dijous, 18 de febrer del 2010

Andalusia

Us agrada Andalusia?
Doncs aquí teniu un vídeo casolà fet per mi i un amic meu amb els llocs més emblamàtics d'aquesta província.


dijous, 28 de gener del 2010

1 any!

Aquest blog, lluiscamprubi.blogspot.com, avui, dia 28 de gener, fa un any.
Vaig començar explicant-vos el perquè de la creació d'aquest blog i avui us la repeteixo:

He fet aquest blog perqué crec que soc un noi prou espavilat per dir el que penso i posar les meves fotos i els meus vídeos.
El meu germà gran (té 19 anys) té tres blogs i estudia periodisme. El meu pare té cinc blogs.
Vui fer aixó perquè també vull mostrar al món com un noi de 10 anys pot fer un blog, tot és qüestió de ganes, interés i dedicació.

Aquí podeu veure un dels blogs del meu pare: reflexions de Sant Pere de Vilamajor.

Espero que us agradi aquest blog!

Així és com escrivia el dia 28 de gener del 2009.

I així és com escrivia el dia 2 de gener de 2010:

Durant el 2009 han passat coses dolentes a Catalunya: La Corrupció, el Millet, (també és corrupció però és tan gran que el posu a part) la Grip A, la Curri and Company (o sigui, tots els de TeleMadrid) i la Crisi econòmica.

Però també han passat coses bones: El Barça de les sis copes, molts aniversaris: els 40 anys de l'arribada a la Lluna , els 50 anys d'Atèrix i Obèlix , 25 anys de Tetris i l'ànec Donald va fer 50 anys.

 Però espero que el 2010 sigui un molt bon any per a tots. Perquè, encara que no ens n'ha adonem, han passat, segur, a tots unes coses boníssimes, unes coses nostres que ens han fet mirar el món amb uns altres ulls.

Han mort persones molt estimades per a tots: El rei del Pop, Michael Jackson; el gran creador de Shin-Chan,   Yoshito Usui ; Vicenç Ferrer, la més bona persona del món; Hans Beck, el creador de Playmòbil i  Daniel Carrasco, el president d'honor Danone i Dani Jarque , jugador de l'Espanyol.

Tot això ha passat el 2009 i espero que l'hagueu disfrutat al màxim.
Prepareu-vos, perquè lluiscamprubi.blogspot.com d'aquí 26 dies fa 1 any.

No patiu lectors, el 2010 aquest blog us preparà moltes sorpreses i us seguiré informant del que passa el món, i, amb una mica de sort, si vé un ovni a casa meva, us informaré del que passa fora del planeta terra.
Gràcies a tots i a totes per llegir aquest blog, i espero que me'l cuntinueu llegin.

Feliç 2010 i gràcies!
 Veieu la diferència oi? El que passa és que l'any passat era el meu primer escrit i és clar, a mida que anava escrivin posts tenia més pràctica. 

Però, el que de veritat m'anima ha escriure són els vostres comentaris, perquè m'impulsen a apretar les tecles del teclat i ha intentar escriure com si fós Sheakspear.
De mica en mica he arribat a fer 82 posts, entre ells vídeos i una pel·lícula casolana.

Aquest blog el cuntinuaré escrivint  per puguer-vos deleïtar amb els meus escrits.

dissabte, 2 de gener del 2010

Feliç any 10!

Durant el 2009 han passat coses dolentes a Catalunya: La Corrupció, el Millet, (també és corrupció però és tan gran que el posu a part) la Grip A, la Curri and Company (o sigui, tots els de TeleMadrid) i la Crisi econòmica.

Però també han passat coses bones: El Barça de les sis copes, molts aniversaris: els 40 anys de l'arribada a la Lluna , els 50 anys d'Atèrix i Obèlix , 25 anys de Tetris i l'ànec Donald va fer 50 anys.

 Però espero que el 2010 sigui un molt bon any per a tots. Perquè, encara que no ens n'ha adonem, han passat, segur, a tots unes coses boníssimes, unes coses nostres que ens han fet mirar el món amb uns altres ulls.

Han mort persones molt estimades per a tots: El rei del Pop, Michael Jackson; el gran creador de Shin-Chan,   Yoshito Usui ; Vicenç Ferrer, la més bona persona del món; Hans Beck, el creador de Playmòbil i  Daniel Carrasco, el president d'honor Danone i Dani Jarque , jugador de l'Espanyol.

