La música II

Continuem...

Em va enlluernar una llum encegadora i vaig veure a un home calb amb unes ulleres de sol molt grosses que feia pinta de ser ric; vaig preguntar sense saber què dir:
- Què, qui, quan, com!!
- Hola, sóc el senyor X, t'hem portat aquí perquè sabem que tu ets una persona molt rica i et volem robar tots els diners
- Què?! Si jo no sóc gens ric-vaig protestar jo
- No et fagis el pobre ara, a més, sabem que ets una de les persones que hi enténs més de música de tot el món, Ja ja ja ja!!!!! Et matarem!!!
- No, no hi entenc de música jo!
- Vinga anem per feina! Porteu-lo a la sala X!
- No si us plau!!- vaig suplicar jo, però indignat
- Ara és on patiràs per tot el que saps i nosaltres també sabem perquè mentre estàves inconcient hem extret del teu cervell i ho hem passat a una màquina
- Doncs no n'heu tret gaire pel què jo sé...- vai dir rient per sota del nas
- Mira ara et diré què et passarà: et sonarà una música molt forta per l'orella dreta, tan que no resistiràs i et tiraràs per la finestra; ja ja ja!
- No!- però ja era massa tard.
El senyor X va apretar el "play" i va començar la música...
Però jo estàva sord per l'orella dreta! Per l'esquerre vaig poder sentir:
- Bé adeú que tu passis bé; ja ja ja!
La música va sonar uns deu minuts fins que el senyor X va entrar; jo em vaig fer el mort perquè no sospités, el senyor X va dir respecte a això:
- Perfecte, està mort, llançeu-lo a l'illa dels músics que segur que el rebràn amb molt de gust; ja ja ja!
Pel què havia sentit l'illa dels músics és l'illa on hi viuen tots els músics més importants del món.
Em van lligar amb un sac i em van tirar al mar, jo em vaig adormir perquè estàva rebentat.
De cop vaig notar com xocava contra la sorra...