dimecres, 29 d’abril del 2009

David Nel·lo

Aquest matí tots els nens de cinquè de primària hem tingut una visita molt especial.

Ha vingut en David Nel·lo. És un home d'una cinquantena d'anys bastant alt i amb el cabell arrissat i negre com el carbó amb "patilles".
Que ha publicat uns trenta llibres (la majoria a l'Editorial Cruïlla) per nens com jo, petits. Jo me n'he llegit un molt entretingut titulat: "LA PORTA PROHIBIDA".
A més a més a escrit una cantata titolada "Cantània", que algunes escoles (la meva també) cantarem a l'Auditori de Catalunya. També ha traduït en anglès i italià a català els meus llibres preferits de "Geronimo Stilton" i "El Diari d'en Greg".
Alguns li hem fet preguntes, jo li he fet algunes i ell me les ha respós amb molta serietat i facilitat, utilitzant un molt bon vocabulari català (com ho ha de fer un bon escriptor). No li he pogut dir que existia aquest blog perquè m'ha faltat temps i valor per fer-ho.
Ell és un home esplèndit i simpàtic que desitjaria que mirés aquest escrit sobre ell, però per desgràcia no serà possible.

Acudit:

Un professor li diu als seus alumnes:
- Avui el títol de la redacció serà: Si jo fós un director d'una empresa...
Tothom es posa davant del full menys un.
- Jaume, perquè no escrius- li preguntà el professor estranyat.
- Es que estic esperant a la meva secretària.

Dedicat amb tota la meva felicitat a,

David Nel·lo

Lluís Camprubí

5 comentaris:

  1. A mi el que em fa molt feliç és que t'agradi tant llegir! :-)

    ResponElimina
  2. Molt bo l'acudit. Hem recorda al Janííííííííííííínnnnn!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Qui sap les voltes que dóna la vida. Ara fa cinc anys vaig tenir un professor que em va ensenyar com funcionaven els subsols dels terrenys. Quan vaig fer el llibre de les fonts li vaig posar un agraïment però mai em vaig atrevi a dir-li (ni que havia escrit res). I em pensava que seria així per sempre.

    Però aquest any, va venir a Sant Pere per parlar d'un veí que se li feia un homenatge i em vaig acostar i li vaig regalar el llibre (cinc anys més tard)... Em vaig treure una espina clavada...

    Qui sap si algun dia te'l trobaràs i li ho podràs dir. Això i més! ;-)

    Una altra vgada enhorabona pel bloc. M'agrada molt llegir-lo!

    ResponElimina
  4. lucho soc lalex ma agradat molt dew

    ResponElimina
  5. Hola Lluís,

    El dimecres vaig enviar-te un e-mail. Que l'has llegit? Que ho has comentat amb el teu pare? I què me'n dius?

    ResponElimina

Moltes gràcies per els vostres comentaris. M'agrada molt que em comenteu!