Tot això ha passat el 2009 i espero que l'hagueu disfrutat al màxim.
Prepareu-vos, perquè lluiscamprubi.blogspot.com d'aquí 26 dies fa 1 any.
No patiu lectors, el 2010 aquest blog us preparà moltes sorpreses i us seguiré informant del que passa el món, i, amb una mica de sort, si vé un ovni a casa meva, us informaré del que passa fora del planeta terra.
Gràcies a tots i a totes per llegir aquest blog, i espero que me'l cuntinueu llegin.

Feliç 2010 i gràcies!

dissabte, 12 de desembre del 2009

Ara ve Nadal, matarem el gall!

S'està acostant Nadal, i això és molt bonic.
A mi m'encanta el Nadal (no pel fet de rebre regals) perquè tot sembla molt millor, els carrers plens de llums i colors, la gent dient: "Bon Nadal!" pel carrer, estem més contents i és molt més amable...
El Nadal té un no sé què, que fa que la gent sigui millor com a persona, fa que el món es torni millor, fa que ens oblidem de la corrupció catalana, la grip A, o fins i tot de les persones mortes per atemptats a Iraq. I el color vermell rogenc a les botigues fa un Nadal perfecte.


El Nadal fa que saboragem la vida, que la disfrutem el 100% . A més a més també és molt bonic trobar-te amb la família per fer el dinar de Nadal, xerrar i xerrar amb ells per a veure què fan aquests dies i quedar amb ells per continuar xerrant.
Per això m'agrada tant el Nadal.
Crec que és la millor època de l'any.

Bon Nadal!

dimarts, 1 de desembre del 2009

Tot el camp, ha estat una clam!

He tingut uns problemes amb l'ordinador i no he pogut escruire aquest mes.

Com ja sabeu, ja fa uns dies va guanyar el Barça, però contra qui... Contra el Madrid!!!
Sí, el mateix equip dels 270 milions d'euros.  No sé on vaig sentir un acudit molt bo sobre aixó: D'aquí a uns dies jugarà la cantera contra la cartera.

Vam guanyar 1-0, gol de Zlatan Ibrahimovic. Perdò, golàs de Zlatan Ibrahimovic! Una "bolea" (no sé com es diu amb català, si algú ho sap, que m'ho digui si us plau) des de dins de l'àrea que Casillas es va quedar quiet, i amb un espectacular centre de Dani Alvés des de quasi el mig camp.

Els millors del partit: Valdés (va parar dos xuts de Cristiano Ronaldo que eren boníssims) Puyol (és imparable, el millor defensa del món) i Ibrahimovic (golàs).

Ara mateix el Barça va primer de la lliga amb dos punts més que el Madrid.

I a més a més, aquest matí el Messi ha estat nombrat Pilota d'or, que vol dir el millor jugador de futbol del món amb 473 punts, la llista és:

1. Lionel Messi (Argentina, FC Barcelona) : 473 points
2. Cristiano Ronaldo (Portugal, Manchester United-Real Madrid) : 233 pts
3. Xavi (Espanya, FC Barcelona) : 170 pts
4. Andrés Iniesta (Espanya, FC Barcelona) : 149 pts
5. Samuel Eto'o (Camerún, FC Barcelona-Inter Milan) : 75 pts
6. Kaka (Brasil, Milan AC-Real Madrid) : 58 pts
7. Zlatan Ibrahimovic (Suecia, Inter Milan-FC Barcelona) : 50 pts
8. Wayne Rooney (Inglaterra, Manchester United): 35 pts
9. Didier Drogba (Costa de Marfil, Chelsea): 33 pts
10. Steven Gerrard (Inglaterra, Liverpool) : 32 pts
11. Fernando Torres (Espanya, Liverpool): 22 pts
12. Cesc Fabregas (Espanya, Arsenal) : 13 pts
13. Edin Dzeko (Bosnia, Wolfsburgo) : 12 pts
14. Ryan Giggs (País de Gales, Manchester United) : 11 pts
15. Thierry Henry (Francia, FC Barcelona) : 9 pts
16. Luis Fabiano (Brasil, FC Sévilla), Nemanja Vidic (Serbia, Manchester United), Iker Casillas (Espanya, Real Madrid): 8 pts
19. Diego Forlán (Uruguay, Atlético Madrid) : 7 pts
20. Yoann Gourcuff (Francia, Bordeaux) : 6 pts
21. Andreï Arshavin (Rusia, Arsenal), Julio Cesar (Brasil, Inter Milan), Frank Lampard (Inglaterra, Chelsea) : 5 pts
24. Maicon (Brasil, Inter Milan) : 4 pts
25. Diego (Brasil, Werder Bremen-Juventus Turin) : 3 pts
26. David Villa (Espanya, Valencia), John Terry (Inglaterre, Chelsea) : 2 pts
28. Franck Ribéry (Francia, Bayern Munich), Yaya Touré (Costa de Marfil, FC Barcelona) : 1 pt
30. Karim Benzema (Francia, Lyon-Real Madrid): 0 pt

