La meva, en particular, era: Una pilota de bàsquet trevassada per un petit pal de plàstic on hi havien les banderes del Barça i Catalunya, quasi a dalt de la pilota hi havia en Navarro, un jugador de bàsquet i al centre da la mona un escut del Barça (l'escut i el Navarro eren de xocolata blanca i, encara que sembli impossible la pilota tenia el mateix tacte que una de veritat i lògicament, era taronja, de xocolata blanca, però taronja amb unes ratlles de xocolata negre).
Com era la vostra?
Visca la mona!
A mi ja no me'n porten de mona... :(
ResponEliminaPerò jo li he portat a la meva fillola, l'Anna. Era una casa de xocolata amb llet amb la teulada, finestres i pora de xocolata blanca (li agrada molt la xocolata blanca a la meva fillola). El terra era de xocolata negra (a la mare de la meva fillola, la Neus, li encannta laxocolata negra).
Els habitants de la casa eren dos personatges que m'agradaven molt de petit però que l'Anna no els coneix: l'Epi i en Blas del Barri Sèsam.
Bones festes i ànims pel dia de demà a escola!
;)
eis senyor
ResponEliminasoc l'albert el teu cosí. ja man dit que avui han anat a disfrutar de la teva mona a casa teva.
jo la veritat es que més que una semana santa he tingut una semana de merda perque el dimecres començo examens i no he parat d'estudiar. mala vida!! però després serem lliures per tornar a fer el que vulgui!
m'agrada molt la iniciativa que has tingut per obrir un blog i esctrius molt be, felicitats!!
cuidat
una abraçada
Doncs a mi, com a l'Higini, tampoc no me'n porten, de mones, i com l'Albert, he passat tota la setmana tancat a casa treballant com un boig perquè avui havia de lliurar un treball. Total, encara no l'he acabat i m'esperen uns dies més de sacrifici...
ResponEliminaA Portugal no tenim mones. La tradició és una mica diferent allà, menys industrial, i surt més a compte pels padrins! :-) Allà, la gent es desitja "boa Páscua!" pels carrers (és el que té viure en un poble petit), s'envien postals commemoratives (conec gent que se les fa ells mateixos!) i es fan dinars familiars. Una mica com el que es fa per Nadal però sense els regals. Bé, si tenim sort, de vegades els avis ens fiquen un bitllet a la butxaca, discretament, i ens diuen a l'orella perquè els pares no se n'adonin, "val per un pastisset". És clar que els pares se n'adonen però acostumen a fer veure que no. :-)
Això sí, allà també som llaminers i no podíem passar sense els tradicionals ous de xocolata i les ametlles de la Pasqua! D'ous (i conills) de xocolata n'hi ha de totes les mides, i de tipus d'ametlles, també. En mengem tones, d'ametlles! N'hi ha unes que m'agraden molt perquè són com les garrapinyades d'aquí, però a la meva mare, per exemple, li agraden més les simples, les "de tota la vida", les que tenen una capa de sucre llisa com un còdol que acostuma ser blanca, blava o rosa.
Mira, si cliques en aquest enllaç veuràs una mostra de les nostres ametlles: http://ventor.blogs.sapo.pt/arquivo/Mar,25-amendoas2.jpg
Segons l'Higini, a qui acabo d'ensenyar aquesta foto, vosaltres també teniu d'aquestes ametlles però les dieu "anissos" i us les mengeu en algunes celebracions, com els batejos, o això m'ha semblat entendre...
Sou ben estranys, els catalans... ;-)
A mi m'encanta la xocoloata!!! Com cada any (encara que ja soc una mica grandet) el meu padrí em porta una mona de xocolata en forma de pilota de futbol.
ResponEliminaLa mona és de xocolata negra i se xocolata amb llet, si vull xocolata blanca només he d'agafar un trosset de la teva mona jajaja.
A mí tampoc, com Elcolordelessabates o l'Higini, m'ham portat mona: he fet el mico un altre any.
ResponEliminaEn canvi soc padrí del meu nebot Marc i li ha agradat més el "sobret" que li he portat.
Us han donat un "sobret" els vostres padrins?
Per cert, això de fer de padrí el dia de la mona, quan s'acaba? No era fins fer la comunió?
A mi em va durar fins que vaig fer la comunió... :(
ResponElimina