´on surt la seva tradició i és enriquidor. Que et sembla si ens expliques d´on surt la tradició de la castanyada la nit avans de Tots Sants aquí a Catalunya? Es molt corrent que celebrem les tradicions i no sapiguem ben bé perquè.
    Al teu amic David pots dir-li que provi de fer-les al forn, previ tall a la castanya i esquitxar-les una mica amb aigua perquè s´humitegin, queden torrades i bones.
    Petonets dolços com panellets, boniatos, castanyes i moscatell.

    ResponElimina
  5. Hola Montse!

    Gràcies pel teu consell culinari! Sabia que les castanyes es podien fer al forn, però el que passa és que em falta el més important: el forn! No en tinc, de forn, a Barcelona. És possible, però, que això canviï en un parell o tres de mesos, hehehe! ;-)

    Per cert, m'he equivocat en la quantitat de sal: l'ideal serien uns 20 g. Sé que el sal normalment es fica a ull però crec que en aquest cas és important perquè si no les castanyes queden soses i així no tenen gràcia... no? En fi, és tan sols un detall.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots! David, trnquil que ja proverem un dia això de coure les castanyes amb comptes de torrar-les. Higini, ja he mirat l'HIGINI TV, m'ha encantat!!
    Mare, m'agrada molt que em comentis, encaraque ho fagis poc!!
    Espero superar el VOSTRE rècord de comentaris 8:
    lluiscamprubi.blogspot.com/2009/04/per-fi.html

    ResponElimina
  7. Jalovin i Castanyada, ambdúes festes van molt bé.

    ResponElimina
  8. Doncs mira, amb aquest meu comentari ja estarem empatats amb l'altre post! :-) A veure si algú altre hi posa el seu granet de sorra. HIGINIIIIII!!!

    Ah, per cert, sabies que avui l'Higini fa 30 anyets?? Ja se li comencen a notar les rugues, hehehe! ;-)

    ResponElimina
  9. En Lluís m'ha preguntat què volia dir "etnogràfic". Li he explicat que es refereix als costums o formes de viure de les societats.

    ResponElimina
  10. Ah! Lucho, mira aquest enllaç:

    http://www.sortirambnens.com/index.php?option=com_content&view=article&id=407&Itemid=108

    Explica l'origen de moltes festes tradicionals catalanes. Ben segur t'interessarà.

    ResponElimina
  11. Hola Ricard,

    Acabo de buscar "etnogràfic" al diccionari de l'Enciclopèdia i diu el següent: "ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles". És exactament el que li has explicat, és exactament el que va fer en Lluís en el seu post i és exactament --per sort!-- el que jo tenia en ment quan ho vaig dir. :-) A vegades em surten unes paraulotes molt bensonants però no mal aplicades. Sortosament, aquesta no n'ha estat una. Uff!... ;-)

    ResponElimina
  12. Ai, volia dir "A vegades em surten unes paraulotes molt ben sonants però mal aplicades."

    Bé, aquesta fe d'errates em serveix d'excusa perfecta per fer el 12è comentari! :-)

    Felicitats, Lluís! Ja tens un nou rècord!

    ResponElimina
  13. Merci a tots!!
    Espero poder superar aquest rècord!!

    ResponElimina
  14. Hola Lluís!
    Molt interessant i molt actual el teu post. Aquest any no saps quanta gent he sentit plantejar aquesta qüestió: castanyada o halloween... a la ràdio, amics, als diaris... Vols dir que als països on se celebra el Halloween també hi ha algú que s'ho qüestiona?? Vols dir que a EUA hi ha algun català o algú que ha viscut a Catalunya que té dubtes... Penso que a cada lloc les seves tradicions i sobretot...mantenir-les i no perdre-les. Són un tresor cultural!!

    ResponElimina
  15. Aquest post ja és major d'edat: 18 comentaris! Tot un rècord!!!

    :)

    ResponElimina
  16. that's a nice blog but I think that hallowen is much better than castanyada, just because it's typicall in my country :D
    I will read this blog again thanks of google translation
    John

    ResponElimina
  17. Ara si que s'ha fet major d'edat, ja en són 18, tot un rècord!

    ResponElimina

Moltes gràcies per els vostres comentaris. M'agrada molt que em comenteu!