Visca el Barça!!

dilluns, 2 de novembre del 2009

Halloween o Castanyada?

Aquests dies s'està celebran la Castanyada, una festa popular de Catalunya on mengem castanyes, moniatos i panallets. Tots la coneixeu perquè sou d'aquí i la celebreu a finals d'octubre, però, heu pensat amb el Halloween? També sabeu què és oi, però d'on bé, perquè se celebra?

Halloween fa referència a una festa d'origen celta. Fa ja molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat del Samhain. Samhain era els deus dels morts. La paraula gal·lesa "Samhain"  literalment vol dir "final d'estiu". El dia de Samhain era el dia de cap d'any, el 31 d'octubre en el nostre calendari.En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes.També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anàven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.
Amb l'arribada del Cristianisme es va decretar el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell instant, el dia 31 d'octubre es transformar en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món.

Sabent això, quina  tradició us agrada més, el Halloween o la Castanyada?

I tu David, feu alguna tradició diferent a Portugal?

divendres, 30 d’octubre del 2009

Per molts anys, Astèrix!

Ja fa 50 anys que l'Astèrix el gal (Astérix le Gaulois, en francès) existeix. El 29 d'octubre del 1959 va sortir la primera historieta del gal, creada per René Goscinny (guiò) i Albert Uderzo (dibuix).
Caram, està amb molt bona forma per ser tan gran!! :-P 
Lògicament no he vist totes les seves aventures, però n'he vist moltes. M'encanta veure l'Astèrix i l'Obèlix, aquell tan gras i tan fort i el druida Panoràmix, el sabi que fa les pocions per donar-lis a l'Astèrix, a l'Obèlix no li cal perquè quan era petit va caure a una marmita on hi havia la poció per fer fortes les persones, i desde llavors, és alt, gras i tan fort com deu elefants.
Han viscut concretament 40 aventures!!! Aquí les teniu:

  1. Astèrix el gal (1961)
  2. La falç d'or (1961)
  3. Astèrix i els gots (1963)
  4. Astèrix gladiador (1964)
  5. La volta a la Gàl·lia (1965)
  6. Astèrix i Cleopatra (1965)
  7. El combat dels caps (1966)
  8. Astèrix a Bretanya (1966)
  9. Astèrix i els normands (1967)
  10. Astèrix legionari (1967)
  11. L'escut arvern (1968)
  12. Astèrix als Jocs Olímpics (1968)
  13. Astèrix i el calderó (1969)
  14. Astèrix a Hispània (1969)
  15. La zitzània (1970)
  16. Astèrix a Helvècia (1970)
  17. La residència dels déus (1971)
  18. Els llorers del Cèsar (1972)
  19. L'endeví (1972)
  20. Astèrix a Còrsega (1973)
  21. El regal del Cèsar (1974)
  22. La gran travessia (1975)
  23. Les dotze proves d'Astèrix (1976)
  24. Obèlix i companyia (1976)
  25. Astèrix a Bèlgica (1979)
  26. La gran rasa (1979)
  27. La gran rasa (1980)
  28. L'odissea d'Astèrix (1981)
  29. El fill d'Astèrix (1983)
  30. Asterix Y La Sorpresa Del César (1985)
  31. Astèrix a l'Índia (1987)
  32. El Golp De Menhir (1989)
  33. Astèrix la rosa i l'espasa (1991)
  34. Astèrix a América (1994)
  35. El mal tràngol de l'Obèlix (1996)
  36. Com Obèlix caigué a la marmita del druida quan era petit (1996)
  37. Astèrix i Latraviata (2001)
  38. L'Astèrix mai vist (2003)
  39. El cel ens cau al damunt (2005)
  40. L'Aniversari d'Astèrix i Obèlix. El llibre d'or (2009)
Sempre m'ha fascinat les aventures del poble gal Galia i sempre em fascinaran.
Felicitats Astèrix


