Gran Barça!

Quina pallissa!
Si us plau quina verberitat!
2-6!!

Ai, estic molt eufòric (i també molt efònic) per el partit d'ahir. Un BARÇA madrid!
Me n'enrecordo prou bé, tot va començar en un bar de Sant Pere de Vilamajor...

Quasi tothom estava eufòric, alguns contents, alguns preoucupats.
Van passar un, dos, tres... fins a quinze minuts. Centrada de Sergio Ramos cap a Higuaín, gol.
1-0, el Barça cap problema, al bar tots patin. Ningú parlava només es sentía un xiuxiueix nerviós fins al minut 17, Messi eleva la pilota amb una màgia sorprenent cap a Henry, el francès amb un sol toc deixa Casillas al terra i la pilota dins la xarxa.Tothom es va aixecar per celebrar el gol. Tothom sabia que allò no estava perdut encara faltaven 83 minuts per centenciar el partit.

Al minut 19 al Madrid va fer una falta a prop de l'àrea i de la línea de fons, Xavi anava a centrar la pilota, ningú s'hi immaginava què passaria amb aquella pilota. Aquesta s'eleva del terra fins impactar amb el cap del capità del Barça, amb el cap de Puyol, quan ell veu la pilota dins la xarxa blanca comença a còrrer cap el còrner, es va treure la senyera del braç, i li va fer un petò, sempre recordarè aquella mostra de Puyol gastant el seu únic gol de l'any dedicant-lo a Catalunya, aquest és un català de veritat. Amb aquest gol 1-2, i minut vint de la primera part.
El temps anava passant, ocasions desaprofitades del Barça fins al minut 35, Lass va regalar una pilota perillosíssima a Messi, que el baixet però mestre del futbol va fulminar el 1-3. Tots estàvem contentíssims per fora, però per dins savíem que el Madrid sap remuntar barbaritats de gols.
Va acabar la primera part i el resultat no es va canviar d' 1-3. Fins el minut 10 que Robben anava a xutar una falta desde una certa distància molt díficil de marcar. La pilota va estar a l'aire, quant, de cop, va aparèixer Sergio Ramos rematant de cap marcant el 2-3, aquest, per celebrar-ho va fer una celebració de gol que s'acostuma a fer quant perds: una vegada la pilota a dins de la xarxa la va agafar i se la va emportar (es fa per no gastar temps).
Al minut dotze Xavi veu la defensa del Madrid molt adelentada i li fa un passe de gol claríssim cap Henry que ell, una vegada més desde fora de l'àrea amb un magistral toc marca el 2-4.
Messi li fa un curt passe a Xavi i aqust s'envà de dos jugadors del Madrid, retallant-los perfectament deixant la pilota a Messi que sol, davant de Casillas marcava el 2-5. Al bar estàvem cantant molt feliços càntics com: Campeones, oe, Campeones, o, un tret gràcies a Vicente Boluda (Balamabambú) Eo, eo, eo, esto és un chorreo.
Quant estàvem encara cantant vam veure que Eto'o s'en va per la banda donant la pilota a Piqué (que per cert, encara que no ho sembli, Piqué juga al Barça i es diu Gerard Piqué Bernabéu) que xuta davant de Casillas que envia la pilota molt a prop de la línia de fons i, abans de poguer-la anar a buscar, Piqué marca el 2-6. Al bar estàvem cantant molt contents per aquesta victòria (perdò) golejada al Bernabéu, però a l'avió del Barça, tres quarts del mateix, i tothom a Canaletes i tot Catalunya cridant i celebrano com bojos.

I jo, sense edunarmen, us estic dictant com va passar aquest rècord que, culers i madrilistes hem viscut.

Ho sento, avui no hi ha acudit, a canvi...

Merci Barça per donar-nos aquesta calitat de joc professional, i per deleïtar-nos, per això us dedico aquesta cançò:

Viva la vida