L' Ànec Donald (Donald Duck en anglès) és un dels personatges més coneguts de The Wald Disney Company, tant en animació com en còmics. Donald és un ànec blanc antropomòrfic amb el bec, els braços i les potes ataronjades. Generalment porta una camisa i una gorra de mariner i no du pantalons (excepte quant va a nedar). Amb un caràcter rondinaire i irascible, té una manera de parlar que imita el so d'un ànec i que ha contribuït en gran mesura a la seva popularitat.
Al principi de la seva carrera cinematogràfica, Donald feia de contrapès al caràcter progressivament més tranquil d'un altre personatge famós, Mickey Mouse. Ràpidament, però, va esdevenir l'heroi de la seva pròpia sèrie de dibuixos animats. Pel que fa al còmic, es va veure envoltat per un nombre important de nous personatges i per un univers propi, mercès a grans guionistes i dibuixants americans com Al Taliaferro i Carl Barks. Alguns d'aquests personatges secundaris, com ara l'Òncle Garrepa, van acabar per difuminar una mica la importància del propi Donald.
Donald gairebé ha desaparegut del món del cinema, però dins del món editorial segueix sent molt popular, sobretot als països escandinaus i de l'Europa del Nord, així que a Itàlia (on se'l coneix com Paolino Paperino). També segueix tenint molta importància dins de la gama de productes derivats de l'univers Disney.
Segons el dibuix animat Donald Gets Drafted (1942), el nom complert d'aquest personatge és Ànec Donald Fauntleroy (el nom menys conegut fa referència al seu barret de mariner).
Acudit:
Un nen fa els deures i li pregunta al seu pare:
-Pare, on és l'Amazones?
-Pregunta-li a la teva mare, noi, que té la santa mania d'endraçaro tot i segur que ho ha posat en algun calaix.
Ah!!
I per acabar:
Quacquacquacquac!
Ei, que és l'aniversari d'en Donald!!! No ho sabia! És que a mi m'encantaven els còmics Disney, sobretot les aventures dels aneguets aquests: en Donald, el seu oncle garrepa que, en portuguès, es deia "Patinhas", i els seus tres nebots tan intel·ligents, l'Huguinho, en Zezinho i el Luisinho. :-) Oh, em moria d'enveja del seu manual dels escoltes... Semblava enciclopèdic, en el sentit que la informació que no s'hi trobava, seria impossible de trobar-la enlloc!! També hi havia una bruixa que m'encantava, la "Maga Patalógika". heheheh!
ResponEliminaVaig créixer llegint aquests còmics i fins i tot en distingia els estils dels diferents dibuixants. Vaig arribar a tenir-ne tants, tants, tants, que no sabia on guardar-los! :-D