Quan vaig xocar conta la sorra..
Vaig sentir una dolça veu que venia d'allà al fons, una veu manífica que t'atrepava i vaig entrendre' el significat:
Això em va donar forces per continuar endevant. Vaig acoseguir sortir de la bossa, i vaig donar una volta per l'illa. Tothom estava cantant i feliç, aleshores s'em va posar al davant un noi que em va dir:
- Vols que t'ajudi?
Jo li vaig agrair i ens vam amics mentre xerràvem i jo li explicava la meva història.
Ell es va comprometre a ajuar-me si jo prometia fer- li sempre cas, jo ho vaig acceptar. Es deia Arion, cantava com els àngels però ningú ho sabia accepte jo perquè el vaig sentir cantar metre es dutxava; era la cançò que vaig sentir al arribar a l'illa!
Van anar passant els dies, jo estava aprenent a cantar bé! L'Arion, en canvi, estava igual sense que ningú sabés el seu do per la música, fins que un dia li vaig dir:
- Arion, has de fer públic el teu do per la música!
- Però si jo no sé cantar
- Arion, si que en saps, el que passa esque et fa vergonya que et sentin i et treguin de l'illa
- Sí, la veritat és que sí- va admetre ell
- Doncs mira, saps què et dic, que t'has d'arriscar, tothom s'ha d'arriscar en aquesta vida; si us plau Arion fes-me cas per una vegada, fes-me cas a mi. Ell va merxar sense di ni do ( diuen a l'illa).
Al cap d'un mes ell es va presentar davant del rei de l'illa i el va retar a un duel de cant (segons havia sentit dir jo el duel només es pot fer al rei, siel rei perd el rei ja mai més ho pot ser-ho, si el jugador guanya, ell és rei), tot seguit de retar-lo, em va fer l'ullet.
Va començar el rei amb una cançò magnífica, semblava perdut, però Arion va cantar aquella cançò...
Estava clar, ell era el vencedor absolut.
Al dia següent em van dir la desagradable notícia de que havia de marxar cap a la meva ciutat, amb un vaixell tripulat per l'Arion; a mi s'em van escapar unes llàgrimes.
Al cap de dues hores vaig marxar dient adèu a tothom, em llàgrimes als ulls.
El viatge va trigar tres hores, jo em vaig marejar una mica. Al arribar al port, vaig plorar com un desconsolat, sóc un noi sensible! Li vaig fer l'abraçada més forta que havia fet en tota la meva vida; li vaig agraïr tot el que havia fet per a mi li vaig donar un petò i li vaig tornar a agrair el que
havia fet per a MI. Ell em va dir:
-Mai abandonis, i si t'has d'arriscar arrisca't i si una cosa t'agrada fes el que sigui per aconseguir-la. I Li vaig dir adèu per darrera vegada. Vaig girar cua.
Vaig pensar em les seves paraules...
i vaig anar directe en un càsting de cant!
Vaig cantar una de les cançons que m'havien ensenyat:
Peter Pan
Vaig anar passant les fases fins a la final que vaig cantar la cançò...
Vaig guanyar! Vaig guanyar un Mercedes i 400.000.000 d' €!
A partir d'aquell dia tot em va anar brutalment, vaig conèixer a la Júlia...
Vam tenir un fill, es deia...
Com creieu que es deia?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Intueixo que ets fan de Coldplay... ;-) El que potser no saps és que, tot i que no t'agrada l'òpera, la teva història --en concret, el duel de cant-- m'ha fet recordar l'argument d'una òpera de Wagner que es diu Els mestres cantaires de Nuremberg. El pots consultar aquí, si vols.
ResponEliminaDoncs sí, la música té un poder difícil de descriure i d'explicar... És segurament una de les poques coses que tenim en comú tots els éssers humans i totes les cultures del planeta: no en va es diu que la música és un llenguatge universal! No tots la vivim de la mateixa manera ni se l'ha entesa sempre igual al llarg dels segles, però el cert és que la música està present en qualsevol raconet del planeta i és, per a molta gent, allò que dóna sentit al desordre que és la vida.
Felicitats pel conte, pel Mercedes, pels 400 milions d'euros (!!!), per la Júlia (que em quedo sense saber si és real o inventada, hehehe!) i, per descomptat, pel fillet que segurament es diria Arion! :-D
Havia dit a la teva enquesta que no guanyarien la copa del rei però sí la Champions i la Lliga... A veure si encerto els dos títols que queden... ;)
ResponElimina