Neil Amstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin,
van arribar a la lluna a bord de l'Apolo XI.
Jo no hi era, quan ho van aconseguir, però m'ha n'he informat una miqueta.
El que se és que quan Neil Amstrong va trepitjar la lluna per primera vegada de tota la humanitat, va dir: "Aixó és un petit pas per a l'home però un gran pas per a l'humanitat".
Jo no hi era, quan ho van aconseguir, però m'ha n'he informat una miqueta.
El que se és que quan Neil Amstrong va trepitjar la lluna per primera vegada de tota la humanitat, va dir: "Aixó és un petit pas per a l'home però un gran pas per a l'humanitat".
Aquesta petita però convovadora frase quederà sempre guardada en el cor de molts.
Però encara ara hi ha moltes persones que questionen l'arribada a la lluna de l'home. Jo m'ho crec i també crec que Amstrong tenia raó quan ho va dir la mítica frase.
Però el que no sabem és quantes persones ho han intentat sense èxit, demano si us plau que pareu i reflexioneu una mica.
Si mireu un mapa del sistema solar direu: Però si la Lluna està aquí mateix, és com anar al bar de la cantonada! I no és així o potser sí no ho sé, jutgeu vosaltres mateixos (és una mica vell):
Però encara ara hi ha moltes persones que questionen l'arribada a la lluna de l'home. Jo m'ho crec i també crec que Amstrong tenia raó quan ho va dir la mítica frase.
Però el que no sabem és quantes persones ho han intentat sense èxit, demano si us plau que pareu i reflexioneu una mica.
Si mireu un mapa del sistema solar direu: Però si la Lluna està aquí mateix, és com anar al bar de la cantonada! I no és així o potser sí no ho sé, jutgeu vosaltres mateixos (és una mica vell):
Doncs jo dec ser un extra-terrestre perquè no acabo d'entendre el motiu de tanta histèria, però si la gent està contenta, a mi ja em va bé.
Llàstima, però, que l'única cosa que sigui capaç d'emocionar la gent d'aquesta manera sigui el futbol. Sembla que al món no hi hagi res més: ni art, ni cultura, ni reivindicació social, ni eleccions, ni altres tipus d'esport ni res... És més: se suposa que el futbol és un esport, però tenint en compte els diners que s'hi gasten i la seriositat amb què la gent s'ho pren, costa de creure... i francament, una societat que només es mobilitza pel futbol no crec que sigui una societat gaire sana. Si totes aquestes energies fossin adreçades a resoldre problemes d'ordre social, el món seria, a hores d'ara, un lloc molt més agradable i just.
Però bé, acabo com he començat: no acabo d'entendre aquesta reacció davant una cosa com el futbol però m'agrada veure feliç la gent, així que FELICITATS a tots els culers que han plorat d'alegria aquella nit! :-)
PD: Ei, Lluís, no m'agafis mania ara, eh? Que jo no comparteixi la vostra il·lusió pel futbol (ni tractant-se del Barça) no significa que jo tingui raó i tots vosaltres estigueu bojos, eh? Tot i que jo crec que sí... però això no vol dir que sí... entens? hehehe!! ;-)