Jo vaig sentir a parlar dels mossos que van fer no sé què, però no em va semblar greu. No em va semblar greu fins que vaig veure el vídeo per la tele. Però com tenen vergonya de pegar uns estudiants d'aquella manera!!!! No hi ha dret! Pobres xicots! No sé què els hi van fer els nois però el que sí sé és que res es soluciona utilitzant la violència. Hi ha molts països que ho fan però aquest no, aquest país no!! Catalunya ha de ser un país pacífic!! La policia ha d' estar no només per atrepar lladres, sinó per posar pau! I aqusts polis no ho han fet.
A partir d'ara a quasi cada escrit hi posaré un acudit:
De metges i malats:
Un psiquiatre no aconseguia guarir un pacient que tenia l'obsessió d'haver-se empassat un cavall.
- El tinc aquí dintre -deia sempre el malalt assenyallan-se la panxa.
A la fi el doctor va decidir simular una operació.
Trasdallaren el pacient a un quiròfan, li va donar una petita dòsi d'anastèsia i quan es va
despertar li van fer mirar per la finestra.- Ja està. Li hem tret el cavall.Miri'l, l'hem lligat a l'arbre del pati.
- Mentida!- exclamà el malalt-.Aquest cavall és negre i jo m'en vaig empassar un de blanc.
Boníssim l'acudit. Jo tampoc entenc com s'els hi va tant l'olla als mossos. En fi, si fossim a algun país seriòs s'haurien de prendre decisions perquè : Això és motiu de cese (amb accent Nuñez xdd). Però no,aquí si els policies es carreguen als estudiants i periodistes no passa res. En fi. Que no ens trobem en mitg de cap càrrega que sino...
ResponEliminaHola Lluís!
ResponEliminaM'ha sorprès una mica que haguessis tret aquest tema, tenint en compte que ets un nen de 10 anys i que aquest és més aviat un tema polítics i gent adulta. M'ha sorprès més encara que ho hagis fet amb tan bon judici i tanta sensibilitat... però després he pensat que era una mica ximple de part meva deixar-me sorprendre'm per això perquè, com a seguidor fervorós del teu blog, ja sé que ets un noi ben assenyat i intel·ligent. Així que felicitats pel comentari! :-)
De totes formes, deixa'm dir-te una coseta: hem d'anar amb molta cura a l'hora d'acceptar com a cert allò que veiem a la tele perquè, de vegades, aquells que s'encarreguen de prendre les decisions, els que fan els programes, els que munten els vídeos o els que treballen amb la informació de forma general, no ho fan amb tan bon criteri com el que demostres tu. A vegades fan trampes: saben que els atribuïm autoritat --que els creiem amb una fe gairebé cega-- i se n'aprofiten per tal de fer-nos creure el que ells volen que creiem. El que passa és que les històries acostumen a tenir dues cares com a mínim, i si no anem amb compte, si no som més llestos que ells, acabem empassant-nos la seva versió dels fets com a única i després ja no estem receptius per escoltar i entendre l'altre cara de la moneda. De fet, i sense voler fugir gaire del tema, deixa'm dir-te que crec que aquest serà un dels grans problemes de la nostra era "de la informació i el coneixement", que li diuen, perquè enmig de tanta informació el difícil serà esbrinar quina té valor i qui no en té gens...
Et comento tot això perquè sé que les imatges que han passat per la tele són dures i fins i tot costava de creure que els aldarulls havien passat aquí al costat de casa nostra (és la meva facultat; jo hi vaig cada dia!), i davant d'aquestes imatges és molt fàcil simpatitzar amb els estudiants perquè semblen els més febles i desvalguts, però la tele no ens ho ha ensenyat tot. La informació ha anat sortit a comptagotes i, sense esperar gaire i amb el cap calent, tots ja havíem jutjat qui eren els bons i qui els dolents. Els mitjans de comunicació ens han fet creure que els mossos havien arribat sobtadament i vinga repartir cops de porra! En realitat la cosa no va anar del tot així...
Potser és cert que els mossos s'hagin passat una mica (jo no ho tinc gaire clar i el cert és que el tema està generant algunes convulsions en el si del Govern) però els estudiants havien provocat una situació insustentable que ja durava quatre mesos! Jo estic content que, com a mínim, algú s'hagi decidit a actuar.
De tota manera tens raó: l'espectacle que s'ha vist a la tele és molt trist i en aquest país això no hauria de passar mai. Els adults ja és hora que aprenguem que amb la violència rarament es resol res...