 

dimarts, 20 d’octubre del 2009

FMX a Sant Pere de Vilamajor

Fa uns dies a Sant Pere de Vilamajor es van reunir els millors competidors de freestyle d'Espanya per fer un show. Anteriorment havien preparat un camp de sorra amb salts.
Vam agafar lloc una hora abans de que comencés l'espectacle (que van ser dues hores) perquè si no ens hauríem de conformar amb un lloc on no es veiés res. Al fi va començar l'espectacle, primer de tot van presentar els "racers" (corredors), tot seguit van anunciar que dividirien els "racers" en grups i van començar a fer birgueries amb la moto (a per cert freestyle és un estil que es fa servir  bastant, tracta de començar a fer birgueries amb la moto, la bicicleta o altres). Va ser impressionant veure com feien coses com aquesta:



o aquesta


Va ser la cosa més important que s'ha fet mai a Sant Pere de Vilamajor hi van assistir unes 6000 persones

dimecres, 14 d’octubre del 2009

APM?

Sento no haver pogut escriure durant tans dies, he tingut un problema tècnic.

APM? (Alguna Pregunta Més?) és un programa d'humor de TV3. Tracta de pífies de programes o sèries de televisió divertides. També doblen a persones fent- ho molt graciós. És del tipus Zona Zàping però de tot, no només d'esports. A mi m'encanta i el miro cada dimarts.
A dins del programa fan seccions com: Homo APM?,  Pressing APM?,  Els millors,  Canti qui pugui (per mi el millor) El defensor de l'espectador, Sputnik tv , La parabòlica.  Només pensant com es deuen "currar" el programa ja es mereixen un 10.
De programes d'humor a TV3 en fan molts: APM? (pífies), Crakòvia (imitacions), Zona Zàping (pífies) i Polònia (imitacions).

Esperu que ho haveu vist!!!!
   

divendres, 2 d’octubre del 2009

Rio 2016

Ara mateix Río de Janeiro ha estat escollida capital olímpica.
Quan primer han eliminat Chicago, m'ha sorprès molt, i no m'ha agradat que fós la primera, perquè jo havia apostat per aquella ciutat (com sabeu tots) i també perquè sabia que Madrid tenia més possiblitats de guanyar. Al cap de poc han eliminat Tókio i aixó m'ha matat. Sabia que la cosa estaba entre Río de Janeiro i Madrid i jo tenia un mal prescentiment. Per fer temps, m'he mirat el nou programa de TV3 "Divendres",  me l'he mirat una estona fins que han dit que anàven a sentenciar la candidatura per els jocs olímpics 2016, en aquell precís instant he posat Antena 3, he sentit acabar l'himne dels jocs olímpics i he vist el president de la federació dels jocs olímpics; ha dit unes quantes paraules i de cop s'ha parat per anunciar la ciutat escollida... i de cop ha dit (amb accent anglès): Río de Janerioo!! I s'han aixecat una part de la sala en la que estàven reunits els representants de les ciutats. Els d'Antena 3 han dit: "No podemos decir nada". No podeis decir nada porqué se os ha roto la corazonada.
Estic molt content que hagi guanyat Río i espero que fagin uns molts bons jocs olímpics, però de moment hem d'esperar als de Londres 2012!!

dilluns, 28 de setembre del 2009

Cal Madrid 2016?

Madrid espera amb emoció que sigui la escollida per els jocs olímpics del 2016. Els de 2012 els faran a Londres.

Els jocs olímpics són una cosa prou important perquè Madrid ho espatlli. Madrid ja és prou prepotent i xuleta com perquè els hi donin aquest premi. Tinc un exemple clar de com és Madrid de xuleta: el Madrid de Florentino Pérez, gastant-se 217 milions d'euros fitxant els millors de tots, així és com Madrid se sent millor que els altres, amb la seva xuleria. En canvi els catalans no ens cal ni tenir els millors per fer el triplet (que els tenim), ni fer les millors instalacions per fer els jocs olímpics, no ens calen tants "capritxos".

Els candidats per els jocs són: Tókio, Chicago, Río de Janeiro i Madrid. Jo vull el Jocs Olímipcs 2016 se celebrin a Chicago. El seu spot està molt ben fet.

