Al poble on visc, Sant Just Desvern, no és el poble més pettit de Catalunya, ni el més gran. És quasi bé una ciutat. Es troba situat al Baix Llobregat, al costat d'Esplugues. Té prop de 10.000 habitants, un d'aquests és el nostre president de la Generalitat, en José Montilla. I aquest fet dóna bastanta importancia a Sant Just Desvern.
Bé no sé que di més, això vol dir que....
Fins a l'altra post!! :-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Lluís,
ResponEliminaJa que ens has presentat el teu poble, jo et presentaré el meu. :-)
Es diu Carvalhal da Aroeira i es troba al centre de Portugal, a uns 112 km al nord de Lisboa. El meu poble depèn a molts nivells de la ciutat que hi té a la vora, a uns 5 km, i que es diu Torres Novas. L'anècdota més interessant de Torres Novas és que és la seu de la famosa marca de tovallons i mocadors de paper "Renova". La propera vegada que vagis a comprar i vegis tots aquells rotllos de paper de vàter, de paper de cuina, de mocadors de paper i tovallons, espero que te'n recordis de mi! ;-)
Torres Novas és on vaig anar a l'escola a partir dels 10 anys, on hi ha l'hospital, les piscines, els cines, les botigues, la biblioteca... A més a més, hi ha un castell a dalt d'un turó i, al costat, el riu Almonda, no gaire ample ni profund i amb un to verdós suspitós... Quan devia tenir la teva edat, m'agradava aprofitar el temps que tenia a l'hora de dinar per baixar fins al riu i donar trocets de pa als ànecs que hi vivien. De vegades els peixos eren més llestos i més ràpids i se'n quedaven amb la major part!
El meu poble, però, és un cul de sac --com Sant Pere de Vilamajor, en el sentit que només hi vas si hi has d'anar: no és un lloc de pas--. Quan jo hi vivia, la població era d'uns 400 habitants... com el nucli de SPV! Però me'n vaig anar fa gairebé 12 anys i d'ençà que només hi he tornat un parell de vegades, així que no sé com haurà evolucionat: si haurà crescut, si s'haurà fet més poble, més petit... No ho sé. Recordo que té una església antiga plena de misteri que ja no es fa servir, d'aquelles que estan orientades a orient, segons les creences antigues, i on el capellà celebrava missa donant l'esquena a la congregació. Al bell centre del poble hi ha l'església "nova" (la recordo de tota la vida però tothom la coneix com l'església nova), el centre social i recreatiu (una barreja de Pi Novell i de Can Noguera de SPV) i el camp de futbol. No fa gaires anys hi va obrir un "bareto" i això va suposar tota una revolució. De cop i volta al poble tenia dos llocs on anar a fer el cafè!! ;-D
En aquest camp de futbol vaig aprendre a patinar i gairebé em mato! Vaig patir-hi un petit accident però per sort no va passar d'un ensurt. En el Centre Social i Recreatiu, la meva àvia materna va aprendre a llegir i a escriure quan ja era gran. És que la meva àvia va treballar molt durant tota la seva vida, des de petita, i no va poder mai anar a l'escola, fins que a algú se li va acudir que es podien organitzar unes classes per a la gent gran que no havia tingut mai l'oportunitat d'estudiar.
El meu poble era tan petit que tothom es coneixia i hi havia un parell o tres de persones molt característiques, com els personatges que acostumen sortir en els contes: una dona gran i estranya que tothom deia que era bruixa, un home gran i una mica disminuït mentalment (però molt bona persona!) que vivia de la caritat de la gent --això sí, sempre alegre i feliç, com si no hi hagués res en el món que el pogués preocupar!--, i també hi havia un home que a tots els nens ens feia molta por perquè passava cada dimarts pels carrers del poble amb un carro cridant una cantarella que jo no he entès mai (sempre que ell venia, nosaltres, els més menuts, ens n'amagàvem!) però que, segons els nostres pares, venia d'una terra desconeguda per endur-se els nens que s'havien comportat malament! Així ens feien por i ens tenien ben controlats. :-) En realitat, crec que aquest home era un comprador de pells d'animals, només això... Com que el meu poble està envoltat de boscs (que per a mi eren enormes i encantats!), molta gent hi anava a caçar llebres i algunes aus, i per això tenien pells -- i també pel fet que el meu poble era essencialment agricultor i ramader...
En fi, cada poble té una història distinta i interessant. M'has fet recordar el meu i m'ha agradat fer-ho.
Potser els teus lectors ens podrien explicar una mica els seus respectius pobles, què et sembla?
Una abraçada,
David
Jo sóc de Sant Pere de Vilamajor. Però en Lluís ja el coneix prou bé!
ResponElimina