La música no és res més que una reproducció d'audio, però, per un motiu que qui sap qui, poden passar coses com aquesta que us contaré ara:
Jo sóc un noi de 22 anys que gràcies a la música vaig poder ser feliç.
Jo abans era una persona que pidolaba per el carrer al costat de l' FNAC, tot va començar al 30 de maig de 2009...
Com sempre, estava tranquil mig dormit a la porta de l' FNAC amb una llauna oberta de Coca-Cola. Vaig veure passar una senyora amb un mp3 molt petit i, segurament barat, amb el seu marit (ho sé perquè li va dir "tresor") estava caminant quan de cop, se li va caure, jo li anava a donar perquè era un noi pobre però honrat, i abans que pogués dir "mp3" la senyora va desaparèixer.
Jo no sabia què fer-ne d'allò i, com que sabia com funcionava perquè ho habia vist a la gent, vaig apretar el "play".
Va començar a sonar una música d'òpera, vaig anar passant les cançons, cap m'agradava, n'hi havia de heavi metal (amb una d'aquelles amb va fer molt mal l'orella dreta), però abans que pogués escoltar la última va venir un senyor molt fort i... Pum!!! Amb va clavar una puntada de peu a la panxa tan forta que em va deixar inconscient.
De cop, em vaig veure en un lloc que aparentava ser un interrogatori, de sobte, em va enlluarnar una llum ceguedora...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Lluis,
ResponEliminam'ha agradat molt llegir el teu "pensament en veu alta" i tambe el teu perfil.
Fa dies que em volia connectar pero a la gent gran ( com en diu el Petit Princep a tots els que no son nens!) ens passa que despres de sopar o be tenim moltes coses a fer ..o ens quedem dormits.
Del pensament en veu alta dir.te que es una mica trist, que ja passa que quant les coses van malament a vegades van a pitjor pero per sort quant comencen a millorar sembla que tot es va arreglant, i a vegades el que ha estat un gran problema passa a ser una oportunitat per quelcom que no t'esperaves.
Ahir per aixo segur que els comentaris van estar mes positius, quin partit !!! sis gols i al Madrid.....
Crec que m'he posat a escriure i no t'he dit qui soc, soc la teva Padrina, o la tieta Roser, com prefereixis.
Molts petons i que descansis !!
Roser
Ei, maco! La teva història va passar... en el futur! Som al 4 de maig de 2009: D'aquí a 26 dies, quan sigui el 30, aniré allà davant la Fnac, m'esperaré el senyor amb la seva "tresor" i quan l'mp3 se li caigui a terra, m'hi llançaré, l'agafaré i fotré a córrer d'allà, i així canviaré el rumb de la història, JUÀJUÀJUÀJUÀ (riure embogit i histèric)!!! ;-P
ResponEliminaPer cert, creus que és molta pretensió de part meva pensar que avui parles de música per suggeriment (encara que indirecte) meu? :-D Si és així, moltes gràcies! Em fa molta il·lusió! Llàstima, però, que no t'agradi l'òpera... Potser quan siguis més gran? (Creuem els dits, hehe!) ;-)
Aquí on el veus, David, la setmana que ve en Lluís i els seus companys de l'Escola aniran a l'Auditori de Catalunya a cantar en públic!
ResponEliminaÉs aquesta setmana?? Òndia, com passa el temps... Sí, fa temps que sento a parlar de la cantata "Cantània" a la ràdio Catalunya Música i sabia que en Lluís hi participaria perquè ho diu a la seva entrada "David Nel·lo". Em sembla molt interessant! Deu ser una experiència increïble! Em faria gràcia anar-hi algun dia però acabo de mirar els horaris de les sessions a la pàgina de l'Auditori i són fatals! A mig matí i a mitja tarda, de dilluns a dijous... Bé, suposo que Catalunya Música en farà alguna transmissió o gravació i aleshores ja ho sentiré. Lluís, crida ben fort perquè distingeixi la teva veu allà al mig!! :-)
ResponElimina