Aquí teniu els espots:

Río de Janeiro


Chicago


Tókio


Madrid


VISCA CHICAGO!!!!!

diumenge, 27 de setembre del 2009

L'últim supervivent

L'últim supervivent (el último superviviente en castellà) és un programa de Cuatro. El programa va de un senyor (noi) que el que fa és passar uns dies sobrevivint en llocs remots. El programa és molt interesant perquè et comença a dir coses sobre plantes comestibles, tècniques de supervivència, com construir cabanes que et defensin dels animals... Menja unes coses escaroses com: cor de xai, sang de búfal o una planta que si no la talles bé et morts a l'instant, però també menja minimament bé: conill a la brasa, costelles de xai o filet de bou. I només porta un ganivet, roba i un obecte que fa xispes. El Bear Grylls (el noi que ho fa) és comand de l' armada i està molt fort. Va a llocs inframunds: una illa deserta, al desert del Sahara, Siberia, a un lloc d' Irlanda que fa molt fred, al pitjor lloc on pots anar d'Ecuador i altres. Heu de pensar que en Bear a sobreviscut a l' Everest.
Molta gent pensa que tot el que fa és mentida, jo no ho crec, però tampoc dic que tot sigui veritat.
Aquí teniu uns vídeos de l'últim supervivent (el segon és el "fake" (falç, en anglès) :




Dedicat a la Clara Miquel

dilluns, 21 de setembre del 2009

Trobat el cos sense vida del creador de Shin-Chan

Un alpinista ha trobat sense vida el cos de Yoshito Usui, de 51 anys, ha una zona muntanyosa del centre del Japó. El "crack" (així és com li dic jo) va sortir tot sol d'excursió feia nou dies.
La notícia de la mort d'Usui ha causat un gran impacte al seu país (i aquí), on era una de les grans celebritats del còmic manga, principalment perquè, l'any 1990, de la seva mà va sortir la cara i l'actitud burleta de Shin-chan.
Jo sóc un gran fan del Shinosuke, amb el seu gos Nebat, els seus pares Misae i Hiroshi, la seva germana petita Himawari els amics Bochan, Nené, Masao i Kazama, les professores Machuzaka i Yoshinaga i el director (o mafiós).
Em passaba moltes tardes mirant aquest programa. Però, lamentablament va passar com Bola de Drac, que els castellans ens ho han copiat hi ho han canviat. Lògicament m'agradava molt més amb català, però, tot-hi aixó ho miro amb castellà perquè m'encanta.
Sempre m'ha agradat el caràcter del Shin-Chan, que sempre que podia (o que no) es burlava de la gent.
Visca el Shin-Chan!!




Com és millor??

dilluns, 14 de setembre del 2009

Els programes del cor

Els programes del cor són programes que només serveixen per molestar a la gent.
Són una tonteria perquè només parlen dels amors i desamors dels altres.
Són persones que guanyen molts diners simplement explicant coses dels demés, que si la Belén Esteban fuma que si no se què, que si no sé quantus.... I a més a més fan tenir una molt mala vida a les persones de les qui parlen. D'aquests "programes" (perquè ja no sé si ni es poden dir programes) n'hi ha uns quants: Sálvame, de Telecirco (si si, Telecirco) Dec, (Donde Estás Corazón) d' Antena 3, Vaya Par, d'Antena 3, Tal qual lo contamos, d'Antena 3 i Gente de TV1. Els pitjors són Sálvame i DEC, per cert sabeu que DEC dura 3 hores!!!!
Parlen amb qui s'ha fet novia la ex del Cristino Ronaldo (que ja amb direu a qui li importa aixó) de que una pobre dona que es diu Belèn Esteban (que ja em direu què els hi ha fet a aquells perquè diguin tots els seus secrets més íntims, i a més a més també hi ha un senyor que s'ha anat a Tailanda per suicidar-se ara fa ja un mes i encara no ho ha fet.
I també hi ha revistes....


