Aquesta història va passar fa pocs anys a l’ Àfrica negra.
En Sahami, un noi de deu anys que vivia al nord-est d’Àfrica, li va passar una cosa extraordinària.
Era una matí càlid, calidíssim, es va despertar el més matiner del poblat. Pel sol va saber que eren les set del matí.
En Sahami, es considerava el noi (per sobre dels adults) més llest del poblat, és clar que, amb aquelles circumstàncies, una persona llesta no ho era gaire. Però ell era 50 vegades més llest que jo (un noi de deu anys, també). Gràcies a ell, tot el poblat, d’unes 40 persones, tenia televisió, o, només a casa seva, tenien banyera.
Bé, com us anava dient es va despertar a les set del matí i, amb la seva llança particular, inventada per ell, que quan tu li deies que anés cap aquell lleó, la llança el matava. A les vuit del matí, quan tothom es va despertar, ja no hi havia més animals per caçar, en Sahami, els havia posat tots en un carro, doncs per això el poblat era nòmada.
En Sahami podia fer que tot el poblat tingués una vida molt més fàcil, però no volia, perquè sinó es trencaria el costum de generacions i generacions dels avantpassats del poblat.
Un dia prop del poblat van passar unes persones que estaven fen turisme que, casualment, eren científics. Però quan van veure en Sahami fent de les seves...
Era una matí càlid, calidíssim, es va despertar el més matiner del poblat. Pel sol va saber que eren les set del matí.
En Sahami, es considerava el noi (per sobre dels adults) més llest del poblat, és clar que, amb aquelles circumstàncies, una persona llesta no ho era gaire. Però ell era 50 vegades més llest que jo (un noi de deu anys, també). Gràcies a ell, tot el poblat, d’unes 40 persones, tenia televisió, o, només a casa seva, tenien banyera.
Bé, com us anava dient es va despertar a les set del matí i, amb la seva llança particular, inventada per ell, que quan tu li deies que anés cap aquell lleó, la llança el matava. A les vuit del matí, quan tothom es va despertar, ja no hi havia més animals per caçar, en Sahami, els havia posat tots en un carro, doncs per això el poblat era nòmada.
En Sahami podia fer que tot el poblat tingués una vida molt més fàcil, però no volia, perquè sinó es trencaria el costum de generacions i generacions dels avantpassats del poblat.
Un dia prop del poblat van passar unes persones que estaven fen turisme que, casualment, eren científics. Però quan van veure en Sahami fent de les seves...
I què, què li va passar, què li van dir, què li van fer????? Segur que li van robar les idees o que se'l van dur a treballar a la NASA, o alguna cosa per l'estil... Amb el dolent que són els científics... Pitjors, només els polítics! ;-P
ResponEliminaMolt bé! Continua, continua!
No és perquè siguis fill meu (o potser si) però aquest conte (jo si sé com continua)és com tu: vital i intel.ligent.
ResponEliminaSegueix així, ensenyant-nos als "grans" quant de gran és ser petit.
Lluís preguem perqué s'arregli l'ordinador tan aviat com sigui. Vull saber com continua l'història. La trobo molt interesant i aquest inici és boníssim perqué captiva. També trobo molt bona la teva idea fer el conte el "fascicles" perqué crea expectació. MOLTES FELICITATS PER AQUEST CONTE QUE ÉS REALMENT BÓ!!! gran inici... veurem que passa amb aquests científics...
ResponEliminaA veure si bé la segona part... :-)
ResponElimina