No per els europeus, ni per els asiàtics. Per els africans.
Ell era, en Vicenç Ferrer.
Ja sé que vaig una mica tard però igualment, el vull recordar.
El seu somni era ajudar als pobres, i ho va aconseguir.
Va començar sense res, però el seu objectiu no era donar diners, sinó fer que els aconseguissin. Com? Doncs molt fàcil, organitzar-los, fent-los fer coses, i així, quant ell ajudés a un a aconseguir diners, aquest li'n donava una part, perquè era pobre, però honrat. Perquè en Vicenç, els ajudava en ells i ells els hi ho agraïen donant-li el poc que tenien.
I així, ajudant, ell va poguer crear la fundació "Vicenç Ferrer". També va fer hospitals, escoles...
Li costar aconseguir-ho, de fet, va dedicar 40 anys de la seva vida ajudant als pobres. El seu fill també el va ajudar bastant. Va fer feliços a 1.500.000 de pobres durant 40 anys.
Àdeu, Vicenç
Mira la carta que li ha fet la seva filla:
ResponElimina«Al meu estimat pare.
Ets el més gran dels éssers humans que he conegut i el pare més meravellós. T’estimo. Trobo desesperadament a faltar la teva presència. Però ets al meu cor, en cada sospir que faig i en cadascun dels pensaments que tinc.
No sé com puc començar a descriure el gran home que vas ser. Vas ser pura bondat. Simplicitat. Amor. Força inesgotable. Compassió. Acció. Amabilitat. Bellesa. Alegria. La gràcia de Déu. I per últim i no per això menys important, divertit. ¡Quin sentit de l’humor tan fantàstic i únic!
Hem après tant de tu. Sí, una única bona acció conté en si mateixa totes les religions, totes les filosofies i ideologies. Sí, Déu és el pa que dónes a un home afamat, el consol que dónes a qui pateix. Sí, la pobresa POT ser eradicada. I, finalment, sí, en aquest món d’injustícies i guerres, aquest ÉS el sentit de la vida.
Diuen que ets en un lloc millor. Però jo sé què diries. Aquest és el millor lloc. Tu sempre vas dir: ‘Que meravellosos que són aquest món i aquesta vida’. Aquestes van ser les teves últimes paraules en el teu últim llibre.
Vaig llegir aquesta cita i te la vaig recordar: ‘No deixaria aquest món fins que Déu em prometés que les meves mans podrien tocar sempre la cara d’algú que ha patit’.
Finalment, vull dir-te que com a pare vas ser meravellós. Vas compartir amb nosaltres quantitats enormes d’amor. Vas compartir abraçades interminables. Et trobaré a faltar, quan estigui malalta o patint. Perquè tu vas mostrar i vas donar molt confort i força.
T’estimo. Et trobo a faltar. Mai no hi haurà ningú com tu.
Yamuna».
Hola Lluís,
ResponEliminaRealment és impressionant tot el que aquest senyor va arribar a fer... El que desitjaria és que aquestes persones tan especials ens ensenyessin a les persones de carrer com nosaltres com es fa això... És a dir, si un únic home té el potencial de canviar el món d'una forma tan important, no estaria gens malament que la resta sabéssim seguir-ne les petjades. Hi ha gent que amb prou feines sap gestionar la seva vida... i després hi ha aquests super-herois. És realment digne d'admiració.
Ei Lluís, em vas preguntar fa temps què era una gralla i et vaig dir que un dia et contestaria amb un post al bloc.
ResponEliminaDoncs, ja ho he fet ;)