Ai... ahir va ser un dels millors dies de la meva vida...
Quan va marcar Eto'o al minut 10, lògicament vaig esclatar d'eufòria, però també savia que encara no estava guanyat del tot. Però quan va marcar en Leo, ja era nostra!!!! Em vaig posar boig!!
Boig del tot! Però savia que encara em quedava una cosa per fer...
Anar a Canaletes!
Anant-hi va ser brutal, tothom pitant amb samarretes i bufandes del Barça (igual que jo), cridant com bojos (igual que jo) i fent tota mena de bestièses més (igual que jo). No vaig poder entrar del tot pels mossos i per la gentada (la majoria borratxa). Estava amb els meus amics cantant típics càntics com: 1899, és el club que porto al cor, blaugrana són els colors, futbol club barcelona, le le le le le le, le le le le le le... o Campeones, campeones, oe oe oe, campeones, campeones, oe oe oe...
Va ser una nit de bojos...
I ara us estic narrant com vaig viure la final de la Champions.
I vosaltres? Com la vau viure? Vau fer alguna cosa d'espacial?
Visca el BARÇA i visca CATALUNYA !!!!
Visca el BARÇA i visca CATALUNYA !!!!
VISCA L'ORELLUDA, VISCA LA COPA I VISCA LA LLIGA!!!!
ResponEliminaDe gran te'n recordaràs de que feies el dia que el Barça v guanyar el "triplet". Recorda-ho! ;-)
ResponEliminaDoncs jo dec ser un extra-terrestre perquè no acabo d'entendre el motiu de tanta histèria, però si la gent està contenta, a mi ja em va bé.
ResponEliminaLlàstima, però, que l'única cosa que sigui capaç d'emocionar la gent d'aquesta manera sigui el futbol. Sembla que al món no hi hagi res més: ni art, ni cultura, ni reivindicació social, ni eleccions, ni altres tipus d'esport ni res... És més: se suposa que el futbol és un esport, però tenint en compte els diners que s'hi gasten i la seriositat amb què la gent s'ho pren, costa de creure... i francament, una societat que només es mobilitza pel futbol no crec que sigui una societat gaire sana. Si totes aquestes energies fossin adreçades a resoldre problemes d'ordre social, el món seria, a hores d'ara, un lloc molt més agradable i just.
Però bé, acabo com he començat: no acabo d'entendre aquesta reacció davant una cosa com el futbol però m'agrada veure feliç la gent, així que FELICITATS a tots els culers que han plorat d'alegria aquella nit! :-)
PD: Ei, Lluís, no m'agafis mania ara, eh? Que jo no comparteixi la vostra il·lusió pel futbol (ni tractant-se del Barça) no significa que jo tingui raó i tots vosaltres estigueu bojos, eh? Tot i que jo crec que sí... però això no vol dir que sí... entens? hehehe!! ;-)