La nostra escola (com ja sabeu) és una mica diferent. A la nostra escola, hi tenim colors. És una forma d'ordenar els nens molt fàcilment. A la nostra escola hi tenim: el blau, el verd i el blanc.
Els tres colors són importants. Un cop al curs, escollim un cap i sotscap de color (a la classe també hi ha cap de color) per votacions dels nens de totes les classes, quan les hem recollit, ens reunim tots al menjador i conten tot els vots (abans de fer això tots els qui es volien presentar com a cap de color van fer una campanya).També, un cop per trimestre, fem una cursa de colors corrent on hi assisteixen nens i profes de P3 fins a sisé de primària però només corren de primer fins a sisé (acustuma a guanyar el color blau). També fem una cursa de colors nedant on hi assisteixen de primer fins a sisé però aquí no corre tothom sinó els millors nedadors i ho miren els caps de color de totes les classes perquè la piscina no dóna l'abast.
Acudit:
Un metge li diu a un pacient:
- I sobretot li recomano que begui més aigua que vi.
- Com?-cridà el malalt, astorat i espantat-. És impossible, del tot impossible!
- Per què?
- Però doctor, com vol que begui més aigua que vi? Si jo bec tres litres de vi diaris!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt bo l'acudit! xD
ResponEliminaPer cert, per què creus que guanya sempre el color blau si els alumnes van canviant?
Hola sóc Montse (mare d´en Lluis). Em fa il.lusió participar en aquest fòrum que heu organitzat. En parlar del colors de l´Escola i el comentari de perquè sempre guanya el color blau, vull dir que jo que ja anava a aquesta escola, passava exactament el mateix i d´això ja fa uns quants anys. Seria una cosa bona d´estudi. El color blau i verd sempre competien en les finals esportives igual que ara. El color blanc sempre finalista juntament amb el blau als concursos literaris o de temes culturals.
ResponEliminaFixeu-vos que el verd no és present en les finals culturals i que el blanc tampoc en les esportives.
Després dels anys, i els meus germans que ara ja tenen més de cinquanta anys també comenten que ja passava. Jo sóc més jove i era del color blanc. El meu germà gran del color blanc també, i el segon del color blau, aquest sempre estava en un lloc o altre.
Potser tu Gini o el nostre amic Elcolordelesabates ho podrieu esbrinar, a mi es quelcom que m´ha intrigat sempre i més la repetició i confirmació any rera any.