Acudit:
A la duana:
-Escolti, què porta en aquesta bossa?- preguntar un policia
-No res, menjar per les gallines- respon el viatger.
-Obril·la!- ordena l'agent.
L'obre i és plena de rellotges de contraban
- Menjar per les gallines, eh?
-Sí agent; jo el hi dono a les gallines. Però, és clar, si no s'els mengen, no tinc altre remei que vendre-mel's...

dissabte, 29 d’agost del 2009

Àdeu Eto'o, Benvingut Ibra

El joc de Samuel Eto'o s'ha acabat. Al principi ens encantava però amb el pas del temps ha anat perdent la gràcia. Nosaltres l'hem fet un dels davanters més bons del món i ell ens ha fet somiar, amb els dos gols de les dues Champions, per exemple.
Però ara l'ha substituit un gran jugador suec de l'Inter de Milà: Zlatan Ibrahimovic. Aquest, és un jugador més alt que Eto'o i amb més potència de xut que ell, però, creieu que podrà superar el crack camerunès?
Jo crec que no. Perquè a Eto'o sempre Xavi o Iniesta li havia de fer una boníssima assistència perquè ell pogués marcar amb facilitat, però en canvi Zlatan es pot crear ell les jugades. Però això no vol dir que en Samu sigui dolent.
De moment, L' Ibra no està mostrant el que ens esperàvem, però, esclar, li hem de donar una mica de temps, perquè s'acostumi a l'equip d'en Pep.
Gràcies i adèu Samu, mai t'oblidarem

diumenge, 9 d’agost del 2009

Ha mort Dani Jarque

Ahir al vespre va morir el capità de l'Espanyol Dani Jarque als 26 anys
L'Espanyol estava de gira a Itàlia i quan l'expedició va marxar a visitar la ciutat el capità no es trobava gaire bé.
Estava a l'habitació, parlant amb la seva família quan de cop va patir un greu atac de cor. El va trobar, ja mort el seu amic íntim, Corominas, amb qui compartia l'habitació. Els serveis mèdics del club van intentar reanimar-lo, però lamentablament no hi van poder fer res.
Aquesta tràgica notícia m'afecta molt, encara que no sigui seguidor d'aquest club, perquè és un jugador que desde el 2002 ha debutat amb l'Espanyol, i, al cap i a la fi hagi mort tant jove.
Aquesta tràgica notícia la vaig veure ahir a la matinada al canal 3/24, però també es podia veure per TV3 perquè van tallar la pel·licula que estavent fent i les notícies del 3/24, per anunciar la mort del capità de l'Espanyol Dani Jarque.
Em dol molt que hagi mort aquesta persona,
Gràcies per tot Jarque

dilluns, 20 de juliol del 2009

40 anys de l'arribada a la lluna

Avui, ja fa quaranta anys que:
Neil Amstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin,
van arribar a la lluna a bord de l'Apolo XI.
Jo no hi era, quan ho van aconseguir, però m'ha n'he informat una miqueta.
El que se és que quan Neil Amstrong va trepitjar la lluna per primera vegada de tota la humanitat, va dir: "Aixó és un petit pas per a l'home però un gran pas per a l'humanitat".
Aquesta petita però convovadora frase quederà sempre guardada en el cor de molts.
Però encara ara hi ha moltes persones que questionen l'arribada a la lluna de l'home. Jo m'ho crec i també crec que Amstrong tenia raó quan ho va dir la mítica frase.
Però el que no sabem és quantes persones ho han intentat sense èxit, demano si us plau que pareu i reflexioneu una mica.
Si mireu un mapa del sistema solar direu: Però si la Lluna està aquí mateix, és com anar al bar de la cantonada! I no és així o potser sí no ho sé, jutgeu vosaltres mateixos (és una mica vell):

I si voleu veure el vídeo de l'arribada a la Lluna, aquí el teniu:

dijous, 2 de juliol del 2009

Sense comentaris...

Què està fent el Madrid? A quants n'ha comprat?
No pot ser...
El Madrid a comprat: Cristiano Ronaldo, procedent del Manchestrer United, 94 milions ( el rècord en diners en un jugador); Kaká, procedent del Milán, 65 milions; Benzema, procedent de l'Olympique de Lyon, 35 milions; Albiol, procedent del València, 15 milions; i Negredo, repescat de l'Almeria 5 milions. En total 217 milions d'euros en fitjatxes, una xifra altíssima, que, si no guanyen algun títol...
I el Barça no té a ningú (encara) perquè no li fa falta gastar-se tots els seus diners, és molt més de jugar amb seny, no amb els millors jugadors del món (que els tenim) i sense guanyar cap títol.
Amb 217 milions d'euros podríem invertir-los en medicines o en investigacions, perquè en futbol?
Què ens proporciona el futbol? Perquè en David ( un gran lector d'aquest blog) tenia raó, el futbol no ho és tot, vegeu el que va escriure:
David ha dit...

Doncs jo dec ser un extra-terrestre perquè no acabo d'entendre el motiu de tanta histèria, però si la gent està contenta, a mi ja em va bé.
Llàstima, però, que l'única cosa que sigui capaç d'emocionar la gent d'aquesta manera sigui el futbol. Sembla que al món no hi hagi res més: ni art, ni cultura, ni reivindicació social, ni eleccions, ni altres tipus d'esport ni res... És més: se suposa que el futbol és un esport, però tenint en compte els diners que s'hi gasten i la seriositat amb què la gent s'ho pren, costa de creure... i francament, una societat que només es mobilitza pel futbol no crec que sigui una societat gaire sana. Si totes aquestes energies fossin adreçades a resoldre problemes d'ordre social, el món seria, a hores d'ara, un lloc molt més agradable i just.
Però bé, acabo com he començat: no acabo d'entendre aquesta reacció davant una cosa com el futbol però m'agrada veure feliç la gent, així que FELICITATS a tots els culers que han plorat d'alegria aquella nit! :-)

PD: Ei, Lluís, no m'agafis mania ara, eh? Que jo no comparteixi la vostra il·lusió pel futbol (ni tractant-se del Barça) no significa que jo tingui raó i tots vosaltres estigueu bojos, eh? Tot i que jo crec que sí... però això no vol dir que sí... entens? hehehe!! ;-)

Bé només puc afegir una cosa:
Visca el Barça!!

dilluns, 29 de juny del 2009

Adéu, Michael

Aquest any han mort moltes persones estimades.
La darrera mort, va ser la del rei del pop:
Michael Jackson.
Ell no era molt bona persona, però de ballar i cantar, per ell era bufar i fer ampolles.
Va fer moltíssimes coses dolentes, però, de totes (darrere de la d'abusar de nens) és canviar-se de color de pell. Quant va nèixer, Michael Jackson era de color de pell negre. Però més endavant es va vulguer canviar el color de la pell a blanc (no sé per què, perquè no passa res per ser negre, no són menys importants els de raça negre) i com que es va vulguer canviar de color mica en mica, la seva cara s'anava deformant. Observeu el canvi:

Abans Després
Quant era negre va fer una cosa insuperable: Thriller.
Aquesta cançó va fer un rècord que mai més has superarà, aquest disc va fer el rècord mundial de vendes va vendre més de 68 milions de copies tant solts en els Estats Units i es calcula que en l'actualitat porta venudes més de 109 milions de copies en tot el món segons el Llibre Guiness dels Rècords. Dura un quart d'hora
Thriller (suspens)

Així que espero que Michael Jackson, estigui on estigui (al cel o al infern) continui ballant d'aquesta manera tan extràodinària.
Ahh!!! Si amb el pas de "Maikel Yasson" del Chiqui Chiqui i altres passos no en teniu prou, mireu aixó (advaertència: No ho intenteu a casa!!! ;-P



Altre personatges que han anat a l'altra banda:
Hans Beck
Daniel Carrasco
Vicenç Ferrer

dilluns, 22 de juny del 2009

Adéu, Vicenç

Fa poc va morir una persona molt estimada.
No per els europeus, ni per els asiàtics. Per els africans.
Ell era, en Vicenç Ferrer.
Ja sé que vaig una mica tard però igualment, el vull recordar.
El seu somni era ajudar als pobres, i ho va aconseguir.
Va començar sense res, però el seu objectiu no era donar diners, sinó fer que els aconseguissin. Com? Doncs molt fàcil, organitzar-los, fent-los fer coses, i així, quant ell ajudés a un a aconseguir diners, aquest li'n donava una part, perquè era pobre, però honrat. Perquè en Vicenç, els ajudava en ells i ells els hi ho agraïen donant-li el poc que tenien.
I així, ajudant, ell va poguer crear la fundació "Vicenç Ferrer". També va fer hospitals, escoles...
Li costar aconseguir-ho, de fet, va dedicar 40 anys de la seva vida ajudant als pobres. El seu fill també el va ajudar bastant. Va fer feliços a 1.500.000 de pobres durant 40 anys.

Àdeu, Vicenç

Altres personatges que ens han deixat:
Hans Beck
Daniel Carrasco